Com era Marga Melià, segons la seva amiga: “Era una devoradora de llibres”

PalmaCom tants altres joves nascuts als vuitanta, va créixer amb sèries com Barrio Sésamo, David el Gnomo, Padre forzoso i La vuelta al mundo en 80 días; i amb les pel·lícules Regreso al futuro, Sonrisas y lágrimas i Mary Poppins, que mirava una vegada i una altra. Una particularitat de ca seva, però, és que tant son pare com sa mare eren uns grans cinèfils (i lectors), així que també es veien habitualment pel·lícules de Chaplin, els germans Marx, Woody Allen, Bergman i clàssics italians i americans. Tot d’estímuls que feren que aquella “nina tímida” passàs part dels seus primers anys encuriosida per les grans preguntes de la humanitat: qui som i d’on venim, com és de gran l’univers, la mort. Marga Melià Rigo (Palma, 1982), “inquieta i curiosa”, encara cerca respostes. Ens en parla la seva amiga de tota la vida Deborah Florit.

Es conegueren a la Colònia de Sant Jordi un estiu a Los Pinos, “uns recreatius on anàvem els horabaixes a menjar llepolies i jugar a maquinetes”. Devien tenir entre 12 i 13 anys. Les dues jovenetes passaven juntes tots els dies de l’estiu, les vacances i els caps de setmana. Com que Marga era filla única, Deborah era com una germana. Així ho recorda: “Anàvem a sopar amb els seus pares cada cap de setmana a restaurants de tota Mallorca, entonant el Soy minero de n’Antonio Molina. Ens fèiem camisetes de grups de rock pintant-les amb retolador i quan vàrem ser un poc més grans passàvem els divendres vespre a Tunnel, a Gomila”.

Entre maquinetes i camisetes fetes amb retoladors, Deborah descriu Marga com una “adolescent superintel·ligent, amb una gran curiositat, un pensament molt creatiu i crític, i dotada d’una gran sensibilitat”. Era una “devoradora de llibres”, i gaudia de mirar pel·lícules “amb els seus pares i escoltar música amb les seves amigues, tombades al llit”. Un dels grups preferits de Marga i Deborah va ser (i encara ho és) Extremoduro: “Fa poc hem anat a un concert juntes tribut a en Robe, cantant d’Extremoduro. També escoltàvem NOFX, Nirvana… Grups alternatius en una època d’adolescència inconformista i revolucionària”, precisa.

L’adolescent que devorava llibres començà per la col·lecció El Barco de Vapor. Alguns dels seus títols preferits eren Los alegres viajeros i Hasta el verano que viene; també acumulava les publicacions de Los Cinco. Dues lectures que la varen marcar especialment quan era una mica més gran foren El vigilant en el camp de sègol i La conjura de los necios. Amb tot, no és estrany que Marga fos una nina “molt creativa” que s’inventava contes i jocs. Una part, però, també és herència dels seus pares: son pare li llegia rondalles cada vespre, i a vegades s’inventava contes on mesclava personatges de rondalles i dels dibuixos que Marga mirava; sa mare sempre tenia una bona història per contar, ja que eren cinc germans i se sap que de petits “s’ho passaven bomba”.

Més enllà de totes les històries viscudes i els records de tota una vida juntes, Deborah assegura que una de les millors coses de tenir Marga a prop és que “es pot xerrar amb ella de qualsevol tema, per molt diferent que penseu, és una persona oberta de ment i disposada a entendre qualsevol postura i opinió”. I afegeix: “És tolerant i respectuosa, capaç d’escoltar i acceptar punts de vista amb què no coincideix”. Unes capacitats que no tothom té.