Prohens no s’atreveix amb el rendisme

L’anunci de Marga Prohens de reduir i bonificar els impostos que han d’afrontar els joves quan compren un pis va ser, sense cap mena de dubte, un dels arguments estratègics que va fer servir la presidenta durant el debat de política general. La necessitat de desvetlar una nova mesura que provoqui sensacions positives, per mitigar les previsibles crítiques de l’oposició, ja ha esdevingut un clàssic.

Els estrategs triaren bé, ja que l’habitatge és el tema de la legislatura, i també n’és el fracàs. No perquè no ho hagi intentat, no hi ha dubte que la presidenta ha impulsat més mesures que cap altre govern, sinó perquè el problema és tan greu que no s’arreglarà en poc temps.

Però s’arreglaria molt més si, en comptes d’obligar tots els contribuents a quedar-nos sense aquests ingressos, s’atacàs fiscalment l’acumulació de patrimoni immobiliari. I més encara, si, a sobre, aquest patrimoni immobiliari no es destina a complir la funció que li pertoca.

Els pisos turístics legals haurien de tributar més. I això, el Govern ho pot fer. També els pisos buits, i també caldria perseguir la simple acumulació de pisos. Perquè aquesta és una política que no ens obliga a la resta dels mortals a quedar sense la recaptació que Prohens ha decidit regalar als joves que compren un pis. Sempre que s’abaixa un impost, pateixen els de més avall. Els més necessitats de les polítiques públiques. No s’ha d’abusar de la pressió fiscal, és clar que no. Però si algú l’ha de rebre, en aquest moment, és l’economia rendista i especulativa. També és certa una cosa. Desincentivar l’acumulació de patrimoni no és precisament un postulat d’un partit de dretes. Només era una idea.