Expedienten un particular per crear un santuari privat de sargantanes sense permís a Eivissa

PalmaEl Govern ha iniciat un expedient sancionador contra els responsables d'un refugi privat de sargantanes pitiüses a Eivissa, que pretenia protegir aquests rèptils de l'amenaça de les serps invasores. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural proposa imposar-los una multa de 6.000 euros per haver mantingut exemplars d'aquesta espècie protegida en un recinte sense disposar de l'autorització corresponent. La decisió posa el focus en els límits de les iniciatives particulars per contribuir a la conservació d'una espècie que es troba amenaçada per la proliferació de serps a les Pitiüses.

L'expedient té l'origen en una inspecció efectuada el 26 d'abril de 2026 per agents de Medi Ambient del Govern. Durant l'actuació, els funcionaris varen localitzar un recinte tancat destinat a mantenir sargantanes pitiüses (Podarcis pityusensis) i hi varen observar tres exemplars. No obstant això, un dels responsables va manifestar que a les instal·lacions n'hi havia un total de devuit.

La investigació posterior del Servei de Protecció d'Espècies va determinar que el refugi no formava part de cap dels programes oficials de conservació impulsats per la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. A més, els tècnics varen detectar un altre problema: les característiques del tancament no oferien prou garanties per impedir l'entrada de serps invasores. Per tant, segons el Govern, el recinte no només funcionava al marge de les autoritzacions exigides, sinó que tampoc no assegurava una protecció adequada dels animals que pretenia preservar.

Una iniciativa per respondre a la "inacció" del Govern

Precisament, l'ARA Balears recollia el mes de juliol com un grup de particulars d'Eivissa s'havia organitzat per impulsar la creació de refugis a finques i jardins privats amb l'objectiu de salvar les sargantanes de les serps invasores. Sota el nom de Sargantana Power, el col·lectiu reclamava poder habilitar petites reserves protegides i supervisades per l'Administració davant la desaparició de l'espècie en el 90% del territori eivissenc. La biòloga Antònia Maria Cirer, una de les principals expertes en aquest rèptil, defensava que aquests refugis podien tenir "màxima eficàcia" i advertia que, si no es prenien mesures urgents, les sargantanes podrien desaparèixer pràcticament de la natura d'Eivissa en només dos o tres anys. La directora general de Medi Natural, Anna Torres, ja havia expressat aleshores la seva oposició a aquesta iniciativa, però els seus impulsors insistien en que calia compensar la "inacció" del Govern. A hores d'ara no s'ha pogut constatar si el particular denunciat forma part del col·lectiu Sarganta Power.

La protecció de les sargantanes, sota control de l'Administració

La Conselleria sosté que la voluntat de protegir una espècie amenaçada no autoritza els particulars a capturar-ne exemplars ni a mantenir-los en captivitat. La normativa estableix que aquestes actuacions s'han de desenvolupar dins programes oficials de conservació, amb supervisió tècnica i garanties de seguretat, benestar animal i control sanitari.

La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha defensat aquesta posició amb una comparació amb una altra espècie protegida, el linx ibèric. "No es poden capturar linxs per mantenir-los i criar-los en una finca particular. Amb les sargantanes passa exactament el mateix: la seva protecció no pot quedar al criteri individual de cada persona, sinó que ha de respondre a programes de conservació dirigits i supervisats per l'Administració", ha afirmat.

El Govern insisteix que les obligacions legals de protecció no depenen de la mida dels animals ni de les bones intencions dels responsables de les instal·lacions. Segons la Conselleria, els programes de conservació exigeixen una planificació científica que inclou protocols de maneig, controls sanitaris, seguiment genètic quan és necessari i mesures destinades a garantir la supervivència dels exemplars.

En aquest sentit, l'Administració remarca que la col·laboració de particulars, entitats i institucions científiques és possible, però sempre sota la coordinació dels organismes competents. Aquesta participació no permet crear refugis autònoms ni capturar o criar animals protegits sense autorització.

Els exemplars seran traslladats a un espai adequat

La Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal considera necessari retirar les sargantanes del refugi i traslladar-les a unes instal·lacions que compleixin els requisits tècnics i legals. Mentrestant, ha establert mesures provisionals de custòdia per protegir els animals i evitar que es produeixin noves captures, manipulacions o introduccions d'exemplars.

Aquestes mesures també tenen com a objectiu impedir l'accés de depredadors al recinte mentre no es faci efectiu el trasllat. La Conselleria deixa clar que es tracta d'una solució temporal que en cap cas no suposa legalitzar el refugi privat. La sargantana pitiüsa està inclosa en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció amb la categoria de vulnerable. La seva captura, tinença i transport estan sotmesos a restriccions establertes per la legislació autonòmica i estatal de protecció de la biodiversitat. L'expedient s'ha obert per una presumpta infracció greu, però la multa de 6.000 euros encara és una proposta i haurà de seguir la tramitació administrativa corresponent.

El cas evidencia la complexitat de la conservació de la sargantana pitiüsa davant l'expansió de les serps invasores. Mentre la preocupació per la supervivència d'aquesta espècie ha afavorit iniciatives ciutadanes per protegir-la, el Govern insisteix que qualsevol actuació que impliqui capturar o mantenir exemplars ha de disposar d'autorització i estar sotmesa a supervisió científica.