Eivissa lidera el rànquing.
Els municipis balears on augmentaran més les onades de calor fins al 2025 seran:
- Eivissa, amb 70,1 dies més.
- Calvià, amb 57,1 dies més.
- Llucmajor, amb 56,1 dies més.
- Palma, amb 53,2 dies més.
- Manacor, amb 42,6 dies més.
PalmaLes Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.
L'estudi analitza l'evolució prevista en 161 municipis espanyols de més de 40.000 habitants i conclou que els dies d'onada de calor es triplicaran entre el 2000 i el 2050. Els investigadors consideren onada de calor qualsevol període de més de tres dies consecutius amb temperatures màximes superiors a les registrades durant el període de referència 1981-2010.
Entre els municipis balears analitzats, Eivissa és el que experimentarà un augment més intens, amb 70,1 dies més d'onada de calor cada any. Segueixen Calvià, amb 57,1 dies més; Llucmajor, amb 56,1; Palma, amb 53,2, i Manacor, amb 42,6.
L'informe també alerta que aquest escenari incrementarà notablement la necessitat de refrigerar els habitatges. A Palma, aquesta demanda augmentarà en 158,3 graus-dia; a Calvià, en 168,5, i a Eivissa, en 157. Els autors adverteixen que aquesta situació pot agreujar la pobresa energètica, augmentar el consum elèctric i incrementar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Segons els responsables de l'estudi, els entorns urbans i el parc residencial hauran d'afrontar unes condicions climàtiques per a les quals molts edificis no varen ser concebuts. Això obligarà a adaptar els habitatges per mantenir-los habitables. Però recorden que una part important de la població no disposa dels recursos econòmics necessaris per fer aquestes reformes.
L'atles també posa de manifest un patró territorial. Mentre que el sud peninsular concentrarà els increments més importants de la necessitat de refrigeració, les Balears i el litoral català lideraran l'augment de les onades de calor. En canvi, la cornisa cantàbrica serà la zona menys afectada per aquests dos fenòmens.
Els autors conclouen que aquesta evolució pot accentuar les desigualtats territorials, ja que no totes les ciutats afronten el canvi climàtic amb les mateixes condicions ni amb la mateixa capacitat d'adaptació.
Eivissa lidera el rànquing.
Els municipis balears on augmentaran més les onades de calor fins al 2025 seran: