Els informes posen contra les cordes el projecte de macrogranja a Manacor

PalmaEl projecte de la macrogranja de gallines d’Avícola Son Perot que aspira a produir 26,5 milions d’ous anualment a la finca manacorina de Son Brau presenta incompliments urbanístics i mancances greus en matèria ambiental. Així ho adverteixen els informes preceptius emesos per l’Ajuntament de Manacor als quals ha tingut accés l’ARA Balears. Tots els departaments municipals que han hagut d’intervenir en el procediment administratiu han informat desfavorablement aquest projecte polèmic que acumula opositors. La trajectòria de l’empresa, involucrada en múltiples denúncies de maltractament animal i en matèria sanitària, ha posat en peu de guerra els veïns de la zona.

La producció de més de la meitat dels ous de gallina de les Balears es troba sota sospita. Les explotacions d’Avícola Ballester i Avícola Son Perot, vinculades al mateix grup empresarial i conegudes entre els col·lectius animalistes com les “granges de l’horror”, acumulen denúncies per les condicions en què mantenen milers de gallines. Només una de les explotacions, Es Caparó, a Manacor, té una capacitat productiva equivalent a prop del 60% de tots els ous de gallina que es produeixen anualment a les Illes. Un sector que, en un context de demanda creixent del producte, podria ser un exemple d’agroindústria local de quilòmetre zero i que s’ha convertit en un focus recurrent de conflictes pel benestar animal, les condicions higienicosanitàries i les molèsties que les explotacions generen als veïns.

Tanmateix, i malgrat aquest historial de controvèrsies, l’empresa aspira ara a ampliar el negoci amb una nova granja de 80.000 gallines a la finca de Son Brau, a Manacor. Tot plegat dibuixa una situació preocupant per al futur de la producció alimentària de proximitat, agreujada per les deficiències d’algunes infraestructures públiques. Els problemes sanitaris i els tancaments dels escorxadors municipals, especialment a Inca i Manacor, han contribuït a una situació en què una part de les aus criades a Mallorca han hagut de ser traslladades a la Península per ser sacrificades.

Ara bé, mentre les institucions reivindiquen el producte local, una part de la cadena alimentària continua marcada per les denúncies per mancances sanitàries i deficiències estructurals.

Les entitats animalistes ARDE i Satya Animal han denunciat aquesta setmana a la Fiscalia les condicions de l’explotació de la granja de Mirabò, també d’Avícola Ballester, a Manacor.

Llucmajor, també a Fiscalia

La denúncia ha tornat a posar el focus en una empresa que té una altra investigació penal oberta pel Ministeri Públic relativa a la granja de l’empresa a Llucmajor. Aquesta explotació, també d’Avícola Son Perot, acumulava queixes veïnals des de feia anys per males olors i proliferació d’insectes, a més de denúncies d’animalistes per les males condicions de les gallines.

Després d’inspeccionar la granja el maig del 2025, la Conselleria d’Agricultura ordenà el tancament d’una nau i el juny va proposar una sanció de 200.000 euros per diverses infraccions. L’escàndol suposà fins i tot la retirada dels ous d’Avícola Ballester de diverses cadenes de supermercats. El cas arribà al ple de l’Ajuntament de Llucmajor, que aprovà una moció que reclamava el tancament de la granja.

Tot i que la causa penal per possible maltractament animal es va arxivar, a l’abril l’Audiència Provincial va admetre a tràmit el recurs d’apel·lació contra l’arxivament de la plataforma STOP Macrogranja Llucmajor. Sense Olor ni Mosques, juntament amb organitzacions animalistes com Satya i CREMA, i la causa continua viva.

És per aquest motiu que, tot i la proposta de sanció de 200.000 euros per part d’Agricultura, aquest procediment es troba paralitzat fins que no es resolgui la via penal, indiquen fonts de la Conselleria.

Manacor no vol cap granja nova

El 28 de maig, a Manacor, s’encengueren totes les alarmes. Després del projecte fallit de Sineu, on Avícola Son Perot havia projectat una macrogranja per a 750.000 gallines que suscità una fortíssima oposició veïnal el 2025 i que l’Ajuntament rebutjà, el Govern va aprovar un decret llei per limitar la dimensió i la ubicació de les noves explotacions avícoles intensives. El Parlament aprovà la Llei 2/2025, que prohibeix noves explotacions de més de 160.000 gallines ponedores i fixa distàncies mínimes respecte del sòl urbà residencial: dos quilòmetres per a explotacions de més de 20.000 gallines; quatre quilòmetres per a les de més de 40.000; i sis quilòmetres per a les de més de 80.000;i manté l’obligació de complir la resta de requisits ambientals i ramaders.

En aquest context, l’empresa avícola presentà el nou projecte per a Son Brau, en principi, complint els preceptes de la nova norma: 80.000 gallines i lluny del nucli urbà de Manacor. Amb tot, els veïns de la zona reaccionaren aviat amb reunions informatives, recollida de signatures i una concentració davant el ple de l’Ajuntament, amb pancartes i crits de ‘Macrogranja no’. El ple aprovà el juliol una moció contra el projecte, amb els vots de tots els grups excepte el de Vox. El projecte preveu dues naus de 40.000 gallines cadascuna, una nau per empaquetar els ous, un femer cobert i altres instal·lacions, amb un consum d’aigua estimat de 9.600 metres cúbics.

Aquest projecte continua avui en tramitació ambiental, emperò l’Ajuntament ja ha traslladat al Govern informes desfavorables de diversos serveis municipals.

L’informe d’Urbanisme assenyala que les naus i el femer superen el volum màxim per edifici i adverteix que hi ha construccions preexistents sense llicència, fet que no permet concedir noves autoritzacions. Així mateix, l’informe municipal de Medi Ambient qüestiona la manca d’alternatives d’emplaçament, ja que el projecte se situa a només 300 metres de la protegida zona d’especial conservació de Na Borges i considera insuficient l’avaluació dels efectes sobre l’aqüífer de Son Talent, la gestió de residus com la gallinassa i els lixiviats, el consum d’aigua, les olors i el trànsit. L’Ajuntament també posa emperons en relació amb la mobilitat i adverteix que el camí d’accés no es considera apte per suportar vehicles de gran tonatge. En aquest sentit, la Policia Local de Manacor descriu un camí rural d’uns 2,5 metres d’amplada i adverteix que no és adequat per a un increment significatiu del trànsit de mercaderies. Al juliol, l’enginyer municipal de camins també informà desfavorablement l’ús del camí per als vehicles pesants associats a la construcció i l’explotació de la granja.

L’Ajuntament va trametre els informes al Govern aquest estiu i també ha demanat al Consell de Mallorca que valori l’increment del volum de trànsit en el camí d’accés a l’encreuament amb la Ma-3322, coneguda també com el camí de Conies.

Les noves denúncies de Satya i ARDE contra dues de les granges d’Avícola Son Perot a Manacor arriben en un moment crucial en què el Govern ha d’emetre l’autorització definitiva. Amb tot, els informes desfavorables de l’Ajuntament podrien dificultar-ne la llum verda. L’empresa veu les darreres denúncies dels animalistes com “una estratègia de pressió de cara a Son Brau”, i assenyalen “persones amb poder adquisitiu que financen aquests grups”.

Una autorització en un context convuls

La fotografia oficial de les explotacions avícoles a Mallorca és la d’un registre amb milers d’explotacions, tot i que gairebé totes són d’autoconsum. De les 3.847 explotacions, només 33 són de producció i reproducció de gallines. Dels 59 expedients de control oficial en matèria de ramaderia que té oberts ara mateix la Conselleria d’Agricultura, 39 consten com a tancats, 5 figuren com a expedients amb sanció i uns altres 15 continuen en tramitació.

Les entitats ARDE i Satya varen fer arribar divendres 50.000 signatures al Govern contra el nou projecte de la polèmica empresa. Demanen al conseller d’Agricultura que es posicioni, però Joan Simonet defensa que les denúncies i el projecte de Son Brau són procediments diferents i que l’autorització s’ha de resoldre d’acord amb els informes i la tramitació, perquè no fer-ho “seria prevaricació”. En aquest context convuls, Son Brau espera l’autorització ambiental.