Mitja serra de Tramuntana

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va aprofitar el debat de política general per agafar un to electoralista i fer sortir el seu registre més ayuser. D'aquesta manera va aconseguir, com la seva admirada presidenta de Madrid, posar a prova la capacitat de vergonya aliena de la ciutadania. Grolleres i demagògiques, les seves intervencions i rèpliques varen consistir en un repertori de falsedats, mitges veritats, insults i faltes de respecte contra l'oposició i contra col·lectius sencers de ciutadans. Aquest estiu passat, quan a la batlessa del seu poble li va agafar per fer el ridícul (n'és ben lliure) i obstruir una manifestació (és una falta greu al Codi Penal), Prohens la va desqualificar tot dient que aquell no era “el seu estil”. Tenia raó: el seu és encara més baix.

Tal vegada la cantada més estrident de Prohens, o, en tot cas, la que va fer més renou, va ser quan va afirmar que “mitja serra de Tramuntana va arribar en pastera”. És, per descomptat, una exageració i una mentida, a més d'una manera ofensiva d'expressar-se, completament impròpia de qui ostenta la màxima autoritat política del país, i que, per tant, hauria de saber cuidar el llenguatge i cuidar-se sobretot de no crispar encara més una realitat social prou tensa per si mateixa.

Fins i tot, en el cas que el que diu fos cert, una cosa ben feta que sí que podria fer amb les persones que arriben en pastera és demanar-los disculpes i donar-los les gràcies. Disculpes perquè, si es veuen obligades a abandonar els seus països i jugar-se la vida en travessies terribles, es deu, en bona part, a l'explotació i el saqueig que els països rics —en diuen del Primer Món, com els països de la Unió Europea— perpetren damunt els recursos i els interessos dels països de pobres —del sud global, d'on venen els immigrants que fan tanta nosa a la presidenta Prohens. I gràcies, perquè és gràcies a ells i elles que l'economia continua funcionant (l'economia espanyola és la que més creix de tota l'eurozona, malgrat el que digui el partit de la presidenta Prohens), sovint a costa que ells facin les feines que els nascuts aquí ja no volem fer, i en condicions especialment precàries. Però aquestes feines que ja no volem fer són imprescindibles perquè l'economia funcioni a bon ritme. A més, ja comença a passar, però aviat els immigrants, o els seus fills i filles, seran arquitectes, advocats, mestres i professors, metges, científics, investigadors, alts funcionaris i, tard o d'hora, presidents o presidentes del Govern. Quan això passi, ho tindran fàcil per elevar el nivell de l'actual presidenta.

El racisme és el darrer nivell de descrèdit al qual pot descendir un representant públic, més que més si té encomanades altes responsabilitats de govern. Marga Prohens s'hi avé per la necessitat, ja assumida sense dissimulacions per la direcció del PP, d'acontentar uns socis —la ultradreta de Vox— que gaudeixen d'una estrella electoral que creix, mentre que la del PP declina. Qui ha fet mal a la serra de Tramuntana, i a Mallorca, i a les Balears, no són els immigrants que arriben en pastera, quan aconsegueixen arribar perquè no s'han ofegat —o no els han ofegat— dins la mar. Són els especuladors immobiliaris, els constructors a l'engròs i els empresaris turístics que saturen aquestes Illes amb una sobrepoblació de persones de pell blanca, cabells rossos, ben vestides i carregades de doblers, a les quals els encanten aquestes illes. Tret que els feim nosa, això sí, els qui hi vivim.