El Pla, la darrera frontera de la pressió urbanística

PalmaAnys enrere, en mirar per la finestra des d’un avió, Mallorca es veia clapada de nit. Les taques de llum de Palma, l’aeroport i la costa contrastaven amb una discontinuïtat de clapes fosques. La més grossa, a més de la serra de Tramuntana, era el Pla. Les considerables extensions de terra fèrtil sense ús residencial mantenien a les fosques la darrera frontera de l’expansió urbanística a l’illa.

Avui, més de 10.488 cases s’encenen cada nit a foravila en aquesta comarca per desmuntar aquella idea d’espai rural verge i agrari. Més de 10.488 construccions que constaten la transformació implacable de la darrera reserva de paisatge agrari i activitat genuïns de Mallorca.

Les dades provenen de l’estudi de l’investigador Miquel Rosselló Xamena Cases que no existeixen, exposat a la taula rodona QuinPla volem demà organitzada per Pla XXI a Lloret de Vistalegre, i dedicada a l’urbanisme i al planejament. La dada correspon a un cens del 2024 i, per tant, el nombre actual ja és superior. La transformació urbanística no ha estat uniforme a Mallorca i el Pla ha estat el darrer indret on s’ha estès la pressió urbanística, anys després que desnaturalitzàs la major part del litoral de l’illa. Una part important de les construccions en sòl rústic de la comarca es dugué a terme entre finals dels anys 90 i dels primers 2000, quan bona part de la costa ja havia experimentat una profunda urbanització.

Aquest desfasament temporal ha convertit el Pla en un espai on conflueixen pressions que abans es manifestaven en altres punts de Mallorca. Rosselló Xamena hi identifica en una part la darrera onada de metropolització de Palma, l’expansió residencial, l’arribada del turisme, les construccions potencialment contràries a la normativa urbanística i els grans xalets associats a la compra de propietats per part d’estrangers. A tot això, s’hi ha afegit un altre fenomen: l’aparició d’infrahabitatges en sòl rústic vinculats a la crisi de l’habitatge. “Tots aquests fenòmens es barregen al Pla i conflueixen en un espai geogràfic que encara té una certa voluntat de ser un territori que treballa i cuida la terra agrícola”, fets que converteixen el Pla en “un element interessantíssim per pensar la planificació, no només d'aquesta comarca, sinó de tota l'illa”, apunta.

El Pla conserva una activitat agrària que conviu amb aquests nous usos del territori. A més, una de les particularitats de la comarca és que, a diferència de la serra de Tramuntana, no disposa d’una protecció territorial generalitzada.

La pressió s’ha traslladat a l’interior

“Per a molts, el Pla és la reserva de Mallorca, el nostre paisatge sentimental i el que més aguanta etnològicament”. Així ho digué Antoni Alorda, jurista i expresident de la Comissió Balear de Medi Ambient. Tanmateix, apunta, “tots els mecanismes de context estan arribant al Pla i fins i tot pel que fa a la planificació hem quedat desfasats, perquè en el context hi ha coses tan importants com les dinàmiques culturals d'oci, la residència, l’arribada de la lliure circulació primer dels espanyols i després dels europeus, l'estrangeria... Tot el que en un moment determinat va arribar a Palma i a la costa, ara ha arribat aquí”. En aquest sentit, apuntà com també les plataformes turístiques han canviat les regles del joc. “En un moment es plantejava com havíem de captar turisme d'interior, i ara pensam que tanta sort que només ho aconseguírem a mitges.”

És cert que el Pla de Mallorca ha crescut menys que altres zones de l’illa, però, tanmateix, no ha quedat al marge de les transformacions. La directora insular d’Urbanisme, Maria José Frau, també veu un canvi en la demanda. “Abans tot era anar a la costa, però ara insulars i forans cerquen l’interior de Mallorca”, va afirmar. “No tenim la mar, per tant, no hem crescut com ha crescut la resta de l’illa”, resumí el batle de Maria de la Salut, Jaume Ferriol, durant la trobada. La comarca ha evitat la construcció hotelera, però això no vol dir que no hagi canviat. “No podem aturar el creixement, però hem de posar els sentits per veure quin tipus de creixement hem de menester i com s’ha de fer”.

La tinent de batle d’Ariany i presidenta de la Mancomunitat del Pla, Joana Maria Pasqual, considera que la comarca encara conserva una identitat de poble i un territori menys transformat que altres indrets de Mallorca. Això fa que planificar-hi sigui especialment important. “El planejament ha de permetre que als pobles s’hi pugui viure i que siguin econòmicament sostenibles sense que aquesta explotació econòmica afecti l’urbanisme i l’entorn”.

Però el marge de creixement també topa amb la disponibilitat d’aigua. “Si augmentam molt en població, ara com ara no es podria assumir”, va advertir Pasqual. Hi coincideix el batle de Maria, qui assegura que “per poc que creixem, primer de tot hem d’arreglar aquest problema. Si no hi posam remei, sí que ens haurem d’aturar”.

A aquesta limitació s’afegeix una crisi de l’habitatge que ja afecta els joves de la comarca. “No pot ser que per comprar o llogar hagin de sortir del seu poble”, adverteix Pasqual. La pressió compradora per part d’estrangers ha fet pujar els preus, mentre que moltes cases que abans estaven a la venda ara desapareixen del mercat en pocs dies.

20 anys per aprovar unes normes

La demanda d’habitatge, l’interès de compradors de fora i la pressió sobre l’aigua obliguen la majoria dels municipis del Pla a decidir quin creixement volen assumir i amb quins límits. La dificultat és que, actualment, n’hi ha molts que encara tramiten planejaments començats fa dues dècades, quan la realitat era molt diferent.

La velocitat d’aquests canvis contrasta amb la capacitat dels municipis per actualitzar el planejament. L’Ajuntament de Maria fa feina des del 2006 en la revisió de les Normes Subsidiàries sense haver aconseguit encara aprovar-les definitivament. En dues dècades, segons va assegurar el batle, s’hi ha destinat més d’un milió d’euros públics.

El problema és que la realitat que s’intenta ordenar ja no és la mateixa que existia quan es varen elaborar els estudis. La documentació municipal parteix de dades del 2022, quan Maria tenia uns 2.200 habitants. Actualment, ja supera els 2.600. En quatre anys, el poble ha guanyat prop de 400 residents i les cases i els solars disponibles pràcticament han desaparegut del mercat. “La iniciativa privada sempre anirà per davant del que és públic”, lamentà Ferriol, que posa en dubte fins a quin punt un planejament que ha necessitat 20 anys de tramitació podrà donar resposta a les necessitats actuals.

A Ariany, el procés presenta dificultats semblants. La tinent de batle i presidenta de la Mancomunitat del Pla explicà que el municipi també intenta actualitzar el planejament des del 2006. Aquest cas mostra fins a quin punt han canviat les necessitats dels pobles. El 2006, l’Ajuntament suspengué llicències per impedir els edificis plurifamiliars davant la pressió dels promotors. 20 anys després, el Consistori planteja adquirir un solar per construir-hi habitatge públic d’aquesta mateixa tipologia.

“El que aleshores ens semblava una aberració, ara és una necessitat”, reconegué Pasqual. La manca d’habitatges assequibles per als joves ha obligat a reconsiderar decisions que aleshores es varen prendre per preservar les característiques urbanístiques del poble.