Ronald McDonald i la gent d'aquí

PalmaEl darrer debat de política general de la legislatura ha acabat amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, destacant la importància de les petites coses, amb un llistat que incloïa la sala familiar Ronald McDonald de Son Espases. Ningú no negarà la importància del tractament per a la pell de papallona, de les cures pal·liatives pediàtriques, del tractament amb l'exoesquelet pediàtric, de l'ambulància dels somnis per complir els darrers desitjos de persones abans de morir ni de la reinserció dels aturats de llarga durada en el mercat laboral. Són molt importants.

Però la legislatura acabarà amb els problemes estructurals més greus de les Balears, l'emergència de l'habitatge i la saturació turística i les seves derivades, en una situació extrema. Prohens va heretar unes Illes que ja patien aquestes dificultats i, com ella ha assegurat durant el debat, és cert que no es poden solucionar en tres anys. La qüestió és que no ha frenat aquestes problemàtiques, sinó que s'han agreujat sota el seu Govern. Així li ho ha retret l'oposició: un habitatge més car que mai (el preu del lloguer ha passat d'aproximadament 800 euros a aproximadament 1.500 de mitjana) i unes Illes més saturades que mai que, si enguany no arriben als 20 milions de turistes, els fregaran. Davant d'això, les petites coses són un consol minúscul.

Prohens es va referir 19 vegades al fet de "defensar les Illes Balears" i va mencionar "la gent d'aquí" en 17 ocasions durant el seu discurs inicial de dimarts. L'estratègia no és gens original. L'argumentari dels partits es repeteix una vegada i una altra, amb la intenció que s'incrustri en el teixit neuronal dels ciutadans. Els retrets que li fa l'oposició es podrien resumir en una pregunta: qui és la gent d'aquí? A qui ajuden, per exemple, les rebaixes fiscals que el Govern aplica a la compra d'un habitatge? Tant Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca) com Josep Castells (Més per Menorca) li han recordat que no és precisament el gruix de la gent d'aquí qui pot assumir un preu mitjà de 400.000 euros, sinó que les baixades d'impostos se'n van qui ja té prou recursos econòmics per afrontar una despesa d'aquesta magnitud.

A tot això, mentre es debatia sobre habitatge, l'acampada a la plaça d'Espanya continuava, una protesta que Prohens ha menystingut com ho faria la mestra a l'hora de criminalitzar les manifestacions, Isabel Díaz Ayuso. "Nosaltres no podem acampar a plaça d'Espanya perquè la gent d'aquesta terra ha de fer feina cada matí!", ha clamat amb tota la vehemència que ha estat capaç. La deducció la pot fer un alumne de Primària: està dient Prohens que les persones que protesten a Palma no són gent d'aqueta terra i no treballen?

Un ésser maligne anomenat esquerra

El resum de les propostes de Prohens per als grans problemes de les Illes és bo de fer: un pla d'habitatge per a la propera legislatura després que l'actual no hagi servit de gaire i recuperar els fons de l'ITS per fer habitatge (com que era cosa del Pacte, ella ho va eliminar), i cap mesura contra la saturació turística. Així les coses, la presidenta s'ha entregat als retrets a l'esquerra, acompanyada per la seva escudera de Vox, Manuela Cañadas, molt més amable que en altres ocasions ara que s'ha fet públic i notori el romanç entre Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo. "L'esquerra té un problema molt gros amb les rendes mitjanes. Tenen dos objectius: empobrir-les i atacar-les. Per això ataquen qui té una casa, qui fa feina, l'esforç", ha dit la presidenta sense despentinar-se, mentre l'esquerra es demanava on són les rendes mitjanes de les Balears. A les autocaravanes de Son Hugo? A les tendes de campanya d'Eivissa? A l'habitació d'un pis compartit? Després ha arribat el remat de Prohens, també seguint l'estela d'Ayuso: "Són els deixebles de les dictadures llatinoamericanes". Massa bé.

Així les coses, Iago Negueruela (PSIB) ha retret a la presidenta una d'aquelles coses que tant agrada dir als polítics, que fa oposició a l'oposició. La conclusió venia en safata de plata: a partir de 2027 ocuparà el seu lloc natural com a cap de l'oposició perquè els socialistes li llevaran el Govern. Només cal desitjar la pau en el món i ja podem dormir tranquils, perquè a partir de l'any que ve el món serà un lloc millor si els socialistes així ho diuen.

Sebastià Sagreras (PP) mereix una menció a part. En primer lloc, cal dir que a aquesta cronista li han sagnat les oïdes cada vegada que ha dit "desahucis", en un idioma que pretenia ser català (recordatori per a Sagreras: es diu desnonaments, desnonaments, desnonaments). Sagreras té el do de parlar una llengua mestissa inventada, mescla de castellà i català, però tot té un límit. Cal fer una crida perquè torni a la normativa lingüística en àmbits formals, com el Parlament. En segon lloc, el diputat popular ha dedicat gairebé tota la seva intervenció en el debat de política general de les Illes Balears a parlar de Pedro Sánchez. Una temàtica molt autonòmica, segons ells, perquè el que fa el president espanyol afecta les Balears. Segons aquest argument, també hauria pogut parlar de Donald Trump perquè fa que pugi la benzina, per exemple. Ai, no. Que Trump és un col·lega anticomunista.