Com era Miquel Brunet, segons el seu amic: “A la Porciúncula conegué el seu pare musical”

PalmaÉs un home que estima profundament aquesta terra. Té unes “eines meravelloses per ajudar el país”. “Posa els seus coneixements, talent i mitjans al servei de tothom”. A vegades “es desanima pensant en el futur, quan veu que les lluites que hem batallat poden acabar en no res, amb la llengua, la terra, el país. Jo li dic que hem de cuidar el redol”. Qui parla es disculpa: “Em sap greu, no el puc criticar gens ni mica”. És Biel Majoral, mestre de mestres, músic i activista, qui ens acosta el pianista i productor musical i audiovisual Miquel Brunet (Bunyola, 1961).

Es conegueren fa molts d’anys, quan Miquel començà a estudiar Magisteri a la UIB: “Va ser alumne meu. Potser havia pensat ser mestre, però la música el va captivar i va desaparèixer per anar a trescar món amb Els Valldemossa. Era atent, interessat i sensible per les coses de la terra, la cultura, la llengua i el país”, apunta.

Abans de partir amb Els Valldemossa, la vida de Brunet passa per Bunyola. Son pare va ser l’encarregat dels jardins d’Alfàbia, on Miquel va créixer, en aquell lloc màgic que pareixia de conte. Coneixia tan bé les tresques que de vegades feia de guia turístic amb les quatre paraules en francès que li havia ensenyat son pare, admirat pel cosmopolitisme dels visitants estrangers.

A 10 anys arribà a Palma, a l’escola La Porciúncula: “Hi va conèixer persones que han fet que Miquel Brunet sigui com és avui. Un fou el frare Toni Mulet, qui amb altres seminaristes tenia el grup Los Cuatro de Asís, que introduïa elements més actuals i alegres dins l’Església, i també el contacte amb la cançó folk americana”. Mulet va ser el “pare musical” de Brunet, qui l’animà a estudiar piano i amb qui descobrí les guitarres elèctriques, els orgues Hammond i els amplificadors.

L’any 1978 començà amb Els Valldemossa, una formació que ha fet concerts arreu del món. “La feina que Miquel va fer amb Els Valldemossa no ha estat prou reconeguda. Jo era amic de Rafel Estaràs i parlàvem de la importància que Brunet tenia dins el grup, del qual va ser director”, manifesta Majoral, amb qui Brunet es retrobà anys després.

Descriu el pianista i productor com una persona “seriosa, nerviosa, amable i potser un poc tímida”. En l’àmbit professional, assegura que “és perfeccionista i no accepta el mal gust”, però en destaca la “manera extraordinàriament delicada de tractar els músics: quan enregistres amb ell, no et diu mai que ho has fet malament. Si una presa no acaba de funcionar, et proposa tornar-la a fer i diu ‘així en tindreu més per triar’”. Explica que “no té figurera”, però que, quan ha de donar la cara o parlar davant un micro, “fa discursos boníssims sense haver-los preparat”.

A Miquel li agrada tenir ca seva “ben neta” i compartir taula amb els amics: “Sempre té la taula parada i les portes obertes”. Biel també destaca la relació de suport mutu amb Magdalena, de molts d’anys, que considera “extraordinària”.

“Em fa enveja que l’estimin tant!”, diu Biel sobre la implicació de Miquel amb Bunyola, on sempre té iniciativa i aconsegueix aplegar molta gent. També admira que “no tingui límits a l’hora de posar els seus coneixements al servei dels altres”. Recorda quan plegats gravaren Cançons republicanes a ONA Estudis. De totes les seves obres, en destaca Ferments, que considera “genial i importantíssima”, i de la qual, segons ell, molts han aprofitat idees sense esmentar-ne les referències. Miquel, però, no reclama protagonisme ni reconeixement. “Fa feina, sembra i deixa que els altres cullin els fruits. Sent una profunda gratitud cap a ell”.