Per què la comprensió lectora s’enfonsa: “Ens arriben nins que només saben 20 paraules”

PalmaHi ha nins que saben llegir, però no saben explicar què han llegit. Poden pronunciar les paraules d’un text i arribar al final de la pàgina, però quan el professor els demana què vol dir allò que acaben de llegir, la resposta no arriba. És una escena que els docents consultats per l’ARA Balears asseguren trobar cada vegada més sovint a les aules i que ajuda a entendre una dada difícil d’oblidar: les Balears han perdut 31 punts en comprensió lectora en les proves PISA, dels 472 de l’anterior edició als 441 actuals. La davallada no parla només de llibres. La comprensió lectora és la capacitat d’entendre un text, relacionar-ne la informació, fer inferències i extreure’n conclusions. I, segons els mestres i professors consultats, les dificultats comencen molt abans que un alumne tingui davant un text de PISA. Comencen quan encara no sap llegir.

Aquesta és una de les idees que més es repeteix entre els docents: el punt de partida dels infants ha canviat. Joana Maria Mas, directora del CEIP Ses Rotes Velles, recorda que quan va començar a fer feina a Educació Infantil era habitual que els infants arribassin a Primària amb bona part del procés de lectoescriptura assolit. A casa hi havia més llibres, es contaven més contes i a l’escola les rutines quotidianes servien per familiaritzar els infants amb la llengua escrita.

“Abans eren olímpics, comparats amb els d’ara”, resumeix per descriure la diferència que percep a les aules. No és només una qüestió de saber lletres. Mas explica que ara arriben nins a Infantil amb dificultats de maduració, autonomia i llenguatge. Això obliga a endarrerir aprenentatges que abans es podien iniciar més prest. "Si un infant no té prou vocabulari, no entén bé les instruccions o no és capaç de mantenir l’atenció, ensenyar-lo a llegir i escriure es converteix en una tasca molt més complicada", diu.

Vocabulari minso

Marga Llull, mestra del CEIPIEEM Simó Ballester de Manacor, posa un exemple especialment gràfic. Al centre han detectat infants de tres anys que arriben amb un vocabulari molt reduït. “Hi ha nins que només saben 20 paraules. Quin sentit té donar un llapis a un infant de tres anys si no ha construït el llenguatge oral?”, planteja. Per a Llull, la seqüència és clara: primer, cal construir llenguatge oral, comprensió, vocabulari, capacitat d’escoltar i autonomia; després, sobre aquesta base, es pot avançar cap a la lectura i l’escriptura. “No podem botar-nos etapes”, defensa. El centre treballa des d’Infantil la comprensió oral, l’expressió, la discriminació auditiva i la consciència fonològica. A Primària, els alumnes participen en tallers de llenguatge per treballar la fluïdesa, la comprensió i l’hàbit lector.

El que passa a Infantil reapareix després a Primària. Mas explica que a les seves aules pot haver-hi 25 alumnes amb un llibre davant, dels quals uns 10 són capaços de mirar-lo o llegir-lo, però no poden explicar de què tracta. “Aquests no entenen i la resta directament no llegeixen”, sintetitza.

Al CEIP Melcior Rosselló i Simonet, Raül Abril també ha comprovat aquesta desigualtat. Després d’anys fent Anglès, el curs passat va passar a fer tutoria a cinquè de Primària. I es va trobar una realitat molt desigual dins una mateixa classe: alguns alumnes llegeixen llibres llargs sense dificultats i d’altres, fins i tot a sisè de Primària, tenen problemes per llegir i comprendre mig full. La diferència, segons Abril, té molt a veure amb què passa fora de l’escola. Els infants que tenen més contacte amb llibres i la lectura solen arribar-hi amb més eines, mentre que els que no tenen aquest estímul acumulen dificultats. “I tu, dins classe, fas el que pots”, resumeix.

A l’escola han hagut de diversificar les estratègies. Fan lectures dramatitzades, lectures per parelles i exercicis específics per treballar l’atenció visual. En una de les activitats, els alumnes han de localitzar paraules d’un determinat color dins un text, amb l’objectiu d’entrenar uns ulls que, segons el docent, no estan tan acostumats a seguir una pàgina sencera. Les pantalles formen part d’aquest canvi, però els docents eviten reduir-hi tota l’explicació. El que sí que observen és que els infants estan acostumats a estímuls molt més ràpids. Mas explica que molts alumnes passen hores amb mòbils, tauletes, consoles i videojocs i que després els costa escoltar una explicació o mantenir l’atenció davant un text.

Quan arriben a Secundària, aquestes dificultats ja són més visibles. La professora de Català de l’IES Sineu, Catalina Pericàs, ho ha comprovat enguany amb les proves inicials de comprensió lectora als alumnes que passen de primer a segon d’ESO. En un grup de 27 alumnes, només 5 o 6 varen obtenir resultats bons o molt bons. En un altre, de 26, 5 varen aconseguir un notable alt i la resta es varen moure al voltant de l’aprovat o en varen quedar per davall: 4,5, 3,8, 4,4, 3,4 o 4,1.

Ni textos senzills

No eren proves especialment complexes. El text tractava sobre les festes del Much i les preguntes eren bàsiques. Però no hi va haver cap 10. El problema, exposa Pericàs, va més enllà de saber trobar una informació: "Cal entendre, mantenir l’atenció, relacionar idees i fer un esforç sostingut, i no en saben", lamenta. Pericàs sap que la lectura no es construeix només a l’escola. Ella mateixa explica que de petita no era una gran lectora, tot i tenir llibres a casa. I avui veu que, en moltes famílies, els pares saben que els fills haurien de llegir més, però reconeixen que ells tampoc no tenen gaire hàbit lector. Alguns, fins i tot, arrosseguen un mal record de les lectures obligatòries de l’escola. L’institut ha decidit intervenir-hi amb temps específic de lectura. Cada dia, de les 8.00 a les 8.15 h, els alumnes han de llegir un llibre. Els divendres és el professor qui llegeix un text i després el treballa amb el grup. El centre també vol incorporar lectures de Biologia, Matemàtiques i altres matèries perquè la comprensió no sigui només responsabilitat del professorat de llengua.

La paradoxa és que els llibres continuen venent-se. Marta Jover, propietària de la llibreria infantil La Il·lustrada, a Manacor, explica que les vendes no han caigut de manera general. Entre els 0 i els 9 anys, fins i tot creixen. També tenen bona sortida la literatura juvenil, sobretot la fantasia i les històries romàntiques. El gran forat apareix, precisament, entre els 9 i els 13 o 14 anys. És el moment en què molts infants abandonen la lectura. Jover explica que també ha canviat el tipus de llibres que es publiquen per a aquestes edats: més diàlegs, frases més curtes i menys descripcions. “Tot està més trillat”, explica.

Els infants estan més exposats als llibres en determinades etapes, però menys avesats a sostenir una lectura exigent. Una narració amb descripcions, que obliga a imaginar un espai, recordar un personatge o seguir una trama durant moltes pàgines, requereix un tipus d’atenció diferent a la dels missatges curts i els estímuls immediats. La mateixa Jover explica que recomana a les famílies introduir els llibres des de petits perquè el contacte amb la lectura generi hàbit. Però també veu com aquest hàbit es perd sobretot en la preadolescència. És justament l’etapa en què la lectura deixa de ser només aprendre a llegir i passa a exigir una comprensió més profunda, constància i capacitat per mantenir l’atenció.

El retrocés de PISA no es pot explicar amb una sola causa. Els docents parlen d’un canvi en el desenvolupament lingüístic d’una part dels infants, d’un retard en la lectoescriptura, de menys vocabulari i capacitat d’atenció, de desigualtats entre famílies i d’una exposició molt més gran als estímuls digitals. I, al mateix temps, les escoles intenten compensar-ho recuperant temps per llegir, treballant la comprensió des de les primeres etapes i cercant maneres perquè els alumnes tornin a sostenir l’atenció davant un text.

Perquè el problema que descriuen els mestres no és simplement que els alumnes llegeixin menys. És que alguns arriben a la lectura sense haver construït encara les eines necessàries per entendre-la. I això comença molt abans de PISA: en un infant de tres anys que encara no pot mantenir una conversa, en un alumne de Primària que acaba un llibre però no sap explicar-lo i en un adolescent que pot llegir un text però no n’entén les inferències. El resultat final acaba apareixent, anys després, en una prova de lectura amb uns resultats pèssims que eren, en realitat, la crònica d'una catàstrofe anunciada.