Com era Maria Magdalena Amengual Caldés, segons la seva amiga: “Els padrins eren els seus déus”

PalmaDeterminació, valentia i fermesa són trets que desprèn la seva presència; la veu i la paraula són la seva carta de presentació al món. Maria Magdalena Amengual Caldés (Pollença, 1985) va créixer entre el Port de Pollença i sa Pobla, envoltada de l’amor dels padrins de banda i banda, que “eren els seus déus”. Durant una època, feia ois a la mel i als xampinyons. Avui és glosadora, una descoberta que “li va canviar la vida”, segons admet també ella mateixa. Ara bé, com a mestra d’educació especial, és ella qui contribueix a canviar la vida de molts d’infants.

Per als qui l’han vista créixer, de prop o d’enfora, és simplement na Meri. Ens hi acosta la seva amiga íntima Margalida Victòria Estrany Bertos, que la va conèixer quan era monitora de l’escola d’estiu Pa i Mel, a sa Pobla. Maria tenia aleshores 11 anys.

“A partir dels 12 anys ja no hi havia grups d’escola d’estiu, però na Meri hi volia continuar. Va ser per mor d’ella que vàrem crear la figura de monitors auxiliars, quan encara no sabia ningú que acabaria estudiant Magisteri. D’aquesta manera continuava vinculada a les activitats”. Així que durant els estius dels 13, 14 i 15 anys, Maria Magdalena va ser monitora auxiliar amb Margalida Victòria –amb qui hi ha vuit anys de diferència–, que la descriu com una jove “molt responsable i empàtica, a qui li agradava estar amb la gent i ajudar”.

L’amistat entre les dues es va anar fent forta. Margalida Victòria va viure un temps a Menorca i es cartejaven per mantenir el contacte. Va veure créixer una adolescent que es convertia en “una devota d’Els Pets” i una gran apassionada de la literatura: “Estam enganxades a la lectura, però no sempre coincidim: ella odia Murakami i a mi m’encanta”. Davant situacions difícils que la varen fer madurar a marxes forçades, la glosadora “va tenir la intel·ligència, capacitat i força per continuar endavant”.

Maria Magdalena és, segons l’amiga, una persona molt profunda i racional, amb els peus ben posats a terra. Té uns valors i unes creences fermes i no té por de defensar-los: “Això a la gent no sempre li agrada”, però forma part d’aquest caràcter valent i determinat de la glosadora. Així i tot, diu, mai ha estat una persona que intenti imposar-se davant l’altra: “Amb la paraula i el raonament et donarà els seus principis. Si no els vols, els perdràs”. Aquesta manera de ser també la considera especialment important en la seva feina com a mestra d’educació especial. “És la millor persona per fer educació especial, per ajudar els nins, per transmetre”.

D’ençà que era una nina, la família és una part fonamental de la vida de Maria Magdalena. Anar a dinar diumenge amb la família és una manera de viure. “No li toquis ningú”, amenaça l’amiga. De fet, la seva padrina jove, de sa Pobla, és com la seva segona mare. “Tota la vida han fet molta pinya i han estat molt junts”. S’estimen molt, assegura; de fet, “s’estimen tant entre ells que la família estima tots els amics dels integrants. Sembla romàntic, però és així”, diu Margalida Victòria, que assegura que a ella se li ha aferrat: “Les persones que estima na Meri, les estim jo. Confiï en ella cegament”.

Margalida Victòria adora el “punt escandalós” de Meri, aquesta poca por de “fer renou, riure’s d’ella mateixa i no passar pena de fer el pallasso”. Quan millor s’ho passen és quan es posen “a dir burrades, una darrere l’altra” i riuen fort i amb la boca ampla. Hi ha coses que no es poden dir amb la boca petita, com ara que “na Meri és una de les millors glosadores de Mallorca”. Margalida Victòria encara recorda quan Maria Magdalena li contava què havia descobert de glosar al principi: “Record la passió i els ulls brillants. La mirava i pensava: Déu meu, això va de veres”. I tan de veres.