Els científics reiteren l'alerta: "Les emissions de les Balears estan un 80% per damunt de les del 1990"

PalmaLes Illes Balears són cada vegada més lluny de complir els compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle fixats per al 2030, ja que les emissions actuals superen en un 80% les registrades el 1990, malgrat que l'objectiu establert és reduir-les un 40% respecte d'aquell any. Aquesta és una de les principals advertències del manifest per la vida i el futur de les Balears que han elaborat l'Acadèmia del Clima i el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de les Illes Balears (LINCC), amb motiu del Dia internacional de la lluita contra el canvi climàtic, que té lloc aquest dissabte 24 d'octubre.

El manifest, presentat aquest divendres a Palma pel físic i catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Damià Gomis i el president de l'Acadèmia del Clima, Jaume Garau, posa el focus en la necessitat d'actuar davant una situació que ja no és una qüestió de futur, sinó que afecta el territori i la població. Les dues entitats han fet una crida a les institucions, els partits polítics, les empreses, els col·legis professionals i la societat civil perquè s'impliquin en la coordinació d'accions resilients contra l'escalfament global.

"La situació que ja vivim és descoratjadora", ha advertit Gomis, que ha destacat que els efectes del canvi climàtic no només afecten els ecosistemes terrestres i marins, sinó també la salut i la seguretat de les persones. En aquest sentit, ha recordat que el compromís de reducció d'emissions per al 2030 deriva dels acords climàtics internacionals, especialment l'Acord de París i de la Llei de canvi climàtic. Tanmateix, les dades de les Balears evidencien que l'Arxipèlag no avança en la direcció necessària per assolir aquesta fita.

El científic ha recordat que la temperatura global ja ha augmentat aproximadament 1,4 graus respecte del període preindustrial, molt a prop del límit d'1,5 graus que es va ficar com a referència internacional. A la Mediterrània, l'increment de la temperatura superficial de la mar ha estat d'1,6 graus durant els darrers 40 anys. Les entitats alerten que, si es manté la trajectòria actual, l'escalfament podria arribar a un increment de 3,5 graus a finals de segle. Per evitar-ho, consideren imprescindible reduir les emissions de manera substancial i avançar cap a un escenari de descarbonització.

El turisme i el transport, al centre del problema

El manifest assenyala l'activitat humana, tant a escala global com local, com la principal causa de l'escalfament global. En el cas de les Balears, les entitats situen el model econòmic centrat en el turisme com un dels factors principals que contribueixen a aquesta situació. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del transport terrestre, aeri i marítim suposen aproximadament tres quartes parts del total, mentre que la resta prové de la producció d'electricitat i d'altres sectors minoritaris.

Aquesta distribució evidencia la dificultat de reduir les emissions sense abordar la mobilitat i el model turístic. El transport continua sent una de les principals fonts de contaminació de l'Arxipèlag, mentre que la generació d'electricitat ha començat a reduir les emissions gràcies a la incorporació d'energies renovables i a la millora de l'eficiència dels processos. En aquest sentit, les dades apunten que la producció elèctrica ha avançat en la reducció de les emissions, amb una menor dependència dels combustibles fòssils i una millora de l'eficiència energètica. Tanmateix, aquests progressos no són suficients per compensar l'impacte del transport.

Per això, un dels missatges centrals del manifest és que les Illes són massa dependents del turisme, una activitat que exerceix una gran pressió sobre el territori, els recursos naturals, l'energia i les infraestructures, i que provoca emissions i impactes que agreugen el canvi climàtic. "No es tracta de renunciar al turisme, sinó de reduir-ne el pes i diversificar l'economia", assenyalen els impulsors, que reclamen una implicació àmplia de tots els organismes, les institucions, els sectors econòmics i la societat civil per fer viable la transformació del model.

Estades més llargues i menys viatges de curta durada

Una de les mesures que plantegen per reduir l'impacte climàtic del turisme és fomentar estades més llargues. La proposta parteix de la idea que, si els visitants romanen més dies a les Illes, les emissions associades al desplaçament es reparteixen entre més jornades d'estada. En canvi, els viatges de curta durada, especialment els que impliquen desplaçaments aeris de llarga distància, tenen una petjada climàtica elevada en relació amb el temps que es passa a la destinació.

En aquest sentit, les entitats consideren que determinades pràctiques turístiques, com les escapades a destinacions llunyanes per passar-hi pocs dies, contribueixen a agreujar el problema. El manifest defensa que hi ha mesures que es poden adoptar sense necessitat d'arribar a restriccions dràstiques, però que requereixen revisar els hàbits de mobilitat i el model d'oci. La reducció del pes del turisme en l'economia i la diversificació de l'activitat productiva són, per tant, dues de les línies d'actuació que consideren necessàries per avançar cap a un model més sostenible.

Un estiu amb temperatures excepcionals

El manifest també recull les dades que evidencien l'evolució de l'escalfament a les Balears. La temperatura mitjana global el 2025 ha augmentat 1,42 graus respecte del període preindustrial, mentre que la temperatura superficial mitjana de la mar Mediterrània ha pujat 1,6 graus durant els darrers 40 anys.

A les Illes, les dades disponibles mostren una tendència d'increment tant de la temperatura de l'atmosfera com de la mar. El document destaca que el canvi climàtic ja es tradueix en episodis de calor extrema, nits tropicals i una disminució de les precipitacions, amb conseqüències sobre la salut, l'aigua, el camp, la biodiversitat i l'economia. Aquest estiu, el juliol ha estat el més càlid de les Balears des que hi ha registres oficials, amb una temperatura de 2,9 graus per sobre de la mitjana climàtica. A més, s'han registrat més dies de calor extrema i nits tropicals, com també un 66% menys de precipitació.

La mar també ha experimentat temperatures excepcionals. Durant l'estiu, la temperatura superficial ha assolit valors sense precedents, amb anomalies de més de tres graus, i les mitjanes regionals han superat els 29 graus durant períodes prolongats. Les entitats alerten que l'escalfament de l'aigua degrada ecosistemes essencials, com les praderies de posidònia, i provoca una pujada continuada del nivell de la mar, que amenaça les platges i bona part de la franja costanera.

El document alerta que els efectes del canvi climàtic ja són evidents sobre els ecosistemes terrestres i marins. Entre les conseqüències, destaca l'augment de la mortalitat dels arbres i les plantes, els canvis en la fenologia de les espècies agrícoles i els impactes sobre els ecosistemes marins, especialment les praderies de posidònia.

A les costes, l'augment del nivell de la mar posa en perill la continuïtat de les platges i altres zones baixes, mentre que les temperatures més elevades incrementen la vulnerabilitat dels ecosistemes. La salut humana també està en risc. Les onades de calor i les tempestes cada vegada més virulentes amenacen la població, especialment els col·lectius més vulnerables, i poden afectar la disponibilitat d'aigua i els recursos necessaris per al funcionament de les Illes.

Les emissions continuen lluny dels objectius

El manifest dedica un apartat específic a les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, que no han deixat d'augmentar des del període preindustrial. Les entitats alerten que els darrers anys han mostrat una estabilització insuficient i que, sense una reducció dràstica, no serà possible evitar els escenaris més greus.

En el cas de les Balears, les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat respecte del 1990. El document recull que el 2024 es varen situar en 12.218 quilotones de CO₂ equivalent, enfront de les 14.229 registrades el 2008, un descens que, segons les entitats, no és suficient per assolir els objectius climàtics. Els impulsors del manifest també qüestionen que la reducció d'emissions prevista en el Pla de transició energètica de les Illes Balears es pugui assolir amb les mesures actuals. El document reclama una reducció de la dependència energètica exterior, més electrificació i una transformació del sistema de transport, que continua sent el principal responsable de les emissions.

El 2050, l'horitzó de les emissions netes zero

Les entitats recorden que l'objectiu climàtic no es limita a reduir les emissions durant els pròxims anys, sinó que implica avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050. Per assolir-la, caldrà que les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es generin quedin compensades per les que es retirin de l'atmosfera. Aquest procés és imprescindible per estabilitzar el clima. Mentre les emissions continuïn acumulant-se a l'atmosfera, la temperatura global continuarà augmentant, fins i tot en el cas que deixin de créixer al ritme actual.

Per això, el manifest considera que la reducció d'emissions ha de ser una prioritat immediata i que no es pot ajornar fins a les pròximes dècades. Les entitats reclamen accelerar la transició energètica, reduir la dependència dels combustibles fòssils i actuar sobre els sectors que concentren la major part de les emissions. El document també adverteix que, si es manté la trajectòria actual, les Illes Balears s'encaminaran cap a un escenari d'escalfament molt superior als objectius internacionals.

La necessitat d'un canvi de model

El manifest recorda que la Llei de canvi climàtic estableix l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 40% el 2030 i un 90% el 2050 respecte del 1990. Les entitats consideren, però, que el ritme actual de reducció no permet complir aquests compromisos. A més, alerten que els escenaris climàtics apunten a un increment de la temperatura global que podria superar els 3,5 graus el 2100 si no s'adopten mesures més ambicioses.

Per això, reclamen que les polítiques climàtiques no se centrin només en la reducció d'emissions, sinó també en la resiliència i l'adaptació, amb actuacions que permetin protegir la població i els ecosistemes davant els efectes que ja són inevitables. El manifest conclou amb una crida a reforçar la coordinació entre institucions, sectors econòmics i societat civil per impulsar una transformació que permeti reduir la pressió sobre el territori i garantir un futur més sostenible per a les Illes Balears.