Andrés Bernstein: “No tenim prou informació per dir que la convocatòria de Blocus sigui una operació de falsa bandera”

PalmaAndrés Silvano Bernstein Darder és investigador en Ciències Polítiques de la UIB. La seva tesi doctoral, Moralization and Misperception in Politics in the Age of Digital Social Media, estudia la polarització afectiva, la desinformació i el paper de les xarxes socials.

Les convocatòries de Blocus s’han difós a través de xarxes socials i serveis de missatgeria, amb missatges contradictoris sobre les reivindicacions i el caràcter de les protestes. A Palma, s’ha fet una crida a concentrar-se aquest divendres a les 19.00 h, tot i que encara no se’n coneix l’autoria. Mentre la policia investiga la convocatòria, el Govern de les Illes Balears ja ha demanat a la Delegació del govern espanyol un "reforç de la seguretat davant la convocatòria de grups radicals". Bernstein analitza el fenomen des de la seva recerca sobre xarxes socials, moralització política i percepcions falses.

Amb la informació pública disponible, què es pot afirmar amb rigor sobre Blocus? Quines dades caldria tenir abans de parlar d’un moviment organitzat, coordinat entre ciutats o amb una ideologia comuna?

— Per la informació que tenim, a Espanya no hi havia constància de Blocus fins al 18 d’octubre, quan es van començar a obrir diversos comptes de TikTok de manera simultània. No sabem qui ho fa, però qui hi ha al darrere entén molt bé la capacitat de manipulació i com explotar el malestar de la població més jove. Dissabte va sorprendre la virulència a Barcelona, els saquejos i la destrucció. Però, si ens hi fixam, les organitzacions i entitats que solen canalitzar el malestar social i les demandes de l’esquerra se n’han desvinculat i, pel que veim, no hi ha cap rerefons de protesta social.

— Sembla que aquestes protestes, que s’han generat de manera espontània, estan desvinculades del que passa a Europa, a Sèrbia, etc. De fet, totes les associacions d’esquerres se n’han desvinculat.

Quan una convocatòria circula per comptes anònims i grups de missatgeria, com podem distingir una mobilització espontània d’una campanya coordinada o amplificada per tercers?

— És molt complicat. No puc afirmar de cap manera qui hi ha darrere aquest grup. N'hi ha que diuen que estaríem davant un atac híbrid impulsat per estats com Israel o Rússia, en un context preelectoral; també es parla d’una operació de falsa bandera, entre altres hipòtesis.

— Quan hi ha protestes a Europa, les associacions s’organitzen pels canals habituals. El que veim aquí és que la gent que hi ha al darrere —en desconec les intencions— és molt hàbil a l’hora d’explotar el fet que hi ha molts joves que han après a socialitzar a través de les xarxes socials. Aprofiten un moment de protestes legítimes al continent europeu, i aquí costa molt distingir la protesta legítima de qui aprofita l’ocasió per saquejar. Crec que també saben aprofitar aquest context, fer servir bé els canals i adreçar-se al públic adequat. Entre els adolescents hi ha malestar i falta de direcció.

— Arran de tot això, també hi ha lectures polítiques interessades que aprofiten l’ocasió per culpar els moviments d’esquerres i deslegitimar els moviments socials.

La resposta pública a aquestes convocatòries posa sovint l’accent en el reforç policial, fins i tot abans que les protestes s'arribin a fer. En quina mesura aquest desplaçament del debat cap a l’ordre públic pot deixar en segon pla les reivindicacions dels joves o intensificar la polarització?

— Veim que la reacció ha afavorit un discurs antiimmigratori i un discurs a favor del reforç policial i de l’ordre públic. Sembla que és un moviment violent que no segueix cap ideologia, però es produeix en un context europeu en què hi ha moltes protestes legítimes. La narrativa és bastant clara: podem veure com afavoreix lectures concretes que desplacen el debat.

Ens trobam davant un moment en què molts joves poden veure aquestes convocatòries com una experiència de consum més? A Barcelona, alguns joves deien que hi havien acudit perquè s’avorrien a casa.

— Participar-hi és pertànyer a un grup. Durant l’adolescència, el sentit de pertinença i l’aculturació es construeixen a través dels amics. Ara tenim un món totalment virtual i pots socialitzar amb tothom les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. És un moment de rebel·lia i de voler cercar la confrontació amb l’autoritat. Això, juntament amb les xarxes socials i el món virtual, crea una tempesta perfecta que alguns aprofiten per reclutar gent fàcilment reclutable. A l’adolescència encara no ha cristal·litzat la ideologia política i, per això, la manipulació és molt més fàcil.

Sabem a qui s’adrecen específicament les convocatòries de Mallorca?

— No ho sabem, exactament. Però sí que veim que hi ha una sèrie de moviments que s’han creat i que els missatges d’extrema dreta tenen molta facilitat per arribar als adolescents, especialment als homes. Sembla que els ideòlegs d’aquests canals s’adrecen als adolescents homes perquè són més fàcilment captables o manipulables.

Com explicau l’aparició d’aquest fenomen a l'estat espanyol en un context preelectoral? Hi veis alguna relació?

— No tenc prou informació per dir que sigui una operació de falsa bandera. La lectura de Vox ajuda a reforçar el discurs antiimmigratori. Per part del PP, la interpretació ha estat que l’esquerra, conscient que perdrà les eleccions, reacciona violentament davant el possible canvi de poder. Però no es pot afirmar rotundament amb quina intenció s’ha convocat.

Quines mesures poden reduir la desinformació i la propagació de continguts que inciten la confrontació sense restringir el dret de manifestació o la llibertat d’expressió?

— És un debat complicat. Té a veure amb una dinàmica d’amplificació mútua: els mitjans de comunicació tradicionals recullen el que es produeix a les xarxes socials i ho amplifiquen. Probablement, als mitjans tradicionals els costa més arribar a la població que aquests moviments volen captar. Han de fer una feina intensa per esbrinar què passa i combatre la desinformació amb ètica i deontologia. A qui arribarà el missatge? Cal desenvolupar estratègies per fer-lo arribar a aquest públic.

— Els educadors i els docents també hi tenen un paper fonamental. És molt important que reivindiquin la importància del pensament crític, de consultar diverses fonts d’informació, verificar-les, contrastar-les i llegir. També cal veure quins són els motius del descontentament i les dinàmiques que hi ha al darrere, no limitar-se al curt termini. A les aules es podrien fer tallers per explicar els perills de les eines tecnològiques, els biaixos cognitius que poden generar i els problemes derivats de fer servir aquestes tecnologies. És una feina que du temps.

— Una de les crítiques a aquest moviment és l’ús de la intel·ligència artificial per fer els cartells de les convocatòries. A Bilbao, hi va haver un acte de Vito Quiles i es va organitzar un moviment de protesta abertzale. Però la gent que hi ha darrere de Blocus també va fer una crida a destruir mobiliari urbà. Als cartells generats amb IA hi havia banderes espanyoles i ikurriñes. Si ho analitzes, veus que aquesta crida no la podria haver fet mai l’esquerra abertzale; però un adolescent potser no hi sabrà veure la diferència.

Quins indicis permeten dir que una societat s’està dividint en bàndols que es consideren moralment irreconciliables?

— La convocatòria aprofita un context de polarització política i pot fomentar-la i augmentar-la. Hi ha molta gent que aprofita aquesta convocatòria per moralitzar i dividir. Això passa en un moment d’alta polarització política. Aquí les divisions són partidistes, però també ideològiques i territorials —entre el nacionalisme espanyol i els nacionalismes perifèrics—. Un element fonamental perquè aquestes divisions es puguin convertir en violència és la tendència dels bàndols a moralitzar-les.

— Hi ha molts estudis que indiquen que, quan es moralitza la política i es considera l’altre bàndol moralment inferior, això pot dur a llevar-li drets o l’accés a determinades coses, i a justificar la violència contra l’altre. Sempre hi ha aquesta idea que l’altre bàndol és immoral, i alguns estats la fan servir com a justificació: és el cas d’Israel en relació amb Palestina o del que va fer Netanyahu amb el batle de Nova York, Mamdani, a qui cridava "Shame on you" des de la seu de les Nacions Unides.