Troben a Mallorca enterraments de fa 3.500 anys que revelen els rituals de l’edat del bronze

PalmaLa necròpolis de Son Sunyer, al Pil·larí, a Palma, ha proporcionat restes humanes i materials arqueològics de fa aproximadament 3.500 anys que permetran aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries de l’edat del bronze a Mallorca. Les excavacions d’enguany han permès identificar nivells prehistòrics relativament ben conservats. Una troballa que, segons els investigadors, obre noves possibilitats per estudiar com s’enterraven els difunts i com s’organitzaven les comunitats que habitaven l’illa.

"És la primera vegada que es troben nivells de l’edat del bronze més o manco ben conservats en una necròpolis a Mallorca", explica Pau Sureda, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i codirector de la campanya. Fins ara, els hipogeus excavats havien estat remoguts i les restes conservades eren escasses. La possibilitat d’estudiar aquests nivells amb metodologia arqueològica permetrà investigar el moment d’ús de la necròpolis i les característiques de la població enterrada.

"La joia de la corona és la informació potencial que podem extreure de les restes que hem trobat enguany i també l’any passat", destaca Sureda. L’estudi de les restes humanes podria aportar informació sobre les patologies, les dietes i l’herència genètica d’aquestes poblacions. A més, els investigadors ja han identificat evidències d’enterraments infantils, un element que obre preguntes sobre l’organització social i les pràctiques funeràries de l’època.

Un hipogeu amb restes intactes

Els treballs se centren en l’hipogeu SSU9, descobert el 2024 i estudiat des del 2025. La necròpolis està formada per nou coves artificials excavades a la roca, utilitzades com a espais funeraris durant l’edat del bronze. Una part del conjunt es va destruir durant els segles XVI i XVII a causa de l’extracció de marès. L’any passat, els arqueòlegs varen arribar a un nivell que datava del segle XIII abans de Crist. El principal interrogant era si les intervencions posteriors havien buidat completament les cambres i si, per tant, s’havia perdut el dipòsit funerari original.

Enguany, però, han pogut comprovar que davall els nivells posteriors encara es conserven restes humanes desarticulades i materials prehistòrics. "Enguany hem pogut comprovar que, per davall dels nivells medievals, ja entram en la prehistòria i hi trobam restes humanes desarticulades", explica Jordi Hernández, director de la campanya d’excavació a Son Sunyer. Els investigadors consideren que les cambres centrals de la necròpolis podrien haver funcionat com a osseres. La hipòtesi és que els cossos es dipositaven damunt els bancs o dins els nínxols i que, posteriorment, els ossos es traslladaven a un espai central. "Pensam que els cossos es dipositaven damunt els bancs o dins els nínxols i que la part central servia per fer les tasques de neteja", assenyala Hernández.

Un dels elements més destacats de la intervenció és la localització d’un nínxol situat davall un banc corregut, una disposició que no s’havia documentat en els altres hipogeus coneguts. L’estructura conserva bona part de la seva distribució original, amb dos nínxols sencers i els bancs correguts, malgrat que una part de l’espai va quedar afectada per l’extracció de marès. També s’hi conserva una llosa on anava encaixada la pedra que tancava el nínxol.

Necròpolis allunyada dels assentaments

Son Sunyer es troba davant el prat de Sant Jordi, una antiga llacuna que es va dessecar al segle XIX. Mentre que a l’entorn d’aquest espai hi ha documentats assentaments prehistòrics, a la zona de Son Sunyer i més a prop de la mar s’hi han identificat espais funeraris. Els investigadors plantegen que les persones enterrades a la necròpolis podrien haver viscut a una certa distància, aproximadament un quilòmetre més enfora. L’espai funerari hauria ocupat així un indret diferenciat dels llocs d’hàbitat. Els hipogeus es varen començar a excavar durant l’edat del bronze, en un període contemporani al de les navetes.

A més de les restes funeràries, el jaciment conserva materials que permeten resseguir els usos posteriors de l’espai, com ara ceràmica de l’època talaiòtica. La combinació d’aquestes troballes permetrà estudiar no només el moment inicial de la necròpolis, sinó també les freqüentacions posteriors. Les excavacions formen part de la campanya arqueològica que l’equip del CSIC desenvolupa aquest octubre a Mallorca, sota la direcció de Pau Sureda, per aprofundir en el coneixement de les societats prehistòriques. A Son Sunyer, la intervenció dona continuïtat a un projecte iniciat el 2020 i reforçat des del 2024 amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Patrimoni (INCIPIT-CSIC) i d’investigadors com Hernández, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA).

La conservació de nivells funeraris de l’edat del bronze obre ara la possibilitat d’anar més enllà de la descripció de les estructures i reconstruir aspectes de la vida i la mort d’aquelles comunitats. Com resumeix Sureda, les troballes plantegen "tota una sèrie de nous interrogants" que els investigadors tenen ara l’oportunitat d’investigar.