El Pla debat aquest cap de setmana a Lloret com abordar el futur davant la febre del turisme i el ‘xaletisme’

PalmaL’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades El Pla davant la seva transformació que es faran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca com a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el xalestime que amenacen i ja són una realitat al centre de l’illa.

A la presentació, hi assistiren els organitzadors, entre els quals Mateu Ginard, president de Pla de Mallorca XXI; Biel Vicens, coordinador de les jornades; Andreu Ramis, membre de l’entitat; i Sebastià Amengual, batle de Lloret. Informaren que aquestes jornades seran un ampli espai de debat, amb la participació d’experts de diversos àmbits per analitzar les principals problemàtiques agràries, ambientals, socials i econòmiques que amenacen actualment l’interior de Mallorca i per posar damunt la taula els grans reptes de futur. La finalitat de les jornades és que, fruit del debat, es recullin propostes i iniciatives concretes per abordar aquest futur.

"Unes jornades necessaàries"

Expliquen que "la intensa turistització de l’illa i dels fenòmens de residencialització i desagrarització afecten conjuntament el Pla de Mallorca". Segurament, "el Pla era la comarca que més al marge havia quedat de l’intens procés de turistització de l’illa. Actualment, però, aquesta diferència respecte de la dinàmica general s’ha esvaït".

Davant aquesta situació, apunten, "l’interior de Mallorca es veu ara obligat a afrontar temes com la residencialització del sòl rústic, el xaletisme, la pèrdua de valor agrari del camp substituït per les expectatives immobiliàries, l’abandonament del camp, la pressió dels nous usos turístics, l’ús macro industrial del sòl rústic (com els macroparcs fotovoltaics i les plantes per emmagatzemar bateries) i greus problemes de suficiència hídrica tant per a l’agricultura com per a les poblacions de l’interior de Mallorca".

Els nuclis urbans tampoc no en queden al marge. "La turistització genera una pressió que, tard o d’hora, sotmet els pobles de l’interior a intensos processos especulatius de compravenda d’habitatges, a preus inassumibles per a la població resident i a increments demogràfics", expliquen.

A més, "les repercussions no es limiten a les infraestructures i serveis, sinó que també alteren la dinàmica socioeconòmica del territori: l’activitat agrària, el comerç tradicional, el veïnatge, el patrimoni i la cultura, etc. Actualment, la despersonalització cultural i lingüística ja és preocupant a molts d’indrets de l’interior de Mallorca". Tot plegat, expliquen, arriba corroborat per les dades i "s'evidencia la necessitat de plantejar accions per revertir la situació".

En aquest sentit, afegeixen que d’acord amb la Càtedra de la Insularitat (UIB), Mallorca ha perdut 189 km² de sòl agrari entre el 1990 i el 2018: el 46% correspon ara a nou sòl urbà. Actualment, es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (segons Cases que no existeixen, de Miquel Rosselló) i, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals durant el trienni 2021-2024.

Aquestes i altres dades que s’analitzaran a les jornades "retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial".

Tots aquestes qüestions i d’altres es tractaran i debatran en aquestes jornades que tenen com a finalitat recollir propostes i iniciatives per atendre els reptes territorials i el futur del Pla

20 experts convidats

Les Jornades, que s'organitzaran en dos dies consecutius (30 i 31 d’octubre) al convent dels dominics de Lloret, s’inicien amb una rellevant exposició de 22 plafons que mostren dades i imatges recents de l’actual problemàtica al Pla, fruit de la feina del col·lectiu Terraferida i també de l’interessant estudi Cases que no existeixen del jurista i politòleg Miquel Rosselló Xamena.

Les jornades s’estructuren en taules de debat i diàleg en 4 àmbits diferents:

• Desenvolupament rural i agrari (divendres)
• Territori, medi ambient i sostenibilitat (dissabte, matí)
• Societat, cultura i patrimoni (dissabte, matí)
• Planificació i gestió territorial (dissabte, horabaixa)

En conjunt, un total de 20 experts, acadèmics i representants institucionals debatran sobre les principals problemàtiques agràries, ambientals, socials i econòmiques que amenacen actualment l’interior de Mallorca i posaran damunt la taula els grans reptes de futur pel que fa a aquest territori.

Les taules de debat promouran el diàleg entre el nombrós públic que es preveu que assisteixi a les jornades. La idea principal és que a partir d'aquest diàleg es concretin propostes i iniciatives posteriors que permetin revertir aquest procés i encarar millor el futur.