Seguretat climàtica, un debat necessari davant les eleccions del 29-N

El passat 14 de setembre vaig tenir l'oportunitat de comparèixer, en representació del GOB, davant la ponència del Parlament de Catalunya encarregada de tramitar la proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica. Més enllà de la compareixença, aquella experiència em va reafirmar en una idea que avui em sembla encara més necessària. Les Illes Balears també necessiten obrir un debat profund sobre què significa la seguretat climàtica i com aquest concepte hauria d'orientar les polítiques públiques dels pròxims anys.

La convocatòria anticipada de les eleccions generals del 29 de novembre ofereix una bona oportunitat per traslladar aquest debat als programes electorals. De fet, la campanya electoral ja sembla haver començat. El darrer debat de política general del Parlament de les Illes Balears ha tingut un marcat caràcter de míting electoral, amb una successió d'anuncis, promeses i xifres d'inversió. En canvi, els grans reptes ambientals i socials han ocupat un espai clarament secundari. La campanya electoral accelerarà encara més aquesta dinàmica. Serà molt preocupant que tornem a assistir a una campanya plena de propostes sobre economia, habitatge, turisme, energia, infraestructures i mobilitat sense abordar una qüestió que les condiciona totes, com garantirem la seguretat climàtica, ecològica i social en les pròximes dècades.

Parlar de seguretat climàtica significa anar més enllà de les polítiques tradicionals de mitigació i adaptació. Vol dir plantejar-nos quines condicions ecològiques i socials necessitam preservar perquè els nostres territoris continuïn essent habitables en un clima que està canviant. El GOB pensa que això exigeix incorporar dues dimensions inseparables de la seguretat climàtica, la seguretat ecològica i la justícia social i intergeneracional. Protegir-nos davant el canvi climàtic també significa preservar ecosistemes funcionals, garantir la disponibilitat de recursos essencials com l'aigua, reduir les vulnerabilitats socials i evitar que les decisions que prenem avui comprometin el benestar de les generacions futures.

Aquesta manera d'entendre la seguretat climàtica ens du inevitablement al debat sobre els límits biofísics del territori. Durant dècades hem planificat el desenvolupament prioritzant indicadors econòmics, demogràfics i d'infraestructures. Però un territori no pot ser governat ignorant la disponibilitat d'aigua, l'estat dels aqüífers, la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins, la fertilitat dels sòls, la conservació de la biodiversitat i la capacitat del litoral per respondre als impactes del canvi climàtic. Tots aquests processos contribueixen a mantenir les condicions que fan possible la nostra qualitat de vida i, en definitiva, l'habitabilitat de les Illes, especialment en un context de canvi climàtic.

Aquests límits no haurien de quedar reduïts a una declaració genèrica sobre la necessitat de protegir el medi ambient i les persones. Necessitam identificar els processos ecològics essencials que sostenen l'habitabilitat del territori i disposar d'indicadors que ens permetin conèixer-ne l'estat i l'evolució. A partir del coneixement científic disponible, podem començar a establir valors de referència, llindars i marges de seguretat que ens ajudin a identificar els punts en què les pressions que exercim sobre els sistemes naturals en comprometen la funcionalitat.

A les Illes Balears aquesta mirada és especialment necessària. En un territori insular sotmès a una elevada pressió turística, conèixer aquests límits permetria avaluar fins a quin punt l'activitat econòmica es manté dins la capacitat ecològica i social del territori. També permetria anticipar com aquesta capacitat pot veure's alterada en diversos escenaris de canvi climàtic i de pressió turística i incorporar aquesta informació a la planificació i a la presa de decisions.

Però afrontar aquests reptes no vol dir començar de zero. Les Illes Balears ja han fet passos importants que hauríem de preservar i desenvolupar. L'Assemblea Ciutadana pel Clima va demostrar que és possible construir propostes ambicioses a partir de la deliberació social i del coneixement científic, moltes de les quals continuen pendents d'una traducció efectiva en les polítiques públiques. I la Llei 10/2023, de benestar per a les generacions presents i futures, impulsada pel GOB, va introduir una mirada de llarg termini destinada a incorporar la justícia intergeneracional en la presa de decisions. Precisament per això, el GOB ha condicionat la reincorporació al Pacte per la Sostenibilitat a la recuperació dels articles 7 i 8 d'aquesta llei, derogats el 2024 amb el suport del PP i Vox, que establien mecanismes per avaluar l'impacte dels pressuposts i de les polítiques públiques sobre el benestar de les generacions presents i futures. Parlar de sostenibilitat no implica només impulsar noves mesures en el marc del Pacte, sinó també no desmantellar el que ja tenim i preservar els instruments que permeten convertir els principis en compromisos verificables.

Davant les eleccions del 29-N, demanam a totes les forces polítiques que incorporin la seguretat climàtica, ecològica i social com un principi transversal dels seus programes i de les polítiques públiques. Això implica assumir que les Illes tenen límits biofísics i que, en una situació de sobresaturació ecològica i social, no n’hi ha prou amb parlar de contenció. Si reiteradament hem reclamat al Govern de Marga Prohens polítiques orientades a reduir les pressions sobre el territori i els recursos naturals, també hem de reclamar al futur govern de l'Estat que assumeixi les seves responsabilitats. Decisions sobre infraestructures estratègiques com els aeroports i els ports, sobre la capacitat, les ampliacions i les inversions que s'hi fan, no poden prendre's al marge dels efectes sobre territoris insulars altament turistitzats. Incorporar els límits biofísics a aquestes decisions seria una passa imprescindible perquè les polítiques estatals siguin coherents amb els objectius de seguretat climàtica i amb la necessitat de garantir l'habitabilitat de les Illes.

En aquest context, l'accés a l'habitatge resulta especialment rellevant. Sense un habitatge digne i adaptat climàticament és difícil construir comunitats arrelades i resilients, capaces d'afrontar els reptes que tenim al davant. Una societat en què una part creixent de la població té dificultats per accedir a un habitatge digne és també una societat més vulnerable davant els impactes del canvi climàtic. Per això, una política de seguretat climàtica no pot limitar-se a reduir els riscos ambientals o adaptar-s'hi. També ha d'evitar noves formes d'exclusió i garantir que els costos i els beneficis de l'adaptació es distribueixin de manera justa. La cohesió social, l'accés a l'habitatge i la justícia intergeneracional també formen part de les condicions necessàries per garantir l'habitabilitat de les Illes.

La campanya electoral que ara comença no s’hauria de limitar a una competició d'anuncis, promeses i xifres d'inversió. El 29-N també hauria de servir per debatre quin futur volem per a les Illes, conscients que moltes de les decisions que es prenguin durant la legislatura que ve tindran conseqüències ambientals, territorials i socials que aniran molt més enllà dels pròxims quatre anys. Incorporar la seguretat climàtica, els límits biofísics i la justícia intergeneracional a aquest debat significa decidir quines condicions volem preservar perquè Mallorca i el conjunt de les Illes continuïn essent habitables. Aquest és, probablement, un dels principals compromisos que tenim amb les generacions presents i futures.