Societat 06/11/2021

Amelia Tiganus: "Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"

3 min
Amelia Tiganus, abans de la taula rodona en què va participar a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet,
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

BarcelonaAl llibre La revuelta de las putas (Sine Qua Non), Amelia Tiganus (Galati, Romania, 1984) explica com el fet que un grup d'homes la violessin quan tenia només 17 anys va fer que passés a ser una adolescent marcada per l’estigma i amb tan poques perspectives de futur a la seva comunitat que el més fàcil era entrar al món de la prostitució. A Espanya va exercir-la en una quarantena de prostíbuls i no va ser fins que va començar a fer teràpia i a contactar amb el feminisme que va armar un discurs a favor de l’abolicionisme de la prostitució. 

¿La seva biografia és un exemple de com es fabrica una puta, una expressió que utilitza sovint?

— És la història de moltes dones que tenim en comú haver nascut en països empobrits, on no sabem que tenim drets i on la violència sexual és habitual. Els homes que viuen als nostres països aboquen les nenes i les adolescents a ser putes perquè ens expulsen de la comunitat i ens posen en risc un cop han abusat de nosaltres i ens han violat. Jo em vaig creure que la prostitució podria ser la meva salvació.

¿Ens podem referir a la prostitució com una feina ordinària?

— La prostitució es basa en una relació desigual: un home amb diners i en condicions de superioritat que paga per sexe amb una dona en inferioritat. Sense diners pel mig, la relació sexual seria una violació.

I on queda el dret de decidir voluntàriament si vols prostituir-te?

— A la indústria de l’explotació sexual no li és difícil crear putes orgulloses, perquè si et sents com una víctima t’enfonses. Moltes dones que estan a la prostitució em diuen que volen continuar perquè han de donar menjar als seus fills. Primer hem d’assolir la igualtat i la justícia social i després ja parlarem de la llibertat. Quin lloc estem donant a les dones més vulnerables del planeta, a les migrants? Em dol que només els deixem el lloc de puta. 

Quina Amelia era quan va sortir del prostíbul?

— Em vaig barallar durant molts anys amb mi mateixa perquè m’havien inculcat que no servia per a res més i m’ha costat molt esforç creure que valia per a una altra cosa. El moment més crític va ser quan una parella maltractadora em va fer fora de casa estant jo embarassada. Em vaig enfrontar al dilema de la meva vida: avortar fora de terme o tornar a la prostitució perquè els puters paguen més amb una embarassada. Finalment vaig tenir la capacitat de resistir perquè havia començat a fer teràpia.

En quin moment va dir "Jo ja no soc puta".

— Amb la psicoanalista vaig entendre que havia viscut una situació traumàtica, en què has de lluitar o fugir però si no pots fer-ho, t’acabes sotmetent per sobreviure. I, esclar, els homes no consideren el sotmetiment com un acte d’aferrar-te a la vida, i llavors passa que es tracta com a sinònim el consentiment i el sotmetiment. També el feminisme em va salvar la vida molts anys després de deixar la prostitució perquè em va donar uns conceptes per poder anomenar tot el que havia viscut, per entendre-ho com un acte polític més enllà d’una experiència personal. Sempre m’havien inculcat que era culpa meva, responsabilitat meva, perquè un dia havia dit que sí, però sense tenir eines per entendre el context.

Per què aposta pel model abolicionista?

— Vivim en un país democràtic en què es penalitza fumar en segons quins llocs i hauria d’haver una altra prohibició perquè els homes no puguin pagar per convertir les dones en instruments per ejacular en concepte de diversió. No vull que es puguin pagar impostos per ser penetrada per boca, vagina i anus per homes que no volen estar d’igual a igual amb les dones. Vull que es persegueixi el proxenetisme i que es desactivi la demanda. 

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats