Cala Estància corre risc de desaparèixer abans del 2050 i les Balears, de perdre un 17% del PIB per càpita pel canvi climàtic

PalmaCala Estància corre el risc de perdre pràcticament tota l'arena i desaparèixer com a platja abans del 2050. Les Balears podrien veure reduït fins a un 17% el PIB per càpita pels efectes del canvi climàtic, que ja no és un pronòstic, sinó un fet amb conseqüències molt concretes. I Palma podria passar de patir dues setmanes anuals de calor extrema a suportar-ne gairebé nou. Són tres de les conclusions més contundents d'un informe elaborat per AXA Climate i presentat aquest dimecres per la Fundació AXA, que posa xifres a les conseqüències econòmiques, ambientals i socials de l'escalfament global a les Illes, i amb especial detall al cas de Palma.

L'estudi Cuidar el present, protegir el demà: adaptació climàtica de la ciutat de Palma, adverteix que l'erosió costanera, la manca d'aigua i l'augment de la temperatura poden transformar profundament la capital balear. Les projeccions més severes corresponen a un escenari d'emissions elevades, sense una reducció suficient de l'escalfament global ni mesures d'adaptació eficaces.

La primera alerta afecta el litoral. Cala Estància podria perdre el 96% de l'amplada actual de platja d'aquí al 2050, mentre que Can Pere Antoni també veuria reduïda la seva amplada un 80%. Segons l'informe, el nivell mitjà de la mar podria augmentar uns 24 centímetres fins a mitjan segle, cosa que acceleraria l'erosió i incrementaria el risc d'inundacions durant els temporals. A Cala Estància, la platja passaria d'uns 19 metres d'amplada a només 75 centímetres; a les Troneres, de 16 a 4 metres.

L'amenaça també és econòmica. El turisme, una de les principals activitats de les Balears, depèn de l'estat de les platges, de la disponibilitat d'aigua i del confort climàtic. AXA Climate estima que els efectes combinats del canvi climàtic podrien provocar “una pèrdua de fins al 17% del PIB per càpita de les Illes cap al 2050”, segons Claudia Ylla, autora de l'informe, que adverteix que caldrà replantejar determinades activitats econòmiques. "Per mantenir l'activitat econòmica, les empreses de Palma s'hauran d'adaptar adoptant mesures de complexitat diferent: des de reforçar la cultura del risc i la memòria dels episodis passats fins a replantejar l'oferta turística tenint en compte el risc costaner, passant per la restauració dels ecosistemes marins i la renaturalització del litoral", explica.

Dos mesos anuals de calor extrema

La calor és una altra de les grans amenaces. Segons les projeccions d'AXA Climate, “Palma podria passar de 15 a 62 dies anuals amb una sensació tèrmica superior als 33 graus”. El nombre de dies calorosos augmentaria de 36 a 98, mentre que les nits càlides passarien de 36 a 99. La durada mitjana de les onades de calor es podria triplicar.

Les conseqüències afectarien especialment les persones grans, els infants, els malalts crònics i els treballadors exposats a l'exterior, però també el descans nocturn, la productivitat laboral i l'activitat turística.

En un escenari extrem i sense mesures addicionals d'adaptació, l'estudi estima que la calor podria provocar fins a 12.000 morts addicionals acumulades a Palma d'aquí al 2050. Amb polítiques eficaces, aquest risc es podria reduir dràsticament. Només els efectes de la calor sobre l'economia podrien suposar una pèrdua superior al 16% del PIB per càpita balear, segons el model.

Cinc aqüífers sobreexplotats el 2027

La manca d'aigua constitueix un altre dels grans problemes. Segons els autors de l’informe, “tres dels nou aqüífers que abasteixen Palma ja estan sobreexplotats i, si es mantenen els nivells actuals d'extracció, el 2027 podrien ser-ne cinc”, han confirmat durant la presentació del treball.

La situació es podria agreujar amb una reducció del 20% de les precipitacions i un augment del 10% de l'evapotranspiració fins al 2050, que dificultarien la recàrrega natural de les reserves subterrànies. A més, diversos aqüífers costaners pateixen problemes de salinització per l'entrada d'aigua marina, un fenomen afavorit tant per les extraccions com per la pujada del nivell de la mar.

L'informe situa Palma en una situació d'estrès hídric extrem. Segons l'indicador utilitzat, la demanda d'aigua ja multiplica aproximadament per cinc els recursos renovables disponibles, i podria acostar-se a sis vegades el 2050. Aquesta pressió s'intensifica durant l'estiu, quan augmenta el consum vinculat al turisme.

Inundacions i incendis: els altres riscos

AXA Climate també calcula que unes 309.000 persones, aproximadament el 60% de la població considerada a l'estudi, es trobarien en zones exposades en un episodi d'inundació excepcional. Es tracta d'un escenari amb un període de retorn de mil anys, no d'una previsió d'inundacions habituals.

Entre els punts especialment sensibles hi ha l'entorn de l'aeroport, les zones industrials, els torrents i els barris urbans més baixos. Els danys podrien afectar habitatges, infraestructures de transport, xarxes de sanejament i activitats econòmiques.

Pel que fa als incendis forestals, les projeccions apunten que el període amb condicions favorables al foc s'allargaria uns deu dies anuals fins al 2050. Les jornades amb un risc almenys moderat passarien de 162 a 172, en un context d'una temperatura més elevada i una vegetació sotmesa a una sequera creixent.

Adaptar Palma abans que els danys siguin irreversibles

Davant aquestes projeccions, la Fundació AXA defensa que reduir les emissions no serà suficient: també caldrà preparar les ciutats i les activitats econòmiques per afrontar els impactes del canvi climàtic.

L'informe proposa restaurar ecosistemes costaners, recuperar vegetació autòctona, renaturalitzar espais urbans, millorar la gestió de l'aigua i adaptar els edificis a una temperatura més elevada. També planteja revisar els usos del litoral i preparar protocols davant les onades de calor i les inundacions.

El sector turístic hi té un paper especialment important. Segons l'estudi, haurà de reduir el consum d'aigua, adaptar instal·lacions i horaris, i incorporar els riscos climàtics a les decisions d'inversió.