Pedro Bestard aconsegueix imposar la caça a les finques públiques de Mallorca

PalmaPedro Bestard ha aconseguit tirar endavant una de les seves principals apostes al capdavant del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca: obrir les finques públiques a la pràctica de la caça. La institució insular ha aprovat una regulació que permetrà caçar amb escopeta i ca de mostra durant deu jornades de la temporada 2026-2027 i recuperar la caça tradicional de tords amb filats a coll a la finca pública dels Tossals Verds. La decisió culmina una iniciativa que el vicepresident segon del Consell i dirigent de Vox va començar a impulsar el 2025 i ha provocat les crítiques de MÉS per Mallorca, que l'acusa de convertir el patrimoni natural públic en el seu "vedat de caça particular".

De fet, segons confirmen fonts consultades per l'ARA Balears, obrir les finques públiques a la caça no era una prioritat del president del Consell, el popular Llorenç Galmés, que tampoc no havia mostrat interès a impulsar aquesta mesura. Així i tot, Galmés ha acabat acceptant una vegada més les exigències de Vox, que ha aconseguit tirar endavant la seva agenda favorable a la caça des del Departament de Medi Ambient. La decisió torna a posar de manifest el pes del partit d'extrema dreta dins el govern insular i les concessions del PP al seu soci.

La mesura arriba, a més, en un moment políticament delicat per a Bestard, després que la Fiscalia obrís diligències per presumpta malversació arran de l'ús dels cotxes oficials del Consell. Els informes interns de la institució varen constatar que el conseller havia disposat de tres vehicles de manera exclusiva sense cap assignació formal i havia fet desplaçaments que no figuraven en la seva agenda institucional. Malgrat considerar que aquesta conducta no era apropiada, el Consell va decidir no sancionar-lo. Els informes, però, tampoc no varen acreditar categòricament un ús indegut dels vehicles.

Ara, Bestard veu materialitzada una de les iniciatives que ha defensat durant el mandat: introduir l'activitat cinegètica a les finques públiques gestionades pel seu departament. Segons ha anunciat aquest dijous el Consell, la nova regulació, publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), preveu deu jornades per caçar cegues amb escopeta i ca de mostra. La participació requerirà una inscripció prèvia i les places s'adjudicaran per sorteig.

Les primeres jornades seran els dies 12, 19 i 26 de novembre. El termini per apuntar-s'hi s'obrirà el 28 d'octubre i acabarà el 3 de novembre. Posteriorment, hi haurà dues convocatòries més per a les jornades de desembre i les de gener i febrer del 2027. El Servei de Caça assignarà les finques segons la disponibilitat i les necessitats organitzatives, i els participants hauran de comunicar les captures efectuades.

Una iniciativa anunciada en una fira de caça de Madrid

La decisió no és improvisada: el març del 2025, Bestard ja va anunciar, durant una visita a la Fira Cinegètica de Madrid, que el Consell havia començat els tràmits per permetre la caça a les finques públiques. Entre els espais que figuraven en aquella iniciativa hi havia Tossals Verds, Son Fortuny, Son Massip, So n'Amer i la Coma d'en Vidal.

En aquell moment, el responsable de Medi Ambient va defensar que la declaració de vedats i la certificació de qualitat cinegètica permetrien compatibilitzar la caça amb la conservació de les poblacions de cabra salvatge mallorquina. La institució presentava la iniciativa com una eina de gestió de la fauna, mitjançant censos i seguiment de les poblacions.

La proposta va continuar avançant i, durant la temporada passada, el departament va impulsar proves pilot a finques públiques com Tossals Verds i Son Fortuny. Ara, amb la regulació aprovada per a la temporada 2026-2027, aquella iniciativa deixa de ser una prova puntual i passa a disposar d'un calendari de jornades de caça.

La nova normativa també preveu recuperar la caça tradicional de tords amb filats a coll als Tossals Verds. Per fer-ho, es rehabilitaran almenys sis colls, amb la possibilitat d'arribar-ne a dotze, especialment en emplaçaments històrics que en conserven el topònim. En aquest cas, la participació es canalitzarà a través de les associacions integrades en el Consell de Caça, que gestionaran els torns entre els socis.

El Consell defensa que les activitats es faran de manera "ordenada i regulada", amb la supervisió dels agents de medi ambient. Això no obstant, el comunicat oficial no concreta quines limitacions d'accés s'establiran per als excursionistes i altres usuaris de les finques durant les jornades de caça.

MÉS denuncia que Bestard posa les seves aficions per davant l'interès general

La decisió ha provocat una dura resposta de MÉS per Mallorca. La portaveu ecosobiranista al Consell, Catalina Inés Perelló, acusa Bestard d'haver confós les seves responsabilitats institucionals amb les seves aficions particulars.

"Les finques públiques són de tots els mallorquins, no el pati particular de Pedro Bestard. Si vol anar a caçar, que no utilitzi el patrimoni de tots per satisfer els seus capricis", ha advertit Perelló.

La formació considera que obrir aquests espais a la caça recreativa suposa alterar les prioritats de gestió d'un patrimoni que hauria d'estar destinat principalment a la conservació de la natura, l'educació ambiental i el gaudi de la ciutadania.

"Bestard sembla haver confós les responsabilitats del seu càrrec amb les seves aficions particulars. No és el conseller de Caça dels seus amics, és el conseller de Medi Ambient de tots els mallorquins. La seva obligació és protegir les finques públiques, no convertir-les en un vedat de caça a mida", ha criticat la portaveu.

MÉS també qüestiona les conseqüències que l'activitat cinegètica pot tenir per als excursionistes, les famílies i les persones que habitualment recorren aquests espais. "No té cap sentit que el Consell promogui el senderisme i l'accés a la natura i, al mateix temps, vulgui introduir una activitat que pot generar riscos, conflictes d'usos i limitacions per a la resta de visitants", ha assenyalat Perelló.

La formació insisteix que cal diferenciar el control de les poblacions animals per motius de conservació de l'obertura dels espais públics a la caça recreativa. "Una cosa és gestionar les poblacions animals amb criteris científics i ambientals, i una altra de ben diferent és obrir les portes de les finques públiques perquè uns quants hi puguin anar a caçar", ha remarcat.

Un conseller sota la lupa de la Fiscalia pels cotxes públics

La nova decisió torna a situar Bestard al centre de la polèmica. L'agost passat, la Fiscalia va obrir diligències després que el PSIB denunciàs el presumpte ús fraudulent de vehicles oficials de la institució.

La denúncia es va presentar arran de les informacions periodístiques sobre l'ús de cotxes del Consell sense identificació institucional i els desplaçaments del conseller a actes de Vox, a més de la presència de vehicles oficials davant el seu domicili.

Els informes encarregats pel president insular, Llorenç Galmés, varen constatar l'ús exclusiu de tres vehicles sense que existís cap autorització formal que el justificàs. També varen detectar almenys una vintena de desplaçaments que no figuraven en l'agenda pública del conseller. Entre els trajectes examinats hi havia desplaçaments relacionats amb activitats cinegètiques, com la fira de caça de Madrid. L'informe del mateix departament de Medi Ambient va ser concluent i molt clar, però no ho va ser el secretari de la institució, que va intentar salvar Bestard.

Els tècnics varen concloure que aquesta conducta no era apropiada, però que no es podia determinar de manera categòrica que s'hagués produït un ús indegut dels vehicles. El govern insular va optar per no sancionar Bestard i regular mitjançant una nova instrucció l'ús dels cotxes oficials. El cas, però, va arribar a la Fiscalia, que va obrir diligències per investigar si els fets podien constituir un delicte de malversació. Bestard ha defensat que els desplaçaments qüestionats responien a la seva activitat institucional i ha negat haver utilitzat els vehicles per a finalitats particulars.

Entre els episodis documentats figura un viatge a Madrid per assistir a la Fira Cinegètica, el març del 2026, juntament amb la seva cap de gabinet. Segons l'informe intern del Consell, tots dos varen viatjar en ferri fins a Dènia i després es varen desplaçar en cotxe oficial fins a Madrid. La despesa total del viatge va ascendir a 2.612 euros. Els tècnics també varen examinar un altre desplaçament a Madrid per assistir a reunions de la Federació Espanyola de Caça, per al qual no constava una autorització prèvia ni un informe justificatiu.