Puente acusa les Balears d'"hipocresia insuportable" per criticar l'ampliació dels aeroports i no limitar les places

PalmaEl ministre de Transports, Óscar Puente, ha acusat aquest dilluns el Govern de Marga Prohens d'una "hipocresia insuportable" per reclamar límits al creixement dels aeroports de les Balears mentre, segons denuncia, no redueix l'oferta d'allotjament turístic. Les declaracions arriben enmig de la forta contestació social que ha provocat el projecte d'ampliació de l'aeroport d'Eivissa, impulsat per Aena, una empresa controlada en un 51% per l'Estat a través d'ENAIRE, entitat pública dependent precisament del ministeri que dirigeix Puente.

La polèmica té un epicentre clar: l'aeroport des Codolar. El pla d'inversions d'Aena per al període 2027-2031 preveu destinar uns 230 milions d'euros a la reforma de les instal·lacions eivissenques, amb una ampliació de la terminal i un increment de les portes d'embarcament, que passarien de les 17 actuals a 32. El projecte ha despertat el rebuig d'entitats ecologistes, col·lectius juvenils i veïnals, així com de representants institucionals i sectors econòmics de l'illa, que donen per fet que les noves instal·lacions facilitaran un augment del trànsit aeri i agreugin la saturació turística.

L'oposició ha anat més enllà de les declaracions polítiques. L'Associació de Joves d'Eivissa va impulsar una mobilització contra el projecte, mentre que el GEN-GOB, Amics de la Terra i altres entitats han advertit de les conseqüències que podria tenir sobre el territori, els recursos hídrics i la pressió immobiliària. Més d'un centenar de persones també varen subscriure una carta col·lectiva per expressar el rebuig a l'ampliació. Fins i tot el president del Consell d'Eivissa, el popular Vicent Marí, s'ha posicionat contra una ampliació que considera desmesurada.

Aena, en canvi, defensa que les obres constitueixen una modernització necessària per adaptar l'aeroport a les noves exigències de seguretat i als controls fronterers europeus. El gestor nega que l'augment de portes d'embarcament impliqui necessàriament un increment de passatgers. Els col·lectius contraris al projecte qüestionen aquesta explicació i alerten que unes instal·lacions més grans poden facilitar un creixement futur de l'activitat aeroportuària.

Puente responsabilitza l'oferta d'allotjament

En aquest context, Puente ha defensat durant un esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum, a Madrid, que el control dels fluxos turístics no s'ha de fer limitant la capacitat dels aeroports, sinó regulant l'oferta d'allotjament a les destinacions.

El ministre ha qualificat d'"hipocresia insuportable" la posició d'administracions com el Govern balear, a les quals retreu que no frenin les llicències d'habitatges turístics mentre exigeixen "estrangular" els aeroports. Segons Puente, els aeroports són només una infraestructura que permet arribar a la destinació, però no determinen per si mateixos la demanda turística. «La gent no va als aeroports, va a un apartament, a la costa o a un hotel», ha afirmat. Per això, ha defensat que, si es vol reduir el nombre de visitants, és sobre l'oferta d'allotjament que s'hauria d'actuar.

"Aena no estableix qui va als seus aeroports, però sí que els pot dimensionar d'acord amb els viatgers que previsiblement rebran", ha argumentat el titular de Transports. Puente també ha apel·lat al marc regulador europeu, que estableix les condicions d'accés de les companyies aèries als aeroports i l'assignació de franges horàries. Segons el ministre, el gestor aeroportuari no pot impedir arbitràriament operacions quan existeix capacitat disponible.

Un altre dels seus arguments és que la mateixa quantitat de places turístiques pot generar més passatgers si les estades s'escurcen. Puente ha posat com a exemple un apartament a Alcúdia que abans allotjava dos visitants durant quinze dies cadascun i que ara pot rebre quatre turistes amb estades setmanals. La capacitat d'allotjament es manté, però augmenta el nombre de persones que passen per l'aeroport.

Amb aquesta explicació, el ministre sosté que mantenir intacta l'oferta turística, especialment en un context de rotació més elevada dels visitants, dificulta contenir el creixement del trànsit aeri.

Bauzà: "Pot dir missa"

La resposta del Govern balear no s'ha fet esperar. El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, ha replicat que Puente "pot dir missa", perquè les places turístiques de les Balears "estan limitades". Bauzà ha defensat així les mesures de contenció adoptades per l'Executiu autonòmic i ha reclamat al ministre que les institucions balears tenguin "veu i vot" dins Aena per poder participar en les decisions que afecten els aeroports de les Illes. La resposta del conseller posa novament damunt la taula una de les principals reivindicacions institucionals del Govern: que les Balears puguin intervenir en la planificació d'unes infraestructures que condicionen directament l'arribada de visitants, però sobre les quals no tenen capacitat decisòria equivalent a la de l'Estat.

Ara bé, limitar la creació de noves places turístiques no significa necessàriament reduir les que ja existeixen. Aquesta és una de les qüestions de fons de l'enfrontament: mentre Puente reclama actuar sobre la capacitat d'allotjament, el Govern balear defensa contenir-ne el creixement sense apostar per una reducció generalitzada de l'oferta legal.

Aena, una empresa sota control estatal

Les crítiques de Puente contrasten amb el paper que exerceix el mateix Govern espanyol en la planificació aeroportuària. Aena no és una empresa aliena a l'Estat: el 51% del seu capital pertany a ENAIRE, una entitat pública dependent del Ministeri de Transports, mentre que el 49% restant és capital privat que cotitza a borsa.

A més, el Consell de Ministres va aprovar el setembre el tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que estableix les inversions previstes per al període 2027-2031. És en aquest marc que s'inscriu la reforma de l'aeroport d'Eivissa, rebutjada per una part important de la societat de l'illa. Per tant, encara que Puente defensi que Aena ha de respondre a la demanda existent i respectar les regles europees, la planificació de les infraestructures i les inversions que poden condicionar-ne la capacitat futura també formen part de les decisions públiques en les quals participa el Govern central.

La discrepància ja havia provocat un enfrontament entre les dues administracions. El Govern balear va publicar una carta remesa a Aena en què assegurava que les seves peticions d'inversió es referien a millores de mobilitat, accessibilitat, tecnologia, sostenibilitat i confort dels usuaris, però no a increments de passatgers. L'Executiu autonòmic va rebutjar que es vinculassin les seves demandes als plans d'ampliació aeroportuària.