La sequera empeny les Illes a un paisatge semblant al del Marroc

PalmaEls boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

L’estiu del 2026 ha estat el més calorós des que hi ha registres a les Balears, segons el seguiment del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Govern. El 96% dels dies varen registrar temperatures superiors a la mitjana, amb una calor que va començar a mitjan maig i es va perllongar pràcticament sense treva. Les precipitacions varen ser escasses en moltes zones, especialment a Menorca, on l’índex que combina la manca de precipitacions i la demanda d’aigua de l’atmosfera va assolir el valor més baix de tota la sèrie històrica.

Les conseqüències es poden observar damunt el territori. Els tècnics estimen una afectació severa de fins a 500 hectàrees forestals arbrades, principalment a Mallorca i Menorca, segons les dades de la Xarxa Forestal. Hi ha pins morts al Pla i al Migjorn, alzines assecades als vessants de solana de la serra de Tramuntana i zones de garriga que han perdut bona part del vigor. Però la xifra només reflecteix els danys més greus. Molta vegetació ha patit un estrès hídric que no sempre és visible i que en pot condicionar la capacitat de resistir els pròxims estius.

L’enginyer forestal Oriol Domènech explica que un episodi aïllat de mortalitat no ha de provocar necessàriament una transformació permanent dels ecosistemes. “El problema arriba quan aquests episodis es repeteixen. Si es donen enguany, l’any passat, l’any que ve, d’aquí a tres anys...”, comenta. Aquesta acumulació pot acabar provocant una substitució significativa de les espècies vegetals i una aridificació progressiva de les Illes.

Domènech dibuixa un escenari molt gràfic: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera podrien acabar amb una vegetació “semblant a la que avui trobam en determinades zones del Marroc”.

Alacant, Múrcia i Almeria

El professor del Departament de Biologia i Geologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Javier Gulías comparteix aquesta perspectiva, però recorda que no cal anar tan enfora per trobar-ne exemples. “Tenim Alacant, Múrcia i fins i tot Almeria, territoris que viuen processos de desertificació, llistat al qual hem entrat nosaltres”, explica. Segons Gulías, l’evolució climàtica pot afavorir paisatges amb una vegetació “menys densa i una presència més reduïda d’arbres i arbustos”.

Aquest especialista en estrès hídric explica que les plantes mediterrànies s’adapten molt bé als canvis. “El paisatge que tenim ara és precisament el resultat de 10.000 anys d’adaptació”, recorda. Però aquesta capacitat de resistència no és il·limitada. Les plantes s’enfronten a una combinació especialment dura de factors climàtics: “Temperatures elevades, sequera llarga i irradiació elevada. Això és un còctel que és molt mal de suportar per aquestes plantes i arbres”.

La clau no és tant un estiu extraordinàriament calorós com la freqüència amb què aquests episodis es repeteixen. “Estius durs, com el d’enguany, si n’hi ha un cada quinze anys, és una cosa. Les plantes i els arbres es poden recuperar. Però si això va succeint un any darrere l’altre, o en anys alterns, som davant una situació que provocarà un canvi molt important. I ja hi assistim”, remarca.

Ullastrars del Pla i pinars d’Eivissa

Els ullastrars del Pla de Mallorca i determinats pinars de l’illa d’Eivissa preocupen especialment els experts perquè creixen en territoris amb precipitacions escasses i estius molt calorosos, i enguany no n’ha estat una excepció. En canvi, les zones més humides de la serra de Tramuntana disposen, en general, de més recursos hídrics, encara que això no les fa immunes a les sequeres extremes. De fet, una de les novetats dels darrers anys s’observa fàcilment als mapes de la Xarxa Forestal, on es poden apreciar clapes de greus afectacions a zones de la Serra.

La sequera extrema del 2026 no ha arribat a boscos que partissin de zero. El 2023 ja es varen registrar dèficits importants de plogudes. El 2024, els tècnics forestals varen detectar un deteriorament notable de la vegetació al Pla i al Migjorn de Mallorca, amb ullastres, mates i altres espècies que presentaven pèrdua de fullatge i símptomes d’estrès hídric.

El 2025, les precipitacions anuals es varen situar majoritàriament dins els valors normals, però les temperatures continuaren sent extraordinàriament elevades. Segons l’Aemet, va ser un any extremament càlid, amb una temperatura mitjana d’1,1 graus per damunt de la mitjana climàtica del període 1991-2020. Aquest estiu, la calor i la manca d’aigua han tornat a posar la vegetació contra les cordes.

A la combinació de calor, sequera i elevada irradiació solar, Javier Gulías hi afegeix un altre factor: l’augment de les temperatures nocturnes. L’investigador explica que, durant la part més seca de l’estiu, aproximadament entre el 15 de juny i el 15 de setembre, “moltes plantes han de sobreviure principalment gràcies a les reserves d’aigua acumulades. La nit feia un paper fonamental, perquè com que no feia tanta calor, o fins i tot una mica de fresca, deixaven de consumir reserves. Descansaven, literalment. Ara no és així”, explica.

Quan les temperatures nocturnes són elevades, aquesta despesa pot augmentar, especialment després de jornades en què la sequera ha reduït la capacitat de fer la fotosíntesi. “Les nits d’aquests estius són molt dures i la planta duplica l’esforç, dia i nit. Aquest també és un factor que acaba passant factura”, assenyala Gulías.

La sequera no és l’únic obstacle per a la recuperació dels boscos. La degana dels enginyers alerta que la pressió de les cabres salvatges “impedeix la regeneració natural” en nombroses zones de Mallorca, especialment als alzinars.