Societat 06/11/2021

Carmen Joa: "Sobrevisc comercialitzant el meu cos"

3 min
Carmen Joa, posant al seu domicili de Terrassa
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

BarcelonaNascuda a l'illa de Mallorca fa 22 anys, Carmen Joa va entrar a la prostitució poc abans de la pandèmia per treure's un extra per arrodonir els escassos ingressos que obté d'una beca d'estudis i de feinetes que li surten aquí i allà. No li fa cap vergonya explicar la seva història, però admet que deixaria d'oferir el seu cos a estranys a canvi de diners si tingués una alternativa que li permetés viure. Quant al model abolicionista o al regulacionista, diu que se situa en una "posició intermèdia" i que, en qualsevol cas, el debat obert li sembla "fictici" perquè les professionals del sexe acaben sense tenir ni una única veu ni un únic altaveu que lluiti pels seus drets.

¿Que vostè sigui una dona trans l'ha empès a la prostitució?

— Considero que per ser trans m'he vist forçada a dedicar-me a la prostitució, però veure l'exercici de la prostitució com un problema és un error perquè és la conseqüència de la transfòbia, com ho són la xenofòbia o el racisme. A mi, en altres feines, els meus companys s'havien burlat de mi perquè soc una persona trans i van fer de l'ambient de treball un suplici. Prostituir-me és una manera d'aconseguir diners, com tantes altres.

Com va començar?

— Fa un parell d'anys em vaig començar a donar d'alta en aplicacions i pàgines web específiques per lligar o per a la venda de roba interior, per exemple. M'oferia i hi feia el primer contacte, concertàvem una cita per a un contacte físic o practicàvem sexting [enviar-se missatges o fotografies de caràcter sexual].

¿La prostitució s'adapta i es camufla bé a la xarxa?

— La prostitució s'ha transformat amb les noves tecnologies i les aplicacions perquè això de sortir al carrer és cada cop més difícil i fa una mica de por. A mi m'han clavat més d'un ensurt i he patit violència per part d'algun client que no m'ha volgut pagar o em volia pagar menys.

Però sent tan jove, no es planteja una altra vida?

— Al juliol em vaig graduar en estudis de gènere i ara estic estudiant un màster de filosofia, però amb la beca no en tinc prou i m'haig de buscar la vida perquè ara per ara només puc sobreviure. Si em contractessin per a una feina amb la qual pogués compaginar estudis i investigació, i em respectessin, estaria molt contenta, però no ho veig ni probable ni aviat, perquè les feines que m'ofereixen estan molt precaritzades. Ara, per uns problemes de salut mental, només faig feines puntuals, perquè soc conscient que no em beneficia estar en una activitat on els clients et demanen unes coses que em desagraden o directament em degraden com a persona.

Es veu així molts anys?

— Sí, la veritat és que sí. Fa un temps vaig treballar al McDonald's i, a banda que se'n reien de mi, em pagaven el mateix per vuit hores que anant pel meu compte de treballadora sexual unes poques hores.

¿Les reticències a vendre cos i sexe són només un producte de la moral?

— Per a mi el sexe és un pur tràmit. Sobrevisc de la millor manera comercialitzant el meu cos. És una agressió, un sotmetiment, igual que ho és treballar nou hores diàries per sis euros l'hora. El mercat laboral precaritzat ens empeny i és cert que potser la meva violència és més visible, però intentar col·locar-me en la categoria de víctima com fan moltes abolicionistes és molt dura i injusta. Al final sempre som les treballadores sexuals les que sortim malparades i criticades, però ningú parla dels clients, i menys encara els culpen de res.

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats