Quines veritats ens amaguen sobre la granja de Son Brau?

Una setantena de veïns es manifestaren davant l'Ajuntament de Manacor amb pancartes i crits de ‘Macrogranja no’ just abans del ple ordinari del mes de juliol. Durant la sessió, el ple aprovà una moció presentada de forma conjunta per l'equip de govern (MÉS-Esquerra, PSOE i AIPC) i el PP en contra de les macrogranges a Mallorca.

Els veïns afectats sortiren contents del ple. La moció, genèrica i que no esmenta de manera explícita en cap moment el topònim de Son Brau, ni tampoc l'empresa Avícola Son Perot, que és qui vol construir aquesta granja de 80.000 gallines ponedores, es va aprovar, amb els únics vots en contra de Vox. Demanaren un pronunciament per part de tots els partits, que es mostraren, amb més o menys vaguetat i amb més o menys arguments, contraris a “explotacions intensives com aquesta”.

Avícola Son Perot ha presentat un projecte que mira d'ajustar-se a les disposicions que estableix la llei 2/2025, aprovada, precisament, per evitar que es construís d'una macrogranja d'aquesta mateixa empresa al terme de Sineu amb una càrrega de 800.000 gallines.

De fet, Avícola Son Perot també és la propietària de la macrogranja de Llucmajor, lamentablement coneguda com ‘la granja dels horrors’, després que es filtrassin unes imatges de l'interior de les instal·lacions que mostraven que els animals es troben “en condicions penoses”. “Les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, inclosos esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons, extintors caducats i contenidors amb cadàvers en estat de putrefacció i plens de cucs” deia a un mitjà l'informant que hauria pres les imatges. Avícola Son Perot va rebre una sanció de 200.000 euros per les condicions de les instal·lacions.

Ara, l'empresa es presenta com un ens modern i adaptat al temps i a la llei actuals. Però cal que tinguem memòria i recordem quines han estat les actuacions que ha duit a terme amb anterioritat.

Mentrestant, hi ha moltes preguntes que els nostres representants a l'Ajuntament podrien respondre. Per què, tot i l'acord verbal que tenia l'equip de govern amb els representants de la plataforma Macrogranja No, la moció es va haver de presentar finalment per la via d'urgència? Tenien dubtes sobre la conveniència de presentar-la?

Per què la moció parla exclusivament de macrogranges i no esmenta en cap cas el concepte ‘granja’? És intencionada aquesta absència? Hi té res a veure el fet que la granja projectada a Son Brau sigui per a 80.000 gallines, deu vegades menys que la càrrega projectada a Sineu? És realment considerada una macrogranja la que ara demanen de fer a Manacor?

Els quatre partits que presentaven la moció es posicionaren “contra les macrogranges”. Podem saber si han presentat al·legacions al projecte? O s'han limitat a aprovar una moció simbòlica que no els compromet a res més?

Ha explicat el batle Miquel Oliver als veïns afectats que el Pla General permet construir explotacions intensives d'aquesta casta en sòl rústic a Manacor? Podria ser que tant a Manacor com a Palma tinguin clar que així com s'ha presentat el projecte de Son Brau és molt difícil que es pugui aturar? Podria ser, també, que MÉS-Esquerra vegi amb bons ulls la producció local d'ous, encara que sigui de manera intensiva, com ja ha manifestat públicament algun representant seu?

Vivim en un territori finit i vulnerable, tensionat i fagocitat per una indústria que ens roba l'ànima i el territori. La producció intensiva d'aliments, en aquest cas d'ous, suposa un risc demostrat de filtracions i contaminació dels recursos hídrics del subsol. Avícola Son Perot explica que les gallines no estan dins gàbies, però no diu les condicions d'amuntegament en què viuen. Els certificats, per més europeus que siguin, no poden ser només un paper.

Entre els arguments dels qui defensen que es construeixi la granja hi ha el de la sobirania alimentària i la promoció del producte de proximitat. Que un aliment sigui produït aquí no vol dir que reuneixi tots els requisits necessaris per ser considerat saludable i no perjudicial per a la salut, ni que el procés d'elaboració hagi estat el més adequat. És clar que consideram necessàries les granges i la producció de carn, o d'ous, en aquest cas. La superfície de massa forestal a Mallorca creix a un ritme de 1.100 hectàrees noves cada any a causa de l'abandonament del sòl agrícola. Sí que volem ous, i gallines, i pollastres, i bens, i porcells. Però que pasturin i que ocupin el territori que hem usurpat al sector primari per construir urbanitzacions de xalets cada dues quarterades. Sí que volem promoure el producte local i que es faci complir amb inspeccions severes el consum de producte elaborat a Mallorca per part de la indústria hotelera que, en la majoria dels casos, no arriba mai al miserable 3% que estableix la llei, en una mostra més que la riquesa que genera la indústria turística no és per als residents de l'illa. La sostenibilitat no ha de ser econòmica, sinó humana, ambiental, energètica, hídrica i alimentària. No volem més granges intensives com la de Son Perot, perquè no volem sostenir pus aquest sistema macabre que vol convertir ca nostra en el femer d'Europa.