Als meus amics i familiars de dretes: "Nosaltres també som la vostra gent"

Feliçment, el món és divers, i fins i tot en moments de polarització, persones d’unes ideologies i d’altres ens continuam barrejant més o menys sense problemes. És per això que estic content de tenir bons amics i familiars que són de dretes, i quan ho dic no puc evitar pensar en aquells versos de la insuperable ‘Elegia a Salvatore Giuliano’, de Jaume Vidal Alcover, recollits a El dolor de cada dia (1957): “si jo no som / un d’aquests de qui et parl, / no sé per què no ho som, / però fill i net i germà i fins amic, / que tenc sang d’ells”. El poema continua, però jo ho deixaré aquí: això just em serveix per encetar aquesta carta als meus amics i familiars que es plantegen votar la dreta a les pròximes eleccions estatals.

Per començar, voldria dir-vos que per a vosaltres vull el mateix que per a mi: que pugueu fer sempre el que us doni la gana. A la vida i en unes eleccions. La llibertat, individual i col·lectiva, és un dels valors més alts a què podem aspirar com a persones i com a país. Passa, però, que totes les nostres accions tenen un ressò en el món que ens envolta, i les decisions que prenem, aparentment innòcues o fins i tot vestides d’una certa neutralitat o moderació, poden tenir un impacte devastador, en termes de drets humans i també materials, en les vides de moltes altres persones.

El pròxim 29 de novembre no es vota si Pedro Sánchez ha de continuar o no. Ni tan sols és important si l’Estat ha de continuar tenint un govern soi-disant progressista, ja que, simbologies de banda, les mesures de l’actual PSOE i les del PP de fa vint o trenta anys no són tan diferents. Però sí que ho són respecte del PP actual, que és l’única força liberal o conservadora d’Europa disposada a pactar amb l’extrema dreta de Vox. Hi insistesc: l’única d’Europa. I, com que una majoria absoluta del PP és quasi inimaginable, amb les enquestes a la mà, és important visualitzar les coses com són.

Votar el PP, ara mateix, vol dir votar un govern de coalició amb Vox. Vol dir l’anihilació de qualsevol protecció o suport a la llengua i a la cultura pròpies. Vol dir tornar a dir a les dones que no poden decidir què fan amb el seu cos. Vol dir posar en perill, com ha passat a Itàlia, l’estatus de famílies amb pares no heterosexuals, o la possibilitat d’aquestes famílies d’accedir a l’adopció. Vol dir censura directa de llibres i d’obres de teatre. Vol dir dificultar l’accés a la salut a les persones de la comunitat LGBTIQ+ en qüestions com la medicació de protecció contra el VIH (la beneïda PreP!) i altres programes de prevenció de les ITS. Vol dir, al cap i a la fi, entrar a formar part de la Internacional Reaccionària liderada per Trump i secundada per Netanyahu, Meloni i tots els que vindran. I fer la guerra.

Aquestes eleccions, i sempre, fareu bé votant el que més us interessi. A mi m’agradaria que també pensàssiu en les dones, en els catalanoparlants, en els marietes del vostre entorn. Nosaltres també som la vostra gent. I no sé si mai us havíem necessitat tant com ara.