Com era Jaume Miranda, segons la seva germana: "De petit llegia amb un torcaboques damunt el cap"

PalmaDe nin va patir una forta obsessió pels animals i tothom pensava que acabaria de veterinari; col·leccionava llibres d’animals. Va passar l’adolescència cantant Amy Winehouse i ballant Madonna i Cher. També es va fascinar per Marilyn Monroe: “Era un clixé fet persona. Estava molt obsessionat amb Marilyn: tenia fotografies i pòsters d’ella a l’habitació”. Parla Cristina, que encara riu quan ho explica. És la germana de Jaume Miranda (Palma, 1993), comunicador i creador de contingut a les xarxes socials.

A ca seva, llegir una estona després de sopar era un costum. Cristina, que és cinc anys més gran que Jaume, recorda que ell aprofitava aquell moment per endinsar-se en la seva afició de torn: “Feia una cosa molt rara: quan llegia, es posava un torcaboques damunt el cap, com si així es pogués concentrar millor”.

Els seguidors de Jaume estan avesats a veure un personatge rialler, divertit, irònic i espaterrant que parla amb alegria de cultura pop i dels seus referents. No és tant així com el presenta Cristina: “Som com la nit i el dia. Jo som explosiva, oberta i activa. Ell, a pesar de com surt a les xarxes, necessita més temps amb la gent per trobar un espai de confiança. De petit era més aviat tímid”. Igualment, la germana destaca que Jaume ha tingut “molt bones amistats”. Els germans anaren a l’escola Mata de Jonc, i allà “des dels tres anys fins a quart d’ESO vas amb la mateixa gent”, perquè és una escola petita. “Les seves amigues encara són de l’escola, i s’hi han afegit algunes amistats de Barcelona, que és on viu”.

La ciutat és el lloc on se sent més viu aquest palmesà instal·lat a la capital catalana. Per això, li feia molt poca gràcia estiuejar a Portocolom amb la família quan era més jove: “Record que qualsevol dia magnífic d’estiu que tothom sortia a voltar i trescar per defora, en Jaume es posava pel·lícules en blanc i negre i quedava al sofà. És de ciutat, ciutat!”, comenta Cristina.

La curiositat pel cinema li ve de son pare i sa mare, que eren molt cinèfils. Jaume va començar a interessar-se per les pel·lícules des de ben petit. “De nin feia curtmetratges. Sobretot amb una cosina. A vegades, jo també feia d’actriu. Ell gravava i feia els muntatges amb PowerPoint. Ens disfressàvem, cosa que a ell també li ha agradat molt sempre, i ho preparàvem tot. Era molt de xou”, relata Cristina, que recorda com els dissabtes, després dels dinars familiars, Jaume i la cosina animaven la sobretaula amb algun espectacle. No és estrany, doncs, que Jaume s’apuntàs a teatre d’adolescent. “Ho feia molt bé, i a casa ens pensàvem que acabaria a l’Institut del Teatre”. Finalment, a l’hora de triar carrera, va optar per estudiar cinema a l’ESCAC.

La cultura pop que tant l’identifica també es va alimentar de la televisió, en un univers molt diferent del de son pare, “que és músic de jazz”, precisa la germana. Ara bé, Cristina té claríssim quan va començar a alimentar-se aquest cuquet per la premsa del cor: “Els divendres anàvem a dormir a ca la padrina. Allà sí que menjàvem programes del cor! Segurament no eren molt adequats, però varen acabar deixant empremta en l’imaginari pop d’en Jaume”.

Jaume i Cristina encara són com el dia i la nit. De petits tenien més “guerres”, sobretot “en els viatges familiars”, però amb l’edat tot troba el seu lloc. “Com a germà, és un deu. És vera que té una certa tendència a la síndrome de l’impostor: s’infravalora un poc”. Tenir-lo a prop és garantia de passar una bona estona: té la capacitat de fer sentir còmode tothom, és “un gran amic”, assegura. Ara bé, Cristina, que té un centre d’esports, té un repte: “Encara no l’he pogut convèncer mai perquè hi vingui a fer quatre peses”.