Era necessari suspendre les classes dilluns?

Palma"El sistema de tempestes que dilluns vespre amenaçava Mallorca es va desviar i va anar cap a Menorca: un recordatori per tenir en compte que, per bons que siguin els models, sempre queda un marge d'incertesa". Amb aquesta reflexió, el gran Agustí Jansà, exdirector provincial d'Aemet a les Balears, recordava una realitat que sovint oblidam quan parlam de meteorologia: les prediccions sempre es basen en probabilitats.

Vivim en una societat immediata, en què volem saber a quina hora plourà, quants litres cauran i en quin lloc exacte tindrà lloc la precipitació. Però els qui voleu una predicció del temps perfecta potser hauríeu de cercar primer al diccionari què vol dir precisament això: predicció.

Qualsevol predicció està subjecta a un marge d'error. De fet, les previsions que justificaven l'avís vermell de dilluns preveien una probabilitat elevada de precipitacions extremes, però també la possibilitat que el fenomen no es produís exactament com s'esperava. Els models meteorològics tradicionals funcionen amb complexos algoritmes matemàtics que interpreten diverses situacions possibles, anomenades escenaris. Avui també hi ha models que incorporen intel·ligència artificial, però cap d'aquests sistemes elimina la incertesa.

Aquí tenim un problema. Antigament, amb 72 hores d'antelació ja podíem donar moltes prediccions per fiables. Ara, tot i els grans avenços dels models, hi ha situacions meteorològiques molt complexes, especialment les tempestes intenses i localitzades, en què és tan difícil encaixar les peces del trencaclosques que les previsions poden canviar fins i tot quan només falten 6 o 12 hores.

I això és el que va passar dilluns. Els models mostraven una probabilitat important de precipitacions molt intenses al sud de Mallorca, amb escenaris que arribaven a 300 litres per m². Finalment, el sistema de tempestes es va desviar cap a Menorca. El públic ha d'entendre que tota predicció es basa en probabilitats i que els avisos i les alertes s'emeten tenint en compte el risc per protegir la població.

En aquest punt també em voldria aturar, perquè no és el mateix un avís que una alerta. Un avís meteorològic l'anuncia l'Aemet i pot ser vermell, taronja o groc d'acord amb la intensitat prevista del fenomen. En el cas de les plogudes, es tenen en compte els litres per m² que poden caure en un temps determinat. En canvi, les alertes les declara Emergències d'acord amb el risc que hi pugui haver per a la població. A les Balears, el pla Meteobal estableix diferents índexs de gravetat: IG-2, IG-1 i IG-0.

Amb això vull dir que podem deixar de tenir un avís meteorològic i continuar en una situació d'alerta. Perquè, malgrat que ja no plogui, les infraestructures poden haver quedat danyades i es poden produir esfondraments de ponts, carreteres i altres edificacions. El perill no desapareix necessàriament quan deixa de ploure.

I arribam a la pregunta que molts es varen fer dilluns: era necessari suspendre les classes si finalment les plogudes més intenses no varen arribar a Mallorca?

Per respondre-la, crec que cal tenir tres coses ben clares.

La primera és que qualsevol aficionat a la meteorologia, tret de casos comptats, hauria entès perfectament la declaració d'avís vermell per part de l'Aemet. No era un únic model que anunciava precipitacions extremes. Tant els models regionals com els globals situaven precipitacions molt intenses, especialment al sud i al llevant de Mallorca (figura 1). Amb aquestes previsions damunt la taula, el risc era prou important per prendre mesures preventives.

La segona és que, com qualsevol predicció, els avisos estan subjectes a errors. I en tenim diversos exemples. El 1989, unes plogudes torrencials varen sorprendre municipis com Felanitx, Manacor i Portocolom, on hi va haver tres víctimes mortals. Tenim un exemple molt més recent en la nostra memòria col·lectiva: la torrentada de Sant Llorenç del 9 d'octubre del 2018. Un tren convectiu va provocar precipitacions torrencials que superaren els 200-250 litres per m² en poques hores, amb un avís vermell que va arribar massa tard, quan el torrent de les Planes ja es desbordava. La conseqüència, la sabem tots: 13 persones mortes.

La tercera és el que va passar aquest mateix diumenge al sud de València i al nord d'Alacant. Es va declarar l'avís vermell per precipitacions molt intenses i les previsions fins i tot varen quedar curtes: a la zona de l'Atzúbia es varen superar els 700 litres per m² acumulats durant l'episodi (figura 2).

Imagineu que no s'hagués decretat avís vermell en aquest cas. Milers de persones, amb el turisme que hi ha a les zones de la Safor i la Marina Alta, haurien pogut transitar lliurement per indrets en què els torrents es varen desbordar i varen arribar a la mar amb una força molt violenta. Quantes víctimes més hi podria haver hagut? No ho podem saber, però el risc era enorme. I basta recordar el que va passar el 29 d'octubre del 2024 a València, quan l'ES-Alert va arribar massa tard, per entendre les conseqüències que pot tenir no actuar a temps.

Per això crec que és important no jutjar les decisions preventives només pel que acaba passant. Dilluns es varen suspendre les classes i, afortunadament, a Mallorca no es va produir l'escenari més greu que anunciaven els models. Però això no significa que, amb la informació disponible en aquell moment, la decisió fos equivocada. Quan es decideix suspendre l'activitat escolar, no es tracta d'endevinar si plourà damunt una escola concreta, sinó d'evitar que milers d'alumnes, famílies i docents s'hagin de desplaçar en una situació de risc potencialment extrem.

Darrere la decisió d'enviar un ES-Alert hi ha un equip de professionals preparats en meteorologia, prevenció de riscos hidrològics i protecció civil que valoren la necessitat d'alertar la població. Evidentment, les decisions es poden revisar i sempre es pot millorar la manera d'informar i gestionar les emergències. Però el principi de prevenció ha de tenir un pes fonamental quan hi ha la possibilitat d'un fenomen que pot posar vides en perill.

Que el pitjor escenari no s'hagi produït no vol dir que fos un error preparar-se. Perquè una vida humana val infinitament més que qualsevol predicció.