El bisbe que retrata els ‘pecats’ de Prohens

PalmaLa defensa del català, la denúncia de la criminalització dels immigrants, la reivindicació de sous dignes i habitatges assequibles i les crítiques als excessos turístics han convertit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en una veu incòmoda per al Govern de Marga Prohens. Fonts properes a l'Executiu reconeixen el malestar per algunes de les seves intervencions, que d'alguna manera retraten les concessions del PP a Vox, la seva crossa parlamentària, tant per l'enduriment del discurs sobre els immigrants com pels retrocessos en la normalització lingüística. El darrer episodi ha acabat en un enfrontament obert: el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ha acusat Taltavull d'hipocresia després que el prelat recuperàs, en un reportatge publicat a l'ARA Balears, una carta pastoral del 1990 contra la degradació del territori i els excessos del model turístic. És el darrer d'una sèrie de retrets que el bisbe ha formulat sense mirar el color polític de qui governa. Taltavull ha retratat els 'pecats' de l'Executiu.

I. Desembre del 2023. La llengua és un dret humà, encara que n'hi hagi que s'enfadin

El 31 de desembre del 2023, quan Marga Prohens duia mig any al capdavant del Govern, l'ARA Balears publicà una entrevista a Sebastià Taltavull. La conversa va tenir lloc al palau episcopal de Palma, amb una estampa significativa al fons: des de les finestres es veia un macrocreuer, símbol dels desequilibris turístics que preocupen el bisbe. L'entrevista abordava la secularització, la pobresa i la identitat cultural. Taltavull explicà una anècdota reveladora: un home havia entrat enfurismat a la sagristia després de sentir-lo llegir un passatge dels Fets dels Apòstols que parlava de compartir les propietats perquè ningú no passàs fam. L'havia acusat de comunista. El bisbe li havia respost que simplement estava llegint la paraula de Déu.

Una de les seves reflexions més contundents va ser sobre el català. El context era el de les primeres notícies sobre els intents de Vox de rebaixar l'exigència i la presència de la llengua pròpia a l'Administració i a l'Educació, mentre el PP començava a fer petites claudicacions: "La llengua hauria d'estar per sobre de la política. És un dret humà".

Taltavull denunciava que havia rebut insults i increpacions per defensar la llengua pròpia de Mallorca. També advertia que hi ha persones que interpreten aquesta defensa com una agressió contra elles mateixes. Per al prelat, preservar la identitat cultural no significa excloure ningú, sinó protegir un patrimoni col·lectiu que s'ha de compartir amb els nouvinguts. La seva fermesa contrastava amb la confrontació lingüística que marcava els primers mesos de legislatura i retratava d'alguna manera el pecat de Marga Prohens, que ja començava a acceptar les exigències de Vox. La dependència parlamentària de l'extrema dreta havia situat el català al centre dels acords i les tensions polítiques del Govern. El bisbe, tanmateix, rebutjava que la llengua es pogués reduir a una bandera partidista. I advertia que no deixaria de defensar-la.

II. Desembre del 2023. La lliçó sobre la identitat mallorquina davant Prohens

El darrer dia de l'any d'aquell mateix desembre, durant la missa solemne de la festa de l'Estendard a la Seu, Taltavull pronuncià una homilia amb la presidenta Prohens entre les autoritats assistents. "Un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia a allò que l'identifica no té futur", proclamà.

El bisbe reivindicà que Mallorca ha estat històricament un poble que estima, valora i promou la llengua pròpia. Però tot seguit introduí un matís que es podia interpretar com un advertiment sobre la situació del moment: "Voldria dir-ho com a afirmació i no amb interrogant, però hem de fer camí". No era una frase menor. En plena controvèrsia sobre les polítiques lingüístiques del Govern i les exigències de Vox, el màxim representant de l'Església mallorquina recordava que la llengua forma part de les arrels que defineixen el poble.

Taltavull també reivindicà el paper històric de l'Església en la preservació del català, especialment a través de les celebracions religioses. La identitat, insistí, no és només una qüestió de paraules, sinó una manera de viure i d'entendre la comunitat. El missatge tenia un simbolisme especial per l'escenari i els destinataris. Els representants polítics de la dreta són, amb diferència, els que més assisteixen als actes eclesials, però la celebració del 31 de desembre sempre se'ls entravessa més, perquè l'Església no té cap problema a reivindicar que la catalanitat de Mallorca i la cristianitat varen entrar per la mateixa porta, el mateix dia.

III. Octubre del 2025. "Anomenar delinqüents els immigrants és una calúmnia"

El 22 d'octubre del 2025 arribà una de les intervencions més dures del bisbe. En una roda de premsa amb entitats socials vinculades a l'Església per abordar el sensellarisme, Taltavull denuncià els discursos d'odi i la criminalització dels immigrants. "Anomenar-los delinqüents és una calúmnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut de marxar de casa seva", advertí.

La contundència de les paraules contrastava amb el llenguatge habitualment mesurat del prelat. Taltavull no es limitava a demanar solidaritat: qualificava de moralment inadmissible una actitud cada vegada més present en el debat públic. El bisbe es mostrà especialment preocupat pel rebuig social que pateixen persones que arriben a Mallorca després de viure situacions dramàtiques. I assenyalà la paradoxa que aquest rebuig pugui provenir de persones acomodades, que viuen bé i no tenen mancances materials.

Les declaracions arribaven enmig de la controvèrsia pels centres d'acollida de menors migrants. Taltavull explicà que alguns espais que l'Església havia posat a disposició de les administracions no havien pogut entrar en funcionament a causa del rebuig social. Tant el PP com Vox s'havien oposat a l'obertura de determinats recursos d'acollida i, en el cas dels populars, l'arribada d'immigrants irregulars s'utilitzava com a instrument per criticar les polítiques de Pedro Sánchez.

La resposta política no es va fer esperar. L'endemà, el diputat de Vox al Congrés Jorge Campos li replicà que acollís els menors al seu palau episcopal. El contrast era evident: mentre una part de la dreta posava l'accent en el rebuig a determinats dispositius d'acollida, Taltavull recordava que els migrants són, abans que res, persones amb drets i dignitat. De nou, l'advertiment del bisbe interpel·lava de ple el discurs polític sobre la immigració i recordava una exigència elemental de la fe cristiana: no es pot deshumanitzar qui pateix.

IV. Nadal del 2025. No basta la caritat: fan falta salaris justs i lloguers assequibles

La nit del 24 de desembre del 2025, durant les matines a la Catedral de Mallorca, Taltavull tornà a parlar de les persones que ho passen malament. En un missatge de Nadal que IB3 recollí l'endemà, reclamà sensibilitat amb els qui més pateixen, especialment les víctimes de les migracions forçades. Però també posà damunt la taula dues de les grans dificultats quotidianes dels residents de les Balears: els salaris insuficients i l'accés a l'habitatge.

El bisbe reivindicà sous justs, lloguers assequibles i unes condicions materials que permetin viure amb dignitat. La reflexió connectava amb una contradicció de l'economia balear: la fortalesa de l'activitat turística conviu amb treballadors que tenen problemes per accedir a un habitatge o arribar a final de mes.

Taltavull no presentà un programa econòmic alternatiu al del Govern ni criticà una mesura concreta de Prohens. Però la seva intervenció recordava que la prosperitat no es pot valorar únicament en termes de creixement econòmic. També s'ha de mesurar per la capacitat de garantir una vida digna a la població. El prelat anava, així, més enllà de la beneficència i posava l'accent en un model econòmic que genera cada vegada més desigualtat: una realitat innegable, però que a cap governant no li agrada admetre que ha estat incapaç d'aturar.

V. Desembre del 2025. Vint milions de visitants i més de 7.000 migrants

Una setmana després, el 31 de desembre del 2025, Taltavull tornà a aprofitar l'homilia de l'Estendard per plantejar una pregunta d'enorme càrrega política. En el text pronunciat a la Seu, davant les autoritats, recordà que Mallorca havia de gestionar la visita de més de 20 milions de persones al llarg de gairebé un any. I posà aquesta realitat al costat d'una altra: l'arribada de més de 7.000 migrants en condicions precàries, alguns després de travessies en què altres persones havien perdut la vida.

"Davant l'acollida de milions de turistes i visitants, la pregunta és com acollim els més de 7.000 [migrants]", plantejà el bisbe. La comparació resultava especialment incisiva a les Balears. Una societat que ha organitzat bona part de la seva economia per rebre milions de persones de tot el món es veu immersa en un debat sobre els límits i les condicions de l'acollida dels qui arriben sense recursos.

Taltavull reconegué la feina humanitària que es fa a les Illes i acceptà que la immigració necessita una regulació legal. Però defensà que qualsevol política ha de partir d'una actitud lliure de prejudicis i amenaces. També reclamà que les institucions posassin la persona al centre i que els governants actuassin amb responsabilitat envers els més vulnerables.

Per reforçar el missatge, recuperà paraules del papa Francesc sobre la política com a servei al bé comú. En particular, recordà que els responsables públics s'han de preocupar de la fragilitat de les persones i de l'exclusió social, per damunt de les preocupacions electorals. L'homilia també incorporava una defensa de la identitat mallorquina i del català. Però el bisbe no presentava aquesta identitat com una murada contra els nouvinguts: reivindicava que poguessin conèixer-la, participar-hi i enriquir-la amb les seves aportacions.

Taltavull proposà, a més, crear una taula permanent de diàleg per la pau, la inclusió i la convivència. Era una crida a substituir els insults i la polarització per l'escolta i l'acord.

VI. Octubre i novembre del 2026. La cobdícia turística fa esclatar el Govern

La darrera controvèrsia s'ha produït arran d'un reportatge d'Antoni Janer publicat el 31 d'octubre del 2026 a l'ARA Balears, titulat Un bisbe contra la cobdícia turística. Taltavull hi recupera una carta pastoral del 1990, titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana, en l'elaboració de la qual participà quan era vicari general de Menorca. El document, signat conjuntament pels tres bisbes de les Balears, advertia dels excessos del creixement turístic i de les conseqüències territorials, socials i culturals d'un model econòmic poc regulat.

El menorquí recorda que el seu compromís ecologista es remunta als anys 70, quan participava en mobilitzacions per la defensa del territori. La seva preocupació per la massificació no és, per tant, una posició adquirida durant la presidència de Prohens. En el reportatge, Taltavull defensa que la protecció del territori està vinculada a la defensa de les persones, de la identitat i de la llengua. I sosté que els excessos del capitalisme s'han de regular per evitar que la població en pateixi les conseqüències. Una altra clatellada de l'Església mallorquina al model econòmic i a la manca de resultats del Govern.

La resposta del Govern fou especialment dura. En un missatge publicat a X, el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, acusà el bisbe d'hipocresia per denunciar la massificació mentre l'Església obté ingressos de l'activitat turística. Bauzá, del qual no es recorda cap altra enganxada amb ningú que no sigui un adversari polític, li va retreure les crítiques a la presència de ciclistes al santuari de Lluc i als creueristes que arriben a Palma, una part dels quals visiten la Seu. També recordà que hi ha un expedient per presumptes irregularitats relacionades amb 268 places comercialitzades a Lluc.

"Potser la cobdícia és més fàcil de reconèixer quan es contempla des del campanar d'un altre", etzibà el conseller, que ben aviat fou criticat per Terraferida: "El conseller haurà estat quatre anys sense fer cap crítica als fons d'inversió, ni al lloguer turístic il·legal, ni a les grans companyies hoteleres, ni a ningú que faci caixa capolant Mallorca. Ara, qui gosi fer la mínima crítica al model demencial que tenim, rebrà la seva ira", va dir l'organització ecologista.

Bauzá defensà que l'Església té dret a advertir dels excessos turístics, però que hauria d'aplicar la mateixa exigència moral a les activitats que li generen ingressos. També qüestionà el protagonisme de Taltavull en la carta pastoral del 1990 i recordà que aquell document el signaren els bisbes de l'època. Però el seu enuig i les formes varen sorprendre fins i tot una part del Govern, que va admetre "no haver coordinat" la piulada.