"Compatibilitzar la feina a la sanitat pública i a la privada és una mina"

El metge José Manuel Aranda assegura que hi ha professionals que fan feina a la privada durant l’horari de la pública; és per això que reclama dedicació exclusiva per als caps de servei

3 min
Un centre sanitari privat, a Palma.
27/10/2026 - 20:50 h
  • CAST
  • DE

Palma"Compatibilitzar la feina a la sanitat pública i a la privada és una mina". Així ho afirma José Manuel Aranda, metge d’Atenció Primària jubilat de les Balears i coordinador de l’informe sobre privatització sanitària de les comunitats autònomes. Aranda considera que compaginar les dues activitats pot resultar avantatjós per als professionals, però alerta que hi ha metges que van més enllà i fan feina a la privada durant la jornada laboral de la sanitat pública. Una pràctica que posa damunt la taula el debat sobre les incompatibilitats i els conflictes d’interès al sistema sanitari, en un moment que la privatitzaxió sanitària avança alhora que es disparen les llistes d'espera de la pública. El metge jubilat matisa, però, que fer feina a la sanitat privada no sempre és un negoci rendible. "Moltes vegades es pensa que treballar a la sanitat privada és una mina, però no és així", sosté. Com a exemple, assenyala els problemes que poden patir els treballadors en determinats models de gestió privada. "Els processos de privatització, com per exemple a Madrid, ni tan sols aporten prou doblers per pagar les nòmines", afirma.

Dedicació exclusiva per als caps de servei

Aranda defensa que els responsables dels serveis sanitaris públics tinguin dedicació exclusiva i unes condicions laborals adequades. "No s’entendria mai que un directiu d’una empresa fos directiu de la competència", afirma per explicar per què considera necessari separar les responsabilitats públiques dels interessos privats. La seva proposta és que els caps de servei estiguin ben remunerats, però que no compaginin aquesta responsabilitat amb una activitat privada que pugui generar conflictes d’interès. "Un cap de servei ha d’estar correctament remunerat, però cal dedicació exclusiva", sosté.

El motiu és el poder de decisió que tenen aquests perfils sobre les compres i la gestió de les llistes d’espera. Segons Aranda, aquestes responsabilitats poden tenir una incidència directa en l’activitat dels centres privats, que es poden beneficiar de les derivacions de pacients que no reben l’atenció que necessiten al sistema públic. Per això, considera que cal evitar que els professionals que prenen decisions en la sanitat pública tinguin interessos en empreses privades on es puguin beneficiar. El debat sobre les incompatibilitats no és nou. La Llei 53/1984, que va entrar en vigor el gener del 1985, va establir el principi general d’un sol lloc de feina al servei de les administracions públiques i va regular les condicions en què es poden autoritzar determinades activitats privades compatibles. El desplegament de la norma va incloure disposicions transitòries específiques per al personal sanitari: són funcionaris que poden fer feina a la privada.

"La privatització duu a la desaparició de l’Atenció Primària"

Aranda també adverteix dels efectes que, a parer seu, pot tenir l’expansió del sector privat sobre l’estructura del sistema sanitari. "El desenvolupament de la privatització duu a la desaparició de l’Atenció Primària i també de les especialitats corresponents", afirma. El metge jubilat recorda que l’Atenció Primària no és una activitat rendible per als proveïdors privats i alerta que això pot posar en risc la continuïtat d’aquest servei si el sistema s’orienta cada vegada més cap a criteris econòmics. "Els professionals de l’Atenció Primària han de tenir clar que, si no defensen la sanitat pública, estan abocats a desaparèixer", sosté.

Aranda també qüestiona la suspensió de la vaga indefinida dels metges prevista per al novembre i recorda que les aturades anteriors han tingut conseqüències importants sobre l’activitat assistencial, fins i tot en centres i especialitats on el seguiment era minoritari. "La majoria dels serveis es varen suspendre malgrat que el percentatge de metges que fan vaga fos baix. Hi ha centres i especialitats on només un 20% dels metges la secundaven i, tot i així, es varen suspendre tots els serveis", afirma. El metge jubilat es demana si hi ha hagut avenços que justifiquin l’aturada de la mobilització. "Trob curiós que la vaga indefinida dels metges prevista per al novembre s’hagi suspès ara que hi ha eleccions. Ja s’han cobert les reivindicacions?", planteja. "Hi ha motivacions polítiques", sentencia.

stats