"Varen riure's de mi per xerrar mallorquí a Mallorca"

Palma"L'altre dia varen riure's de mi i els meus amics per xerrar en mallorquí". Així comença el testimoni de Miquel Àngel Suau Morro, un jove que denuncia haver patit una situació de burla lingüística a Mallorca. Segons explica, un grup d'adolescents va començar a imitar de manera exagerada la seva manera de parlar i a fer comentaris despectius quan ell i els seus amics conversaven en mallorquí.

Els fets varen començar quan el grup de joves va passar per davant d'un altre grup que estava assegut al carrer i el va saludar en català: "Bon vespre". Després de continuar caminant, es varen asseure una mica més enfora. Va ser aleshores quan, segons explica el jove en una publicació al seu perfil d'Instagram, un dels joves de l'altre grup va començar a fer comentaris en veu alta, exagerant expressament l'accent mallorquí per provocar les rialles dels seus amics.

La situació va anar més enllà de la imitació. Segons el testimoni, el jove també els va demanar si eren "catalufos", en un comentari que no era altra cosa que un nou insult i burla per la seva identitat lingüística.

Burles a la llengua pròpia

El denunciant assegura que la situació el va indignar especialment perquè es produïa a Mallorca i perquè, segons explica, els joves que participaven en les burles també havien nascut a l'illa. La majoria tenien entre 16 i 18 anys.

Davant els comentaris, va decidir acostar-se al grup per demanar explicacions al jove que havia iniciat les provocacions. "Vaig anar cap a ells a demanar-li si ja havia acabat de riure's de nosaltres", explica.

Més enllà de l'enfrontament concret, el testimoni denuncia una actitud de menyspreu cap a la llengua pròpia de Mallorca. Considera que les burles i befes per parlar mallorquí no s'han de normalitzar ni s'han de tractar com una simple broma entre joves.

Una qüestió de llengua i d'identitat

El jove emmarca l'experiència en una reflexió més àmplia sobre la situació del català a Mallorca i reclama més autoestima col·lectiva. "No hem de permetre mai que es riguin de nosaltres, de la nostra llengua ni dels mallorquins", defensa.

En el seu testimoni, també critica el que considera una situació històrica de subordinació lingüística i cultural i demana que la defensa del mallorquí no es limiti a reivindicar-ne l'ús, sinó que també impliqui rebutjar les actituds que el presenten com una llengua de segona. També reclama respecte tant per part de les institucions com de les persones que viuen a l'illa, independentment del seu origen. "No és només que xerrem mallorquí, és que nosaltres som mallorquins", afirma.