La utopia dels 13,5 milions de turistes que rebutja el Govern

PalmaLa Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que el Govern ha d’elaborar un Pla de transició energètica i canvi climàtic per planificar polítiques, objectius i mesures. L’Executiu del Pacte en va fer un esborrany l’abril del 2023, fora de termini (segons la norma, s’havia d’aprovar abans de maig del 2021) i un mes abans de les eleccions. Aquell document aportava una xifra que va quedar dins un calaix: per assolir els objectius de la transició energètica, les Balears havien de reduir el nombre de visitants a 13,5 milions de persones a l’any. Aquesta limitació del nombre de turistes es va proposar amb 16,5 milions de visitants a l’any, lluny dels 20 milions amb els quals podria acabar el 2026.

Segons el pla, el turisme massificat exerceix una pressió sobre els recursos energètics i hídrics que fa que no es pugui materialitzar “una transició energètica de les Illes sense tenir en compte aquest sector, que haurà de reduir el consum”. El document remarca la necessitat de “mesures restrictives”, com “la limitació de turistes”. Una reducció del nombre de visitants permetria “disminuir la pressió sobre els recursos, com l’aigua i l’energia, cosa que milloraria la capacitat de les Illes per adaptar-se a determinats impactes associats al canvi climàtic”. També es reduiria la contaminació i, en conseqüència, els riscos per a la salut dels residents. I milloraria “l’estat dels ecosistemes i la biodiversitat locals”.

Parts copiades

El Govern del PP continua sense complir la Llei de transició energètica i tampoc no ha aprovat el pla. La Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia (el conseller és AlejandroSáenz de San Pedro) sí que va elaborar un altre esborrany a principi del 2025, d’on va desaparèixer qualsevol limitació concreta del nombre de turistes. Curiosament, els dos esborranys de pla es varen encarregar a les mateixes consultores, Azigrene i Global Factor.

Com va quedar la qüestió de la massificació al pla del 2025? La proposta en aquest cas és fomentar “un turisme més sostenible” i fer “estudis de capacitat de càrrega envers la disponibilitat actual i sostenibilitat de recursos hídrics, infraestructures, energia, gestió de residus, medi ambient, petjada climàtica, sobirania alimentària, salut, desenvolupament laboral i econòmic, etc.”. De tota manera, el nou pla no s’ha aprovat i ja du més de cinc anys de retard.

El text del Govern de Prohens assegura que aquests estudis permetrien disminuir la pressió sobre els recursos, reduir la contaminació i la pressió ambiental a les Illes, justament els mateixos beneficis que reduir els turistes a 13,5 milions anuals, només pel fet d’elaborar informes. Cal remarcar que la redacció dels beneficis del pla del 2025 és exactament la mateixa que la del 2023, i fins i tot repeteix errades com dir ‘sèquies’ en lloc de ‘sequeres’ i ‘misses’ en lloc d’‘illes’, faltes de concordança (‘determinat impactes’) i expressions errònies (‘talés com a inundacions’ en lloc de ‘com a inundacions’). “Pel que fa a la reducció del nombre de turistes a 13,5 milions, consideram que és una proposta que entra en conflicte amb el principi europeu de lliure circulació de persones”, assenyalen per part seva fonts de la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia. “A més, és una mesura que no planteja mecanismes concrets per aplicar-la ni per mesurar-ne l’impacte real”, afegeixen.

El pla del 2023 sí que establia mecanismes per limitar el nombre de turistes. Proposava articular la reducció mitjançant els PIAT (Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics) i els plans territorials insulars. I plantejava traslladar al Ministeri de Foment objectius d’estabilització de l’arribada de vols. A més a més, la resposta de la Conselleria no argumenta per què fixar un objectiu de reducció turística vulnera necessàriament el dret europeu.

“Reduir la xifra de turistes a les Balears no és només el desig de la immensa majoria de la gent. També és una necessitat si volem combatre el canvi climàtic. Així ho plantegen els informes que elabora el Govern”, assenyala el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa. Va ser precisament aquest partit que va recordar que la xifra de 13,5 milions de turistes no és aleatòria, sinó que procedeix d’un estudi del mateix Executiu. “No podem continuar vivint d’aquesta manera, amb rècords any rere any. Calen horitzons on la gent pugui viure dignament”, afegeix.

El Govern no explica per què el pla no s’ha aprovat encara ni en quines mesures efectives es reflectirien els estudis de càrrega que preveu el pla del 2025. La Conselleria defensa l’aplicació de la Llei de transició energètica gràcies a “l’impuls de les energies renovables, el foment de l’autoconsum, l’ampliació de la xarxa pública de càrrega de vehicles elèctrics i les mesures d’eficiència energètica”. Ara bé, l’article 10 obliga a aprovar el Pla de transició energètica i la disposició addicional segona fixa un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la llei.

El pla del 2025 planteja objectius més ambiciosos, però redueix les actuacions efectives: en el del 2023 n’hi havia 106 i en l’actual, 88. Com s’arriba a uns objectius més exigents rebaixant les mesures i sense un pla de transició energètica operatiu? Es tracta d’incrementar els percentatges de reducció d’emissions només damunt el paper? Què caldrà fer després de dues legislatures perdudes?