Cinc promeses incomplides de Prohens en els debats de política general

PalmaLa presidenta Marga Prohens va reivindicar haver complit “més del 97%” del seu programa electoral en el debat de política general tot just fet. Però durant el ple, l’oposició també li va retreure promeses fetes tant en aquest com en els anteriors plens extraordinaris. Aquests foren els cinc retrets més destacats a la cap de l’Executiu.

Contenció turística

L’increment de l’ITS, el cànon de l’aigua i l’impost als vehicles de lloguer

El PP va fer un cop de volant en el seu discurs sobre el turisme el 2024. En el marc d’un creixent descontentament social per la turistització de les Illes i amb sondejos interns a la mà, la presidenta Marga Prohens va admetre per primera vegada la saturació del territori i va prometre mesures “valentes” de contenció. En el debat de política general del 2024 va anunciar un increment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), recàrrecs en el cànon de l’aigua per als grans consumidors, i un impost als vehicles de lloguer.

“Amb aquells anuncis va guanyar aquell debat, els mitjans titulaven ‘Prohens, la valenta’”, li va dir dimecres passat el portaveu del PSIB, Iago Negueruela. Però justament aquests mateixos anuncis amb què el PP va desarmar l’oposició han estat els principals incompliments que l’esquerra assenyala sense treva, ja que, dos anys després, no s’han posat en marxa. “Ha perdut la credibilitat”, va insistir el socialista. També el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, li va criticar no haver duit la proposta d’augment de l’ITS al Parlament, malgrat tenir la “garantia” que l’esquerra hi votaria a favor.

Prohens va evitar referir-se a aquestes qüestions en la seva rèplica. “Falta camí per fer, és cert”, va assegurar: “Però mai cap Govern havia arribat tan enfora en la fixació de límits en la gestió turística a les nostres Illes”. També va reivindicar altres mesures, com la prohibició de nous pisos turístics en habitatges plurifamiliars a totes les Illes, i la imposició de sancions de fins a 500.000 euros al lloguer turístic il·legal.

Lloguer assequible

El programa de Lloguer Segur ha punxat i els preus continuen disparats

La presidenta va anunciar la posada en marxa del programa Lloguer Segur durant el debat de política general de l’octubre del 2024. L’objectiu inicial previst era mobilitzar més de 2.000 habitatges buits cap al mercat de lloguer a preus assequibles, oferint als propietaris garanties com el cobrament assegurat de les rendes i, en alguns casos, de manera anticipada. Aquesta va ser una de les principals mesures que el Govern va reivindicar davant les crítiques de l’esquerra per negar-se a limitar els preus dels lloguers, tal com permet la llei estatal.

Dos anys després, el programa s’ha hagut de reformular i està lluny de les projeccions fetes per la popular. En el darrer ple, Apesteguia va qualificar el programa de “fracàs”, assenyalant que només s’han aconseguit captar 74 pisos de lloguer amb aquest programa. Prohens va assegurar que ha fet “autocrítica” sobre aquest programa, i va argumentar que al País Basc va començar a funcionar després de deu anys en funcionament:“Falta donar a conèixer els casos d’èxit perquè la gent s’hi animi”.

2.000 habitatges protegits?

Només n’hi ha 91 en fase de construcció, segons Habitatge

En el darrer debat de política general, Prohens va explicar que la Llei de projectes residencials estratègics havia permès agilitar un pla amb prop de 300 milions d’euros per a la promoció de 2.000 habitatges de protecció oficial. També va remarcar que aquests 2.000 habitatges “iniciats aquesta legislatura ja es troben en tramitació i molts d’ells, en execució”. Però Castells va qüestionar aquesta xifra contraposant-la amb les dades de la Conselleria d’Habitatge que va obtenir en una resposta parlamentària, segons les quals només hi ha 91 habitatges de protecció oficial en construcció real. La presidenta va defensar que els 2.000 habitatges es troben en fase de tramitació i licitació, i va atribuir la manca de pisos finalitzat a la inacció dels governs anteriors.

Diversificació econòmica

El Pla director d’indústria està caducat des del 2025

La presidenta ha promès treballar en la diversificació de l’economia en dos debats de política general: el primer i el darrer. El PSIB li va retreure que això s’hagi traduït únicament en la transformació i projecció d’habitatges al Parc Bit i que el Pla director d’indústria estigui “caducat des del 2025”. “Cada dia veim el tancament d’una indústria i l’obertura d’una discoteca en els seus polígons”, va continuar. Per la seva banda, Jesús García (Unides Podem) li va retreure falta de transparència respecte als projectes d’interès estratègic. Prohens hi va replicar defensant el Pla d’atracció d’empreses i talent de 70 milions destinat al Parc Bit, el llançament del satèl·lit Posidònia, el nou règim fiscal per a la innovació al REIB i la creació de la Mesa per a la indústria, que ha de redactar un nou pla. També va reivindicar la llei agrària, encara en tramitació, com a eina de diversificació.

Reducció de llistes d’espera

El temps que els pacients estan pendents de rebre atenció augmenta

Prohens va parlar de les llistes d’espera tant en sanitat com en dependència en tots tres debats de política general de la legislatura: 2024, 2025 i 2026. En el darrer ple, va ser el grup Vox que va posar les xifres de l’IB-Salut damunt la taula. “El 30 de setembre, més de 17.000 persones esperaven operar-se, un 15% més que fa un any”, va dir la portaveu del grup Manuela Cañadas: “Reconeixem l’esforç pressupostari, però els problemes de fons continuen allà”. Prohens va argumentar que en els darrers tres anys el sistema de salut ha hagut d’absorbir 78.000 noves targetes sanitàries (un 6% més d’usuaris). A més, va recordar l’impacte de la vaga estatal de metges, que va obligar a reprogramar gairebé 90.000 cites.