De 48 sargantanes a només una: l’espècie emblemàtica d’Eivissa, en perill

PalmaLa sargantana pitiüsa, una de les espècies més emblemàtiques de les Pitiüses, continua en regressió al parc natural de ses Salines d’Eivissa. El seguiment de 2026 ha detectat una situació especialment preocupant a es Codolar i a la Torre des Carregador: al juliol només s’hi va observar un exemplar en cadascun dels recorreguts, quan el 2024 se n’havien arribat a comptar fins a 48.

L’informe de seguiment, elaborat pel GEN-GOB a partir dels mostrejos fets entre l’abril i el juliol, alerta del risc d’extincions locals a curt termini si no s’adopten mesures de conservació més contundents. L’entitat assenyala especialment la pressió de les serps invasores, que amenacen la supervivència de l’espècie.

La Torre des Carregador, un dels punts més crítics

La situació és especialment preocupant a la Torre des Carregador, una zona que concentra una de les densitats més elevades de captures de serps de tot el parc natural i que, alhora, presenta alguns dels resultats més desfavorables pel que fa a la presència de sargantanes.

L’índex quilomètric d’abundància (IKA), que relaciona el nombre màxim d’exemplars detectats amb la longitud del recorregut, s’ha situat enguany en 6,57 exemplars per quilòmetre. La dada queda per davall dels 7,89 registrats el 2025 i molt lluny dels valors del 2024.

El seguiment, iniciat el 2023 amb el suport dels concessionaris de platges de Sant Josep de sa Talaia, analitza quatre transsectes fixos: el carreró de can Blai, es Codolar, la Torre des Carregador i cap des Falcó. Els censos visuals es fan mensualment durant els mesos d’estiu per comparar l’evolució de les poblacions.

Les dades confirmen una tendència descendent des del 2023 en tres de les quatre zones estudiades, especialment a es Codolar i a la Torre des Carregador.

Cap des Falcó és l’única zona que millora

L’única dada positiva de l’informe arriba de cap des Falcó. En aquest indret, l’índex d’abundància ha passat de 3,96 exemplars per quilòmetre el 2025 a 9,90 el 2026. Aquesta millora apunta que encara hi ha possibilitats de recuperació i l’estudi planteja analitzar actuacions per reforçar la resiliència de la població.

Al carreró de can Blai, en canvi, enguany no s’ha detectat cap sargantana en el tram del carreró pròpiament dit, tot i que sí que se n’han observat en altres punts del recorregut. L’informe també hi destaca la presència reiterada de gats assilvestrats a les feixes properes, un altre factor que perjudica la conservació de l’espècie.

Davant aquests resultats, el GEN-GOB reclama actuacions més fermes i sostingudes per protegir la sargantana pitiüsa, tant a ses Salines com a la resta d’Eivissa. L’entitat defensa que cal mantenir el seguiment científic per comprovar si les mesures de control de les serps permeten recuperar les poblacions o si la presència de sargantanes acaba esdevenint testimonial.

L’informe subratlla que disposar de dades continuades és essencial per orientar les decisions de conservació i avaluar l’eficàcia de les mesures adoptades. La regressió detectada reforça la necessitat d’actuar per evitar possibles extincions locals d’aquesta espècie emblemàtica de les Pitiüses.