Els cotxes ja envaeixen l’entorn de Rafal Rubí, patrimoni de la Menorca Talaiòtica

CiutadellaDe res han servit les advertències, ni la por de perdre el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat que la Unesco va atorgar el 2023 al valuós llegat arqueològic de Menorca. El govern del Partit Popular al Consell insular ha desobeït la Unesco i el Ministeri de Cultura i ha seguit tot dret amb les obres del viaducte sobre les navetes prehistòriques de Rafal Rubí, un dels jaciments inclosos dins la candidatura universal. En lloc d’esfondrar l’estructura, com se li reclamava, l’ha mantinguda i ha traçat damunt el viaducte el nou pas de la carretera general entre Maó i Alaior. Política de fets consumats.

Feia 12 anys, des del 2014, que el pont es trobava a mig construir. Exactament, des que les desavinences amb la primera empresa adjudicatària de l’obra i la important mobilització ciutadana contra els quatre viaductes –l’exgeneral Luis Alejandre, reconvertit en conseller, els va projectar en un tram de sols 10 quilòmetres– paralitzà els treballs a la zona. Ningú no hi havia tornat a actuar, fins que l’actual govern del Consell s’emparà en l’informe intern favorable del departament de Carreteres per desatendre tots els altres pronunciaments tècnics i institucionals i encarregar l’execució de les obres per 6,5 milions d’euros.

Queixa formal del Ministeri

Fa pocs dies passaven els primers cotxes pel pont. El mateix dia, el representant del Ministeri de Cultura al Consell Rector de la Menorca Talaiòtica, Pablo Eduardo Jiménez Díaz, formulà una queixa formal pel fet que el govern insular del PP hagi tirat endavant les obres malgrat les repetides advertències de la Unesco i d’Icomos. I també del Ministeri, que és l’únic interlocutor vàlid a Espanya davant d’aquests organismes internacionals. Ho deixà també palès el mateix ministre Ernest Urtasun en una carta remesa tot just començades les obres, però totes les seves advertències i peticions públiques al Consell han estat desateses pel seu president, Adolfo Vilafranca.

Tampoc no s’han escoltat els especialistes. El desembre farà un any que un centenar d’experts en Arqueologia i Paisatge d’arreu de l’Estat feren públic un comunicat on advertiren el Consell insular del “greu error” que suposava voler acabar la rotonda de doble nivell de Rafal Rubí i enfrontar-se així als criteris de la Unesco. L’organisme internacional emparà la seva queixa, com també el Ministeri, però no així el Consell.

“Les entitats –explica Miquel Camps, del GOB– no podem fer més que esperar les passes que donin les institucions implicades. El pronunciament de la Unesco va demostrar que les nostres tesis tenien fonament”, remarca. Però “la política de fets consumats” del govern del Consell les ha frustrades, almenys per ara.

El conseller de Cultura i portaveu del govern a la institució, Joan Pons Torres, ja deixà clar mesos enrere que el Consell no es replantejaria l’obra. Criticà el Ministeri per no haver enviat tota la documentació a la Unesco i s’agafà a l’informe jurídic contrari a esbucar el pont per justificar que les obres tirassin endavant. “No es pot tirar perquè, si un dia hi ha un accident greu i no s’ha acabat, es podran reclamar responsabilitats patrimonials”, afirmà. També insistí a fer valer el parer del departament de Carreteres per sobre del de Patrimoni per defensar que la reforma de la carretera es duria a terme tal com s’havia previst “per així vetllar per la seguretat de tots els menorquins”.

L’expresident de la delegació menorquina del Col·legi d’Arquitectes, Enric Taltavull, no es dona per vençut i, tot i que encara espera una intervenció del Ministeri de Cultura, mira la manera d’interposar un contenciós als tribunals contra el Consell. “El problema és que se’m pugui considerar part legitimada per poder fer aquesta acció als jutjats”, explica.

Taltavull, que el mes d’abril ja va advertir legalment el Consell que podria incórrer en prevaricació si no modificava el projecte, admet estar “desconcertat davant l’actitud del govern insular”: “Sorprèn que, tot i el risc que la Unesco ens prengui la declaració de Patrimoni Mundial, hagi persistit a acabar les obres i donar a l’entorn de Rafal Rubí el mateix nivell de protecció que a qualsevol altre jaciment que no estigui inclòs dins la Menorca Talaiòtica. Si en la majoria tan sols es permet l’activitat agrària a l’entorn, en aquest cas s’ha deixat aixecar un viaducte que, el més fort, no condueix a cap nucli habitat”.

La seva sospita és que la decisió “respon a interessos econòmics per tal d’afavorir els gestors de les visites a Rafal Rubí”. Al·ludeix a la societat Menorca Natura Turisme i Cultura, compartida entre Rafel Duran, exportaveu del PP a Palma que dimití per la seva imputació en el cas Palma Arena, i l’exsecretari general del PP de Menorca, Salvador Botella, que és propietari de l’estació de servei més propera a Rafal Rubí. Duran també gestiona Pendent Serveis i Gestió SL, encarregada de gestionar la fortalesa de La Mola.

L’arquitecte Enric Taltavull insisteix que el Consell hauria d’haver modificat aquest enllaç de la mateixa manera que ho va fer a l’entorn del centre de reciclatge de residus de Biniaiet, on ha acabat projectant una solució a nivell. “No és un tema tècnic, sinó polític. El projecte de la carretera ja no pot ser el mateix que 12 anys enrere, quan el conseller Alejandre i el seu equip en feren el primer disseny, ja que ara som Patrimoni Mundial, però el Consell ha passat per sobre de tot”, es queixa. El viaducte de Rafal Rubí quedarà així, diu, “com el monument a la ignorància del Consell, que ha fet un pont per solucionar una intersecció que no duu enlloc”.

La nul·litat del procés invocada per Més per Menorca tampoc no ha estat atesa per la secretària del Consell i el recurs plantejat en el mateix sentit per la Federació d’Associacions de Veïns de Menorca continua sense resposta. “Hem deixat ben clar que hi havia alternativa al que han fet i que el Consell no ha donat compliment al mandat de la Unesco”, diu el coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló. “Així que les conseqüències que se’n puguin derivar seran només responsabilitat de l’actual govern del Consell”.