Un bisbe contra la cobdícia turística

PalmaEl 1990 l’actual bisbe de Mallorca, el ciutadellenc Sebastià Taltavull, de 78 anys, era vicari general de Menorca i un gran activista del moviment ecologista. “Com a delegat dels joves de la diòcesi –assegura– vaig ajudar a organitzar moltes manifestacions en defensa del territori. També vaig escriure articles de denúncia als diaris. Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. A final del 1973, Menorca liderà a l’Arxipèlag la lluita verda reclamant la protecció de l’Albufera del Grau, al nord de Maó, on s’havia projectat una macrourbanització de nom exòtic, Sahngri-La. No va ser fins al 1995, gairebé dues dècades després, que l’indret fou declarat Parc Natural.

A la resta de les Balears, el juliol del 1977, hi hagué la històrica ocupació de la Dragonera (Andratx); i a l’octubre, 2.000 persones es manifestaren a Eivissa al crit de ‘Salvem les Salines’. Amb la restitució de la democràcia, se succeïren les conegudes lluites toponímiques liderades pel GOB, nascut el 1973: ‘Salvem el Trenc’, ‘Salvem la Canova’, ‘Salvem Cala Mondragó’, ‘Salvem Cabrera’... Eren llocs virginals amenaçats per la coneguda balearització. El terme havia sorgit a final dels 50 per al·ludir a la depredació desbocada de la costa que fomentà el franquisme per assegurar-se unes bones divises després del fracàs de l’autarquia. L’arribada massiva de turistes feu necessària la construcció d’autopistes que acabarien convertint l’illa en un autèntic escalèxtric. A poc a poc s’anà oblidant el passat agrícola d’unes Illes que es desfigurarien encara més a partir del 1986 amb la integració d’Espanya a la Unió Europea. La mesura possibilità la lliure circulació de capitals i de persones dins l’espai europeu.

Pastoral pionera

El 1990 l’Església posà el crit al cel davant el malestar social que generaven més de tres dècades de boom turístic. Era una realitat que coneixia de prop. El 1964 el capellà felanitxer Bartomeu Bennàssar havia fet una tesi doctoral pionera sobre les conseqüències que tindria la indústria de sol i platja a les Balears. Es titulà Turismo y pastoral. Síntesis de teologia de las vacaciones. Aquells anys també hi hauria una sèrie de capellans obrers com Jaume Santandreu i Francesc Obrador que ajudaren els treballadors més vulnerables de l’hostaleria.

“La preocupant evolució de la indústria turística –assegura Taltavull– demanava la resposta de l’Església. Va ser en forma d’una carta pastoral. Fou la primera conjunta en la història que signaren els representants de les tres diòcesis de les Balears, que no estan fusionades en una de provincial”. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. “Jo, com a vicari general de Menorca, vaig ajudar-los a elaborar el document basat en l’opinió d’unes 800 persones enquestades de diversos àmbits professionals: hotelers, treballadors del sector, polítics, ciutadans...”.

La carta pastoral es publicà l’abril del 1990, el dia de la Pasqua de Resurrecció, amb el títol Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. “Avui, 36 anys després –lamenta Taltavull–, escarrufa constatar-ne la vigència”. L’escrit, de 23 pàgines, començava reivindicant l’etimologia del mot ‘ecologia’, que prové del grec ‘oikos’ (‘casa’). Així recordava que la natura és ‘la casa’ de la humanitat. La reflexió remetia a un passatge de la Bíblia (Gènesi, 1:28) associat a la idea de progrés. És el passatge en què Déu beneeix l’ésser humà acabat de crear i li dona el següent mandat: “Sigueu fecunds i multiplicau-vos, ompliu la Terra i dominau-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per la terra”.

“Al llarg de les tres darreres dècades –denunciaven els tres bisbes– hi ha hagut una mena de febre constructora en les zones turístiques i urbanes, aprofitant la manca de planificació territorial i urbanística. S’han fet grans conjunts d’apartaments i establiments hotelers en oberta contradicció amb el nostre estil i cultura propis, fins i tot sense el gust i la qualitat mínims exigibles i sense respectar les exigències naturals del paisatge. Les nostres ciutats i molts de pobles han crescut de manera anàrquica i deshumanitzada, amb criteris merament practicistes i d’abusiu aprofitament del sòl, sense l’atenció corresponent als espais públics i, en general, amb un gust lamentable”.

“Culpes ecològiques”

Els prelats responsabilitzaven “l’home” de la “desfeta ecològica”. L’acusaven de moure’s “per un afany desmesurat de lucre immediat, amb una mena d’improvisació suïcida que vol ignorar les conseqüències futures de les actuacions de cada dia”. La carta pastoral també feia un llistat d’aspectes negatius del turisme. Parlava de “l’erosió continuada dels signes d’identitat dels nostres pobles”, d’“una davallada considerable en certs valors religiosos i morals de tipus personal i familiar”, de “la imposició de criteris purament mercantilistes”, del “desequilibri del repartiment de beneficis entre capital i treball”, d’una classe treballadora que viu en un món “aclaparat de feina i de limitacions econòmiques”, del “creixement continuat del materialisme, del consumisme i de l’hedonisme” i de l’“abandonament d’alternatives econòmiques al turisme”.

A banda d’aquestes crítiques, els bisbes també varen saber ressaltar la cara positiva de la coneguda gallina dels ous d’or: “El turisme, avui com avui, podem dir que és el pa de les nostres Illes. És obligat reconèixer-ho i treballar per salvaguardar i perfeccionar aquesta primera i complexa font d’ingressos per a la nostra societat [...]. Ha afavorit contactes d’amistat i comprensió entre els nostres pobles i una gran diversitat de persones i comunitats. Ha estat per a nosaltres un vertader i privilegiat mitjà de comunicació social i d’obertura al món”.

La radiografia episcopal, tanmateix, acabava amb una petició urgent: “Seria bo que tots començàssim a fer un vertader examen de consciència de les nostres culpes ecològiques”. Eren unes paraules que estaven en sintonia amb el pensament del papa del moment, Joan Pau II. “La societat actual –escrigué el summe pontífex– no trobarà solució al problema ecològic si no revisa seriosament el seu estil de vida. Aquesta societat s’inclina a l’hedonisme i al consumisme, però resta indiferent als danys que produeixen. Si manca el sentit del valor de la persona i de la vida humana, augmenta el desinterès pels altres i per la Terra. L’austeritat, la temprança, l’autodisciplina i l’esperit de sacrifici han de conformar la vida de cada dia”.

Desfeta social

“La carta pastoral del 1990 –afirma Taltavull– va tenir una gran repercussió tant en la societat civil com en la política. Ben aviat, però, caigué en l’oblit”. El 1991, en la sessió d’investidura del seu tercer mandat com a president de la Comunitat Autònoma, el popular Gabriel Cañellas proclamà: “Volem convertir les Balears en la segona residència d’Europa”. El 1993, Menorca es protegí de la nova febre constructora amb la declaració de Reserva de Biosfera de la Unesco. Tanmateix, a principi del segle XXI l’embranzida de la globalització econòmica fou imparable. El 2002 el primer Pacte de Progrés del socialista Francesc Antich intentà mitigar-ne els efectes amb l’ecotaxa. La pionera mesura tingué l’oposició del sector hoteler i fou derogada el 2003 pel nou executiu del conservador Jaume Matas, exministre de Medi Ambient amb José María Aznar.

Avui, a la desfeta ecològica denunciada fa 36 anys pels bisbes illencs s’hi afegeix la desfeta social. Hem passat de rebre 6,3 milions de turistes el 1990 a 20 milions. En els darrers 25 anys, la població a l’Arxipèlag s’ha duplicat fins a superar els 1,2 milions d’habitants. No hi ha cap regió d’Europa que hagi experimentat un creixement demogràfic tan espectacular. Prop del 50% dels residents han nascut a fora. A més, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2021, només un 27% parla català amb la família, mentre que més de la meitat (54%) utilitza sempre el castellà. El turisme ja ha deixat de ser una font de riquesa. Cada pic hi ha més treballadors pobres que no es poden pagar un habitatge en condicions. Els immigrants, tanmateix, prefereixen aquesta precarietat que la dels seus països d’origen. “El sistema capitalista –apunta el prevere– s’ha de regular perquè les persones no pateixin tant”. Des que el 2017 fou nomenat bisbe de Mallorca, Taltavull s’ha convertit en una veu que clama en el desert. Les seves conviccions són fèrries. “El passat mes de juny –diu– vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar el papa Lleó XIV en el seu viatge per Espanya. Record el missatge que llançà durant la seva visita a les Canàries. Demanà als immigrants que fessin l’esforç d’aprendre i de respectar la llengua de la terra d’acollida”. El prelat apel·la els seus parroquians a mantenir la seva identitat. Ho fa citant uns versos de La Balanguera, l’himne oficial de Mallorca: “Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”.