Laia Malo

Laia Malo

O tot o res

Quan vam començar a tenir notícies d'un virus raret i malxinat, a les acaballes del gener i coincidint amb l'inici de l’any de la Rata, se'm va ocórrer que seria bona idea de rellegir-me La pesta, d’Albert...

Nosaltres volem ballar

Nosaltres i, sobretot, la nostra canalla. Canalla maleïda. Canalla que no és meva (que jo no tinc fills), però amb la qual comparteixo món i per això també m’importa. Canalla que no em deixa dormir, perquè...

Les postals que ja no enviem

Formentera, a l’agost, per a algú que no l’havia visitada mai a l’estiu, va tenir l’efecte d’una bufetada a cada galta. El tros de terra que Villangómez, l’any 1955 en un d’aquells llibrets de Panorama...

La biblioteca i el temps del mig

Hi ha un restaurant a la zona nord de Mallorca que acaba de canviar de propietaris. És un establiment que, tant els clients locals com els visitants (però més els primers), consideràvem emblemàtic per...

"Allà dellà de l'espai..."

La setmana passada, aquest diari publicava un reportatge de Toni Pou sobre les expedicions espacials que hi ha en marxa per tal de trobar una possibilitat de vida fora de la Terra i em va cridar l'atenció...

Drama, comèdia i la tragèdia que ens espera

Al començament d’Els fundadors (Ara Llibres, 2020), els excavadors que treballen a les ruïnes d’Empúries desenterren una impressionant escultura d’Escolapi, el déu romà de la medicina. La troballa és...

Mallorquins i catalans

Havent passat dotze hores en dansa perquè el vaixell Abel Matutes de la flota de Baleària no va arrancar (ni amb el motor sostenible de gas que publiciten entre advertiment i advertiment sobre el covid-19,...

L'any de la carn

Soc una defensora confessa i aferrissada de la imaginació com a poder absolut. I també de la màgia. De l'inexplicable element que encén, entre dues persones, el desig de morrejar-se, grapejar-se o fer...

Fantàstica bèstia que parla

Havent passat un dia a s'Albufera de Mallorca o a la del Grau de Menorca, sempre me'n torno a casa amb un pensament desconcertant: com pot ser que, en unes illes amb tants poetes i tants ocells, les...

Contra Confitats S.A.I.G.

N'estic ben confitada: del confinament i dels articles que se'n deriven. De tota aquesta confitura de reflexions, poemes, fotografies, contes, cançons i expressions artístiques confinades que bull a l'olla....

Ni sagrada ni estafada, la terra

Ja fa quaranta dies que soc una de les qui intentem aprofitar per llegir, per escoltar sense frisances i per mirar documentals i pel·lícules endarrerides, més que per entretenir-nos-hi, perquè ens ajudin a...

La latitud dels cavalls

La latitud dels cavalls correspon geogràficament als trenta graus dels hemisferis del planeta, al nord i al sud de l'equador terrestre, on apareixen deserts tropicals com el de Síria, el de Kalahari,...

Elogi de l'escolta

Per començar a la Xina, l'emplaçament geogràfic on ens han volgut dir que va brotar tot, amb l'any de la Rata, recordem que Confuci (baula inqüestionable de la seva cultura) va considerar la música com...

Ehem..!

Parlem-ne, va, del fet d'estossegar. De tossir. De l'ansietat que ens aclapara a l'autobús, a l'ascensor o a la llarga cua del supermercat si la persona de devora interpreta el gest fatídic. Encara que...

El festival

En un poema de La casa i la flaire dels llibres, la poeta Maria do Rosário Pedreira ens alerta: "I no li demanis res al matí: els matins li pertanyen". Traduïda i publicada per Antoni Xumet, aquesta...

Els crims del 016

El Joan estava eixancarrat al sofà. Amb una mà es gratava un colló i amb l’altra sostenia un cigarret i el comandament a distància, alhora. “Trobeu-me una empremta. N’ha d’estar ple: això és un nyap.” La...

El tèrbol atzar

De vint anys ençà, s'ha propagat una afecció que abans s'estava més discretament en un racó dels bars o a la part del darrere, al magatzem. Recordo el primer cop que un paio va allargar una moneda de...

El propòsit de (no) deixar-ho

Segur que era molt més senzill quan no sabíem gairebé res. I compte, no em malinterpreteu, que no dic que ara en siguem ni més ni gens, de savis.  El primer dia del nou any se situava aproximadament a la...

Els amants sense casa

Se celebren fins i tot quan hi ha guerra, les festes de l'hivern. N'hi ha molts que hi fan escarafalls, però no pas els enamorats. Baixo del bus número 1 de l'EMT a l'aturada Grans Magatzems –a la qual no...

Un pont que no porta enlloc

La congestió a les carreteres que enfilen la Serra (les platges, a l'hivern, estan buides i netes),la saturació del bosc (l'afició de cercar bolets s'encomana, malgrat que molt pocs s'hi relacionenamb...

Vida, guanyar-se-la

Aquest vers, titulat ‘Incoherència metafísica núm. 1’, és del poeta i editor sardiner Pau Castanyer. Proposa una pregunta vital i només això ja el constitueix en un bon poema i en un plantejament...

Cruis

9 de novembre, onze del dematí. Aquesta setmana, la meva contribució al diari arriba tard perquè a mi, el passat 28 d'abril, ja em va tocar escriure un article sobre les eleccions i vaig vessar-m'hi; perquè...

Llum, foc, des-truc-ció!

“La força de la veritat mai no morirà...”, cantàvem a crits tot el dia les generacions a qui els personatges de ‘Bola de Drac’ van fer de cangur. Es va convertir en el nostre himne sense que ens...

I com acaba, el rosari de l'aurora?

Doncs que surt el sol, em contesten. Som a l'octubre, el mes del rosari ―de patir i pregar. Però a mi em passa que, de sempre, a l'octubre, m'envesteix una voluntat revolucionària. Els calendaris són...

El dol del llop

Veig algunes de les ments més brillants de la meva generació destruint-se amb drogues, alcohol també, i hi ha, a més, una violència no canalitzada, sexes incompresos, una frustració que no es descargola,...

La maquineta

La mare es llevava molt d'hora i, mentre supervisava les tasses perquè no hi quedés ni un glop de llet i s'escoltava les nostres reflexions matinals (l'un que no volia anar a escola i l'altra que no hi...

Gregarisme en extinció

Ai, el maleït món d'avui! Aquest punt en l'espai-temps que ha esdevingut una competició olímpica, on les medalles es pengen a qui viatja més lluny o més dies o més cops... L'agost, per fortuna, comença a...

Flor subvencionada

És un endemisme del país on confonen cultura amb espectacle i violen lleis naturals bàsiques. Aquella pàtria d'alguns que veneren la sang dels toros, la suor dels futbolistes i les llàgrimes dels cantants...

L’estiu dels mons

Mira, és molt bo de trobar: en arribar a Mercadal, hem agafat el camí de Tramuntana en direcció al far de Cavalleria i, més o menys a mig camí, hem trencat a l’esquerra i ens hem encarat a una tanca de...

Oda als coleòpters

Ja va succeir al barri del Molinar l'any passat, i a Alcúdia, en la darrera dècada, dues vegades, que me'n recordi: quan arriba l'estiu, tota cuca viu i els plans de fumigació no sempre funcionen com...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >