El cost per a les Balears de les vacances més curtes

PalmaEls ciutadans de les Balears han comprovat els darrers anys els efectes de l’excés de turisme fins al punt que s’ha generat un important consens social al voltant de la idea que l’arribada de passatgers no pot augmentar més. Allò que potser ha passat més desapercebut és que una part important d’aquest increment de passatgers és causat per un fet molt concret:l’escurçament de les estades dels turistes. D’aquelles famílies que venien una o dues setmanes a les Illes i que no necessitaven desplaçar-se cada dia perquè tenien prou temps, s’ha passat a un model que va camí de la bogeria. Vacances de tres o quatre dies de durada generen noves necessitats: automàticament l’oferta reglada ha de menester més visitants per omplir els llits i mantenir el mateix nivell d’activitat.

Aquest canvi, promogut segons els especialistes de manera absolutament programada i amb una clara intencionalitat d’augmentar el consum, té unes conseqüències molt negatives per a les Illes Balears. Si abans una habitació d’hotel s’ocupava una vegada per setmana de mitjana, ara calen dues o tres reserves. Això significa més canvis de roba, molt més consum d’aigua, i, el més preocupant, un importantíssim increment del nombre de passatgers als aeroports i dels vols amb les emissions corresponents. Mentre els grans acords internacionals parlen de reduir-les, les Illes han vist com les seves creixen de manera ininterrompuda i galopant.

Aquesta setmana, a la World Travel Market, els hotelers han posat damunt la taula la seva preocupació per la reducció progressiva de les estades, conscients que ara mateix a les Illes no pot créixer més la rotació de turistes, sinó que cal anar en sentit contrari.

Els aeroports de les Balears tenen avui un 77% més de passatgers que fa 25 anys. Idins aquest increment hi ha també els residents, que no són aliens a la moda del viatge constant. Quan varen irrompre les companyies de baix cost, que són un puntal d’aquesta nova estratègia neoliberal de disparar el consum de la ciutadania, bona part de la població va viure amb joia la possibilitat de visitar ciutats de l’Estat o d’arreu d’Europa per gairebé el mateix que costa una pizza.

Avui sabem que aquesta hiperconnectivitat de què ens beneficiam du aparellat un augment inassumible de viatgers, i, per descomptat, garanteix que molts europeus puguin adquirir propietats a les Illes perquè poden anar i venir les vegades que vulguin. Tot plegat demostra que la mobilitat extrema, presentada sempre com a signe de llibertat, en realitat comporta moltes conseqüències negatives per a un territori limitat, que tampoc es pot adaptar indefinidament a les necessitats del mercat.