La plaça és de Jaime

Palma“la piazza è mia! La piazza è mia!”, era la frase que el boig de la plaça, un dels personatges que poblaven el Giancaldo de Cinema Paradiso, repetia una vegada i una altra mentre la vida seguia el seu curs a cop de fotograma. Quan he vist el batle de Palma, Jaime Martínez, anunciant amb supèrbia que ha desallotjat l’acampada de la plaça d’Espanya, he pensat en el boig de la plaça. Jaime també creu que la plaça és seva. A diferència del personatge de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore, el batle pot fer servir la Policia per recordar-nos que la plaça és seva i que és ell qui decideix qui pot estar-hi. I ho fa passant per damunt la Delegació del govern espanyol, l’autoritat competent respecte d’aquesta qüestió.

Jaime ha passejat per l’espai que abans ocupaven les tendes de campanya i ha fet pedagogia a les xarxes socials, perquè els ciutadans som curtets i necessitam que ens ensenyin com va la vida. “Palma té ordenances que han de complir-se”, ha recordat. “Jo tenc l’obligació de defensar tots els drets dels ciutadans”, ha afegit. Aquesta patinada no l’hauria fet ni el boig de la plaça. El dret a l’habitatge i el de protesta no consten a la llista de preocupacions del batle, més centrat en el dret a l’especulació i al luxe, com sol passar amb els polítics de províncies.

A Jaime li agrada que la seva plaça estigui neta i bonica. No hi ha d’haver ningú protestant, ni demanant almoina, ni dormint a terra perquè no tingui casa –això no és excusa. No hi ha d’haver ni coses ni persones lletges. Per això ha col·locat bancs amb reposabraços enmig, perquè la gent no s’hi pugui tombar. Hi ha persones que són com els fems, que molesten i fan pudor, i s’han de retirar com més aviat millor. Per això els acampats varen ser desallotjats també amb un camió d’Emaya.

“Volem una ciutat cívica, una ciutat on es respectin les normes”, diu Jaime al seu vídeo triomfal. Més que dir-ho, ho ordena. I pressuposa que tots tenim la mateixa idea de civisme que ell, una visió estreta en què protestar és equivalent a no respectar les normes de la seva plaça, de la seva ciutat. Algú podria pensar en aquest punt que en realitat Jaime té un problema amb les persones que no pensen com ell. També hi ha qui espera el dia que anunciï que s’ha passat a les files d’aquest partit verd d’extrema dreta que té ben clar que les seves normes s’han d’obeir sense qüestionar-les. Jaime sap que és un heroi, un home d’ordre. La plaça és seva.