Com era Maria del Mar Bonet, segons el seu germà: “Maria del Mar és qui és gràcies a la mare: llavors ja era com les dones d’avui”

PalmaEl triangle que formen al centre de Ciutat els carrers de la Pelleteria, del Sol i de Monti-Sion era el seu món. Encara no s’havien encetat els anys cinquanta: Palma era un lloc molt tranquil, sense circulació de cotxes. Quieta. Entre aquests carrers va néixer i créixer una figura cabdal de la història dels Països Catalans i més enllà: Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, 1947), la dama de Mallorca. El seu germà gran, Joan Ramon Bonet (1944), ens ofereix una mirada nova i personalíssima de la cantautora.

Quan tenia tres anys, Joan Ramon no estava segur de voler una germana petita, l’esperava amb certa sospita. Pocs anys després, però, els dos germans gaudien d’una infància plena, envoltats de cultura: “Anàvem al circ pràcticament cada dia. A na Maria del Mar li encantava! També anàvem al teatre i a concerts simfònics”, recorda. Ben aviat, els pares els posaren un professor de solfeig. “Jo tocava el violí i na Maria del Mar cantava a la coral. Normalitzàrem fer solfeig, per nosaltres era com una classe de gramàtica. Hem tingut una educació fabulosa”.

El pare dels Bonet i Verdaguer era el periodista Joan Bonet Gelabert, que feia feina al Baleares; la mare, Mercè Verdaguer, de Sant Sadurní d’Anoia, també hi tenia una columna. Maria del Mar és qui és gràcies a ella: “La mare tenia una manera de pensar molt avançada: parlava de feminisme, de les cures i del paper de la dona. A casa no hi havia discriminacions. Ens varen educar amb molta llibertat i independència”. El caràcter de la cantautora despuntà aviat: “Maria del Mar era molt dolça, però també molt independent. Llavors ja era com les dones d’avui, i això ho ha après de la mare, que li donà empenta, coratge”.

A casa, pertot on miraves hi havia llibres. Son pare n’acumulava tants que, de tant en tant, els donaven a l’Ajuntament de Palma. Recorda que Maria del Mar tingué sensibilitat per la poesia des de ben petita. El pare regalà una guitarra a Joan Ramon, i la música començà a formar part de la vida familiar. Quan el germà ja havia partit a Barcelona, Maria del Mar Bonet començà a fer les primeres composicions. El seu primer concert, juntament amb Joan Ramon, fou en una conferència del pare sobre la cançó francesa dels anys cinquanta i seixanta, que varen il·lustrar musicalment.

A devuit anys, Maria del Mar se’n va anar a Barcelona, on el seu germà ja formava part dels Setze Jutges. “Deixà Palma, que en aquell moment era una ciutat quieta, per aterrar a Barcelona, tot ebullició, tot color. Hi havia moviment, la sensació de canvi. Allà, ella va poder desplegar la seva personalitat radiant”. La cantautora s’integrà en l’ambient cultural i feu amistat amb artistes com Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta i Pi de la Serra. “Anàvem al teatre, a exposicions de fotografia… L’educació que vàrem rebre ens va permetre tenir molt d’interès per aquestes coses”, manifesta el germà. Prest formà part dels Setze Jutges. La resta és història.

“Maria del Mar és dolça i feinera. No improvisa: dedica moltes hores de feina a la seva veu i a la música. Les coses no surten totes soles. Es cuida molt. Llegeix, parla amb la gent”. Avui viu tranquil·la al Migjorn de Mallorca, amb la serenor de qui sap que ha fet camí i l’energia per continuar-ne fent. Al llarg de dècades, ha musicat poetes, escrit cançons i rescatat melodies populars, convertint la seva veu en un pont per dur la cultura catalana molt més enllà de les nostres fronteres. Gràcies.