Elisabet Femenies Mascaró: "Enyor moltíssim Mallorca, sobretot la meva família, els amics i la platja"

VilafrancaParlam avui amb Elisabet Femenies Mascaró (Vilafranca, 2003). Amant de les matemàtiques, va deixar el professorat bocabadat en elegir el Batxillerat de Ciències Socials. Tanmateix, de ben petita tenia somnis i anhels que al final es van complint. Fa poc es va graduar amb el millor expedient de la seva promoció d’Educació Social per la Universitat de Lleida.

ocial i Treball Social? Com va ser que elegireu la Universitat de Lleida?

— Vaig triar cursar aquestes dues carreres, ja que des de petita sabia que em volia dedicar a acompanyar persones que es troben en situació de vulnerabilitat. De fet, ambdós graus intervenen amb col·lectius molt similars, però el primer s’enfoca més en l’orientació, derivació als recursos adients i a oferir estratègies per obtenir-los; i l’altra treballa a partir de l’educació i la pedagogia per fomentar l’empoderament i la inclusió social. Per tant, elegint aquests dos graus em permetia estudiar i treballar en un ventall molt ampli d’àmbits i amb diferents metodologies. A més, obtenir les dues m’ofereix l’oportunitat de disposar de més sortides professionals i, com a conseqüència, més possibles ofertes de treball. He estudiat la simultaneïtat d’estudis de Treball Social i Educació Social. Durant el primer any, vaig començar amb el grau de Treball Social i, al segon any, ja vaig iniciar amb la segona carrera. Per això en total he estat 5 anys.

Com va ser que elegireu la Universitat de Lleida?

— Vaig decidir venir a la Universitat de Lleida, primerament, perquè va ser de les poques universitats públiques que oferien aquesta possibilitat d’itinerari acadèmic. A més, també sabia que volia marxar a conèixer món, però a terres de parla catalana, reduint així encara més les possibilitats. Finalment, crec que un dels factors més decisius va ser el fet que tot i ser una ciutat, sembla un poble gran, recordant-me una mica a Vilafranca i, per tant, em feia sentir com a casa.

Com valorau haver tengut el millor expedient de la vostra promoció?

— Estic molt agraïda d’haver pogut obtenir aquest reconeixement, ja que l’esforç i la constància que he tingut durant tots aquests anys d’estudi s’han vist reflectits en l’expedient. A nivell personal, estic molt contenta i satisfeta de la feina feta, però veure un reconeixement extern de la institució em corrobora el meu sentiment i és un reforç extern molt positiu.

Quines sortides professionals teniu?

— Tant en el Treball Social com en l’Educació Social, tenim la sort de poder dedicar-nos en un ampli ventall d’àmbits i sectors. Des d’aquestes professions, atenem a tot col·lectiu que presenta vulnerabilitat, es troba en alguna situació de risc o d’exclusió social, que per mala sort són moltes persones que ho necessiten. Alguns exemples poden ser l’àmbit educatiu, sanitari, judicial, d’addiccions, violència de gènere, discapacitat, immigració i salut mental,entre molts altres.

Ara feis feina a un centre de sense llar com és el dia a dia? Com heu viscut aquests mesos amb tota la crisi i les protestes en l’àmbit estatal per la crisi de l’habitatge?

— El centre en el qual treball és un servei de dia per a persones que es troben sense llar o amb un sostre indigne. Aquí els oferim un espai familiar per poder-se dutxar, proporcionar-los roba, descansar o dormir la sesta, berenar amb un cafè… És un lloc on es poden relacionar, relaxar, parlar, desfogar-se i demanar ajuda amb tràmits molt diversos. Certament, aquests han estat uns mesos bastant complicats i tensos per molts de motius. Actualment moltes de les persones que es troben en situació de sensellarisme són majoritàriament migrants irregulars, en general joves. Porten una motxilla carregada d’històries molt variades, protagonitzades en molts casos per la frustració i la por. Cal tenir en compte que a Espanya constantment arriben pasteres amb persones que, en moltes ocasions, venen a Lleida per buscar treball en la temporada de fruita. A més, aquest estiu ha tingut un gran afegit: la regularització extraordinària. Els hem ajudat a presentar la documentació, estem treballant amb ells per participar en cursos de formació tant lingüística com professional i, posteriorment, a la recerca de feina. No obstant això, la majoria encara no els ha arribat la resolució definitiva, de manera que també s’ha hagut d’incidir en la seva gestió emocional, ja que aflora la incertesa i la frustració. A tot plegat s’hi afegeix que les altes temperatures de l’estiu i les baixes de l’hivern comporten que molts d’ells no tinguin un lloc on poder estar a l’ombra o escalfar-se. Amb la limitació de recursos, lluitem contínuament perquè puguin tenir la roba adient i derivar-los a serveis que ofereixen llits per poder dormir dignament.

Com valorau i què opinau de la situació?

— Me sembla que viure aquesta situació és molt injusta i frustrant. Malgrat que sabem que els recursos són molt limitats davant l’alta demanda, intervenim i lluitam constantment perquè les seves circumstàncies puguin millorar el màxim possible, vetllant sempre pel seu benestar.

Ara feis el màster de 'Sistema de Justícia Penal'… com és aquest curs i amb quina finalitat el feis?

— És un Màster Interuniversitari públic semipresencial, de manera que anam dues setmanes a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana per realitzar les classes presencials i, posteriorment, fer els treballs en línia. És un curs del vessant de dret i criminologia, encara que poden optar a accedir estudiants d’altres graus com pot ser de Treball Social, entre altres. Vaig triar aquest màster per dos motius principals. Per una banda, perquè des de petita m’havia interessat també el vessant de criminologia i, per tant, sento que estic complint el somni del meu passat. D’altra banda, al tercer any del grau de Treball Social vaig tenir l’oportunitat de fer les pràctiques al Centre Penitenciari de Ponent, les quals em van obrir un món que em va captivar. Per aquest motiu, considero que estudiar aquest màster em permetrà poder tenir més coneixements vers l’àmbit judicial i, a més, poder-ho relacionar amb el treball social i l’educació social, aspectes que van molt lligats per treballar la reinserció i la integració social plena. Així doncs, tinc pensat que el present màster em permeti obrir portes per treballar i poder descobrir si l’àmbit penitenciari i judicial és realment la meva vocació.

Feis feina a Lleida i hi continuau vivint, duis idea de quedar-hi o enyorau Vilafranca?

— Enyor moltíssim Mallorca, però sobretot, a la meva família, amics i amigues i el paisatge serè de la platja. Tot i això, sempre intent baixar cada mes o mes i mig, quan necessit desconnectar o carregar energies i forces. La meva idea actual és continuar formant-me per conèixer i nodrir-me el màxim amb relació al sector social. A més, també vull agafar experiència i descobrir quin àmbit és el que més m’apassiona i a quin m’hi sent més còmoda fent-hi feina. Per això, crec que ara és el moment de moure’m, provar i gaudir d’aquest procés. Més endavant, qui sap!, poden passar moltes situacions que ni ara em puc plantejar. Ara de moment estic disfrutant d’estar per Lleida, mentre que també agraesc i valor poder tornar a la vila cada poc temps. També s’ha de dir que la meva família constantment em ve a veure, fet que em fa sentir molt afortunada i molt acompanyada.

Què vos agrada fer quan sou per la vila?

— M’agrada quedar al Camp de Futbol amb les meves amigues a passar l’horabaixa xerrant i explicant-mos com mos està anant la vida per separat. M’agrada molt poder passar temps a casa amb la meva família, sigui xerrant, llegint, mirant pel·lícules o, simplement, cadascú fer la seva, però sempre amb companyia. M’encanta poder anar a berenar a s’Altell i anar a fer passejades pel poble.