Les escoles d'idiomes (EOI) de les Balears perden gairebé la meitat de l'alumnat en dotze anys

PalmaEl curs 2014-2015, les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) de les Balears varen arribar al seu màxim de matriculacions, amb 19.388 alumnes. Dotze cursos després, la xifra s'ha reduït gairebé a la meitat: el 2025-2026 se'n varen registrar 10.031. Són 9.357 matrícules menys, una caiguda del 48,3% que planteja una pregunta incòmoda: què ha canviat perquè aprendre idiomes en aquests centres hagi deixat de tenir l’atractiu que tenia? La davallada no s’explica per un únic motiu. La irrupció de les aplicacions i la intel·ligència artificial, la preferència per formacions més curtes i flexibles i les dificultats per mantenir el compromís amb uns estudis exigents han transformat la manera d’aprendre llengües. Alhora, les EOI afronten el repte de fer compatibles les necessitats dels alumnes amb una formació oficial que requereix temps i dedicació. Tot en un context en què la gent jove ha perdut un cert interès per les titulacions oficials d'idiomes, segons les fonts expertes consultades.

Per a Maria del Mar Vanrell, filòloga i professora de la UIB, la pandèmia va accelerar un canvi en les expectatives. "D’ençà de la pandèmia, la gent vol formacions breus, focalitzades i que es puguin adaptar a formats en línia, sense haver d’anar necessàriament a un lloc físic", explica. A més, avui hi ha plataformes que permeten aprendre nocions de moltes llengües amb formats més informals i atractius que els de l’ensenyament tradicional.

També ha canviat la manera de repartir el temps. "El temps que abans dedicàvem a formar-nos, ara el volem dedicar a altres coses. Volem qualitat de vida, sociabilitzar, fer esport", assenyala Vanrell. Si abans la gent jove, i no tan jove, considerava que estudiar un idioma era una inversió percebuda com a necessària per millorar les oportunitats laborals, ara aquesta expectativa no sempre pesa tant. "Els nivells i els títols oficials d’idiomes han perdut valor", resumeix l'experta. A banda, hi ha qui prefereix accedir a titulacions avalades a escala internacional. Els certificats que emeten les EOI tenen validesa oficial a tot el territori espanyol i poden ser reconeguts en processos selectius, segons les bases de cada convocatòria. Per altra banda, per exemple, els títols de Cambridge gaudeixen de reconeixement internacional i també poden ser admesos en oposicions i altres processos de selecció, sempre que compleixin els requisits establerts.

L'efecte del TIL

La davallada s’entén millor si es compara amb l’etapa de màxima demanda. Una exprofessora de les EOI recorda que hi va haver "un gran boom" en l’època del TIL, quan molta gent volia aprendre anglès per fer front a l'educació trilingüe impulsada pel Govern de Bauzá. També hi havia expectatives vinculades al turisme: en el cas del rus, per exemple, hi havia alumnes que s’hi apuntaven pensant que arribarien visitants amb doblers, però aquesta previsió no es va complir com esperaven. Les motivacions, però, no han desaparegut: s’han diversificat. Vanrell distingeix entre aprendre una llengua perquè és un requisit i fer-ho perquè compta com a mèrit. Quan deixa de ser una condició obligatòria i passa a sumar punts, diu, la matrícula pot baixar. En canvi, continua havent-hi persones que estudien idiomes per fer una estada Erasmus o per interès personal. Els gustos també marquen l’oferta. "Ara, per exemple, s’ha posat de moda aprendre coreà", apunta la professora de la UIB. En aquests casos, els alumnes poden recórrer a altres recursos per aprendre la llengua que els interessa.

La tecnologia és un altre factor de competència. Els traductors automàtics permeten comunicar-se sense dominar necessàriament una llengua, mentre que la intel·ligència artificial ofereix la possibilitat de practicar converses. Diversos exalumnes consultats consideren que aquestes eines poden ser una alternativa eficaç a les classes presencials. Critiquen, a més, que, segons la seva experiència, a les EOI hi havia poca correcció i poc seguiment de l’aprenentatge. En la mateixa línia, remarquen que a vegades no es correspon el nivell que es demana a classe amb el que després es reclama als exàmens finals, un fet que els condueix al malestar i, especialment, al suspens. Altres alumnes valoren positivament la qualitat educativa rebuda i posen en valor el grau d'exigència.

La crítica no és compartida de manera generalitzada. L’exprofessora consultada sosté que les metodologies depenen del docent i que molts professors fan servir el mètode comunicatiu. També recorda que, quan treballava a les EOI, el professorat es reunia cada dues setmanes per revisar els suspensos i l’absentisme, i que enviaven correus als alumnes que deixaven d’assistir a classe.

Estudiar idiomes exigeix temps

Més enllà de les metodologies, la conciliació és una dificultat recurrent. Els cursos oficials requereixen continuïtat i les classes poden ocupar quatre hores setmanals, a les quals s’ha d’afegir el temps d’estudi. Per a un alumne de Batxillerat, una persona que treballa o algú que fa feina de temporada, mantenir aquest ritme durant mesos no sempre és possible. "Si tu treballes, estàs molt motivat, però no ho necessites gaire, ho deixes", resumeix la professora de japonès de l’EOI de Palma, Libertad. L’absentisme i l’abandonament són problemes que també afecten el seu departament. Per mirar de respondre a perfils diferents, els centres han incorporat formats semipresencials en alguns cursos i formacions específiques per preparar exàmens.

El japonès, de fet, mostra que la demanda no és igual per a totes les llengües. Segons Libertad, en cinc anys han triplicat l’alumnat i actualment tenen 140 estudiants. Quan va començar a impartir-se aquesta llengua, hi havia un professor i mig; ara hi ha tres docents a jornada completa. És un exemple que conviu amb la davallada general i que apunta a la importància dels interessos dels alumnes i de l’adaptació de l’oferta.

L’exigència acadèmica també pot ser una barrera. L’exprofessora defensa que els nivells alts siguin difícils perquè això garanteix la qualitat, però adverteix que hi ha alumnes que no poden assumir el temps que requereixen. A més, els cursos semipresencials no sempre impliquen menys feina: part de les activitats es traslladen a casa i poden augmentar la càrrega de correcció del professorat i de l'alumne.

Una davallada desigual

Les dades del darrer curs mostren que la tendència no és homogènia. Entre el 2024-2025 i el 2025-2026, les matrícules varen créixer un 5,9% a Mallorca i un 11,1% a Menorca. En canvi, varen caure un 44,3% a Eivissa i un 47,9% a Formentera, cosa que va fer baixar el total de les Balears un 3,5%, fins a les 10.031 matrícules. En el conjunt dels tretze cursos estudiats (des del 2013-2014), Mallorca ha passat de 14.365 matrícules a 8.206, un descens del 42,9%. A Menorca, la caiguda és del 42,7%; a Eivissa, del 51,8%, i a Formentera, del 35,7%.

La Conselleria d’Educació i Universitats defensa que, en els darrers cursos, la tendència s’ha revertit i que el nombre d’alumnes augmenta gradualment. També demana tenir en compte els 890 estudiants que fan cursos específics no reglats, com anglès per a negocis i literatura francesa i russa, que no s’oferien fa una dècada. Enguany, a més, s’ha ofert coreà per comprovar si hi ha prou demanda per crear un departament. Segons la Conselleria, la feina de les EOI va més enllà de certificar nivells d’anglès o català i inclou programes amb instituts, centres d’educació de persones adultes i formació professional.

El repte és que aquesta ampliació i els nous formats responguin a les necessitats de qui avui vol aprendre una llengua. Les eines digitals poden oferir flexibilitat, però no substitueixen necessàriament tots els beneficis de les classes. Libertad reivindica el valor del contacte humà, mentre que Vanrell assenyala que els centres també han de competir amb opcions que exigeixen menys temps i s’adapten millor als interessos de cada persona. Les EOI no han deixat de tenir alumnes ni tota la seva oferta ha perdut demanda. Però la distància respecte del màxim de fa una dècada evidencia que el model ja no connecta de la mateixa manera amb una part de la població. La qüestió és com adaptar-se a aquests nous hàbits sense perdre allò que diferencia una escola oficial d’una aplicació o un centre privat: un itinerari formatiu estructurat i una certificació acadèmica.