Societat 06/11/2021

“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”

Per què els homes paguen per sexe? Una qüestió d'hedonisme, desigualtat i poder

4 min
Un grup d'homes, davant d'un prostíbul de la Jonquera.
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

BarcelonaEl paper de paret daurat és gairebé tan estrident com el reggaeton que sona, prou fort perquè les converses hagin de ser a curta distància. A la sala de l’entrada, emmarcada per una barra llarga, hi ha una vintena de noies d’entre vint i trenta-i-pocs anys, totes amb talons i poca roba, ajustada i llampant. La meitat mira el mòbil amb una cara d’avorriment que el maquillatge no dissimula. Una juga al Candy Crush; dues més, assegudes en tamborets, parlen entre elles, i les altres ho fan amb la mitja dotzena de clients. És un dijous tranquil, al club del carrer Casanova de Barcelona, però la quantitat de taxis aparcats a fora fa pensar que hi ha més homes al local, a les sales privades i a les habitacions amb jacuzzi.

Tres clients han vingut sols i cada un està amb una acompanyant, cap supera els 45 anys. En unes butaques a prop de l’entrada, tres amics beuen i riuen envoltats de treballadores. Freguen la quarantena i van amb camisa i sabates; un vesteix americana de llana amb colzeres. Actuen com ho farien en una discoteca o un bar qualsevol: riuen, flirtegen en un espanyol sense accent estranger, fan aproximacions a les noies. Disfruten. Elles els fan molt més cas que si se’ls trobessin en un bar qualsevol.

"Entre els 18 i els 25, amb els amics, si no lligàvem ràpid a la discoteca agafàvem el cotxe i anàvem de putes. O ens fèiem la festa directament al club, que ja hi ha begudes", explica el Joan [nom fictici, vol mantenir l’anonimat], un directiu maresmenc de 35 anys que ha consumit sexe de pagament durant molt de temps. A partir dels 25 va continuar anant esporàdicament a algun bordell, però molt menys que abans. Va passar a consumir sexe d'una altra manera: "Si algun diumenge a la tarda estava avorrit, mirava internet i, si n’hi havia cap que m’agradava, hi quedava".

La sociòloga de la Universitat de Vigo Águeda Gómez Suárez, autora del llibre El putero español, definiria el Joan com un puter de tipus "consumidor", els que solen ser més joves, que compren sexe com comprarien qualsevol altre objecte. "Sí, és tractar una dona com un objecte de consum, com passa amb una model, però amb uns termes contractuals diferents", es justifica el directiu del Maresme. Gómez, informa Marta Rodríguez, també parla de puters misògins; de tipus client amic, que busquen espais amables en els quals no els rebutgin i malinterpretin les relacions amb les dones; i de penedits, que s'acaben adonant que les tracten com un producte.

Un estudi dels investigadors de la Universitat de Comillas Carmen Meneses, Antonio Rua i Jorge Uroz, fet el 2018 a partir d'una enquesta a 1.048 homes d'entre 18 i 70 anys, fa una altra classificació. Parla de funners, que busquen divertir-se; thingers, que volen sexe sense implicació ni compromís; couple seekers, que busquen parella; riskers, als quals els atrauen els comportaments de risc, i personalizers, que volen intimitat. Per al psicòleg de l'associació Conexus especialitzat en violències masclistes i masculinitat Heinrich Geldschläger, tots els compradors de sexe tenen una cosa en comú: "La idea de tenir el dret i el poder, en forma de diners, de tenir el cos d'una dona a la seva disposició". "És una qüestió de desigualtat de gènere i poder –insisteix–. Les dones no han sigut socialitzades en la idea que els cossos dels homes estan a la seva disposició".

El bordell del carrer Viladomat és més fosc i més petit, i el reggaeton no hi sona tan fort. En una hora hi passen tres clients, tots per sobre dels seixanta. Saben què i qui volen i van directament a la zona de reservats: cubicles de sofàs blaus polsegosos separats per cortines del mateix color, i amb una barra al mig per als balls eròtics. És que és un dia fluix, però la Nicole explica que de clients allà en tenen de tota mena i edats. "El tòpic d'homes grans tipus Torrente no està actualitzat –assegura Geldschläger–. No hi ha un sol perfil de consumidor , i un dels que hi ha és el de jove hedonista que compra el cos d'una dona sense compromís".

El Joan és un dels hedonistes. I sospita que s'ha allitat amb víctimes del tràfic de persones, explotades per màfies. "Quan era més jove havíem anat a locals de xineses que no et donen confiança que hi siguin per voluntat pròpia, però com que no parlaven gaire castellà i no podies preguntar... No ho sabia segur i no ho volia saber". Admet que va sentir "pena i rebuig", però, "com que hi era amb els amics, en tenia ganes i eren barates", va aparcar els dubtes.

Gómez diu que sis de cada deu homes consumeixen sexe pagat. L'enquesta de la Universitat de Comillas, una de les investigacions més recents, indica que el 20,3% ho han fet alguna vegada. Geldschläger explica que la majoria d'estudis "indiquen que entre un de cada cinc i un de cada quatre homes han pagat per sexe". Sigui quina sigui la xifra exacta, "és una quantitat molt important" i "ens ha de fer pensar què diu això de la nostra sexualitat i identitat masculina, de com ens construïm com a homes".

Ja fa un o dos anys que el Joan va de bordells amb els amics per beure i fer festa però sense pujar a les habitacions: "Em considero bastant afectuós i la falta d’amor fa que ja no em posi calent. El que realment m’acaba excitant és una abraçada, un petó, una carícia, i ho poden fer, però es nota que és una actuació".

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats