Per què els joves canten el ‘Cara al sol’?

CiutadellaUn de cada quatre joves menors de 25 anys votaria ara mateix Vox a les eleccions generals. Ho diu el CIS, que en la seva darrera enquesta tradueix en xifres el que és una tendència creixent que anys enrere ja s’ha significat, encara amb més força, a altres països d’Europa, com França, Alemanya i Itàlia. La imatge de manifestants que freguen la majoria d’edat cantant el Cara al sol davant dels acampats a Madrid pels decrets Maricarmen a favor de l’habitatge ho ha evidenciat encara més. Ser punk ara és ser de dretes, confirmen els sociòlegs, que veuen en les xarxes socials i en la precarietat del mercat laboral i de l’habitatge la font de cultiu de la radicalització i polarització dels missatges i del moviment reaccionari que es manifesta entre la joventut.

La filòloga i exdiputada Laura Camargo, autora del llibre Trumpismo discursivo, destaca la importància d’internet i les xarxes socials per explicar l’expansió de l’onada reaccionària que vivim avui dia. “És una joventut individualista, que prefereix règims autoritaris i opta per mirar al passat davant la manca de futur”, comenta. Una generació formada per nadius digitals que passen moltes hores enganxats al telèfon i que són víctimes dels “sectors de l’extrema dreta que empren les xarxes com a laboratoris d’enginyeria social” per radicalitzar-los.

“Venen por i amenaces, projecten incerteses, escandalitzen i polaritzen, tot a través d’insults, crits, faltes de respecte i un llenguatge visceral i cridaner que l’algorisme interpreta com a fàcil de posicionar. Això explica la facilitat amb què es viralitzen els seus continguts”, remarca Camargo. Per a ells, “les persones migrants, les feministes i, més recentment, els jubilats són l’enemic. A aquests col·lectius se’ls imputa una espècie d’extractivisme d’ajudes socials que redueixen els sous i les oportunitats dels mateixos joves”. Però el vertader problema, diu Laura Camargo, “no és tant que votin Vox, com la precarietat i la manca d’horitzons que pateixen, l’ansietat per assolir un estatus que perceben com a impossible, el qual és un terreny fèrtil per a relats d’ordre i càstig i per a models d’autoritarisme eficient”.

El sociòleg menorquí Borja Pellejero creu que la crisi econòmica del 2008 és la primera font de descontentament que ha provocat la situació actual. “Els beneficis socials que se’ns venien no han arribat i problemes que s’han agreujat des de llavors, com el de l’habitatge, precaritzen molt els joves”, apunta. Ha estat aquesta “conjunció de dificultats socials i econòmiques motivades per governs d’esquerra que no han sabut resoldre la situació el que ha fet virar els joves cap a la dreta”, diu Pellejero. Però també hi afegeix un altre factor, ben visible des de la crisi migratòria de Ceuta, “el discurs que la gent que ve de fora ens roba recursos als qui som d’aquí. I aquest discurs més ràpid, fàcil i permeable entra molt més que el de les desigualtats socials”.

Franco i el turisme

La historiadora Margalida Roig creu que l’arrel és als “discursos totalment desinformats, les mirades molt esbiaixades i les mentides” que omplen el discurs neofalangista a les xarxes socials. És el causant –diu– d’imatges com les de Sol, amb joves cridant ‘Vivas’ a Franco i Primo de Rivera com si fossin herois d’un passat “ideal, que ara es mescla amb el problema de l’habitatge. Repeteixen que amb Franco almenys sí que tots teníem casa, quan això no és així. El conjunt de la població no va viure durant el franquisme amb condicions millors que a la Transició, però l’extrema dreta ho difon, tot reivindicant un passat que realment no va existir”.

Roig creu que “el jovent i bona part de la societat miren cap a l’extrema dreta perquè han deixat de creure en l’estat de benestar. La desconfiança en les institucions, fruit de pactes suposadamet de progrés que han empitjorat les condicions de vida de la gent, els empeny a creure que els altres, l’extrema dreta, sí que poden tenir la solució i n’accepten la ideologia”.

Aquest relat s’estén també, en el cas de les Balears, al turisme. “La idea que amb el turisme Mallorca va deixar de ser pobra cala encara en molts sectors, que defensen que o vivim del turisme o ens morirem de fam, quan tampoc no ens va aportar tant en aquell moment respecte de la resta de l’Estat”, recorda. Tot i això, Margalida Roig creu que aquest sentiment “és un fre, una resistència, al canvi de model que volem a les Illes. De fet, el monocultiu turístic que va implantar el franquisme ha acabat sent la nostra condemna”.

Jove i sense pis, però de Vox

Alejandro Llabrés, un jove de 24 anys del Castell, n’és un clar exemple. A només 21 anys va ser el coordinador juvenil de Vox a Menorca i el candidat al Senat i, encara que fa un any va deixar tots els seus càrrecs al partit, continua disposat a votar la formació ultradretana a les eleccions. “És la millor opció en l’àmbit nacional per provocar un canvi que el PP, per si mateix, no faria”, diu Llabrés.

Com tants altres joves de la seva edat, viu amb els pares “perquè els preus dels pisos són prohibitius i el problema de l’habitatge, com el de la immigració, està descontrolat. Als milers de famílies desnonades o que no troben un habitatge s’han d’afegir els milions d’immigrants que han arribat aquests darrers anys”, comenta i hi afegeix dades. “Segons l’INE, l’any passat van entrar 409.000 immigrants, però només es van construir 94.000 cases. Les xifres –conclou– ho diuen tot”.

La seva recepta per solucionar la qüestió de l’habitatge “no implica decrets màgics. Això no s’arreglarà en dos dies, sinó liberalitzant sòl on es pugui construir i agilitant la burocràcia. Ara mateix poden passar anys des que els promotors s’arrisquen a invertir i obtenen el permís per fer-ho”. I l’habitatge protegit “tampoc no és ara la solució, ja que el parc de pisos de protecció oficial a Europa suposa el 10% del total i a Espanya, només el 3”.

Així que, a parer seu, la creixent opció dretana de la joventut té a veure amb “el descontentament i la rebel·lia. Duim anys durs, amb gent cada vegada més pobra i que no té on viure. Si els problemes creixen i creixen, a qui votaràs? Als de sempre o als nous que venen amb idees diferents? Aquesta és la clau. Els joves ens hem afartat de les velles polítiques de mentida i donar almoina, i cercam un canvi. Volem un lloc de feina per pagar-nos casa nostra i poder viure bé”.

Xim Todo, de 29 anys i president de Noves Generacions del Partit Popular a Menorca des del 2022, també nota “més suport” a les seves idees entre els joves “perquè ara tot és més complicat. Han pujat els preus de l’habitatge i els sous no donen ni per emancipar-se ni per fer-se autònom i emprendre iniciatives pròpies”. Això fa que “el que és revolucionari entre els joves ja no sigui ser d’esquerres i lluir una camiseta antifeixista, perquè aquestes coses no et donen cap fruit. El que tothom vol avui dia és tenir un habitatge i poder surar el dia a dia”.

És clar que també el missatge que arriba als joves és important per poder entendre’n la reacció, “i les xarxes socials són la via més directa. Té molt més impacte un reel d’Instagram o un tiktok que no una carta als diaris o una nota de premsa. Si els volem correspondre, els partits ens hem d’adaptar i parlar el mateix llenguatge que la generació Z”.

“Els missatges breus i contundents a través de les xarxes socials són els que més arriben als joves”, confirma el secretari general de les Joventuts Socialistes de Menorca, Hendrik Reuter. I són també els que mobilitzen, “perquè donen respostes senzilles, sense contrastar, a problemes complexos que en realitat requereixen un esforç d’identificació i reflexió”.

És a partir d’aquests missatges que l’extrema dreta, per exemple, “identifica els immigrants com a enemics i reivindica com a pròpia la defensa d’Espanya, quan aquest sentiment no és patrimoni exclusiu de cap ideologia. Estimar Espanya no és, precisament, estimar-te’n la bandera, sinó tenir cura dels serveis públics i que tothom pugui viure amb respecte”.

Hendrik Reuter, de 28 anys i afiliat des del 2019 a les JSE, és actualment l’assessor jurídic de l’Ajuntament d’Alaior. Per tant, té una bona feina i viu independitzat amb la seva parella des de fa sis anys. “En aquest sentit, em puc sentir un afortunat, ja que la meva situació és rara”, admet. Perquè al seu entorn sí que “percep cert malestar i incertesa per les expectatives frustrades de molts joves que han estudiat i veuen bloquejat o endarrerit el seu projecte de vida”.

La millor forma de combatre-ho, entén, no és votant opcions d’extrema dreta, “com manifesta una part de la joventut que ara fa més renou que l’altra. Em sap greu veure imatges com les d’aquests dies a la Puerta del Sol de Madrid, amb joves cantant el Cara al Sol i proclames a favor de Franco quan, segurament, desconeixen que amb el dictador no et podies ni divorciar ni se’t garantien bona part dels drets socials i individuals que avui consideram bàsics”. I la culpa, reconeix, “pot ser també de les formacions d’esquerra, que no hem sabut transmetre prou bé o de la forma senzilla que se’ns demanda què impliquen aquestes opcions polítiques”.