La sanitat privada ja concentra el 9,3% del pressupost sanitari de les Balears

PalmaLa sanitat privada ja concentra el 9,3% del pressupost sanitari pública de les Balears, segons l’anàlisi dels comptes autonòmics que ha fet l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears (ADSPIB). Aquesta xifra situa el pes de les externalitzacions per damunt del 5,2% que recull l’estadística oficial del Ministeri de Sanitat per als concerts de l’any 2024, perquè el càlcul de l’associació incorpora altres partides d’assistència sanitària amb mitjans aliens. Les dades formen part del dotzè informe sobre la privatització sanitària de les comunitats autònomes, elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). L’estudi situa les Balears entre els territoris amb més privatització sanitària, amb 28 punts en l’índex, dades semblants a les de Catalunya i Madrid.

L’informe destaca que les Balears sobresurten en sis dels deu indicadors analitzats, en què se situen per damunt del percentil 75 del conjunt de comunitats autònomes. Entre les dades que hi apareixen hi ha els 304 euros anuals per habitant de despesa en assegurances privades i els 516,85 euros de despesa sanitària directa de les famílies. A més, el 35% dels llits hospitalaris i el 33% de l’equipament d’alta tecnologia són en centres privats. Un 2,8% dels funcionaris adscrits a MUFACE tria assegurances privades.

Per a Kiko Puigventós, membre de la junta de l’ADSPIB i coordinador de l’informe sobre la privatització a les Balears, aquestes xifres reflecteixen un model que afavoreix el sector privat mentre la sanitat pública continua patint dificultats per donar resposta a les necessitats assistencials. "El sistema està muntat perquè la privada guanyi beneficis i la pública es debiliti", denuncia. Segons les dades exposades per l’associació, el pressupost del 2026 destinat a l’assistència sanitària amb mitjans aliens arriba a 228,4 milions d’euros. L’entitat també assenyala que, entre el 2010 i el 2026, la despesa destinada a concerts ha augmentat un 165%, mentre que el pressupost sanitari global ho crescut un 46%.

Més de 113.000 persones esperen una consulta o una operació

L’ADSPIB vincula l’expansió de la sanitat privada amb les dificultats d’accés al sistema públic i denuncia que les derivacions a proveïdors externs no han resolt el problema de les llistes d’espera. Segons les dades que maneja l’associació, més de 113.000 persones esperen una consulta hospitalària o una intervenció quirúrgica. En concret, 96.258 persones estan pendents d’una consulta amb un especialista, 9.263 més que en el recompte anterior, mentre que 17.611 esperen una operació, 2.258 més. El temps mitjà d’espera per a una intervenció quirúrgica ha passat de 104 a 113 dies, i el de les consultes amb especialistes, de 63 a 67 dies.

Les demores també afecten l’atenció primària. Segons les dades aportades per l’associació, el 78% dels pacients esperen més de dos dies per aconseguir una cita presencial i el 44% n’espera més de set. "Quan un arriba i té una demora de set dies per veure el metge, el que fa és anar a urgències per resoldre el problema immediat i, si no es pot resoldre, se’n va a la privada", explica Puigventós. L’associació considera que les llistes d’espera són un problema estructural i qüestiona que els plans de xoc aplicats fins ara hagin aconseguit resoldre les demores. José Manuel Aranda, coordinador de l’informe estatal sobre privatització sanitària, també alerta que les dificultats d’accés a l’assistència pública poden afavorir que les persones amb més recursos recorrin a serveis privats. Per això, defensa reforçar els serveis públics i millorar les condicions laborals dels professionals.

Un altre dels punts que qüestiona l’associació és la dificultat per conèixer amb detall la destinació dels recursos públics que es deriven a empreses i centres privats. L’ADSPIB assegura que ha demanat informació sobre contractes, pressupostos i justificacions de les externalitzacions, però que no ha rebut totes les dades necessàries per analitzar-les. L’entitat reclama més transparència en els comptes d’IB-Salut per poder avaluar quins serveis s’externalitzen, per quins motius i amb quin cost. També qüestiona un model en què, segons denuncia, la sanitat pública assumeix els processos més complexos mentre que els proveïdors privats poden concentrar-se en serveis de menys complexitat i més rendibles.

Per això, l’associació demana augmentar la inversió pública, reforçar els serveis propis i revertir les externalitzacions. Considera que les derivacions al sector privat no poden substituir una política destinada a millorar la capacitat assistencial de la sanitat pública. Miguel Reyero, membre de la junta de l’ADSPIB, defensa que la sanitat pública és una eina essencial per reduir les desigualtats socials. "Defensam la sanitat pública perquè, en un món ple de diferències, és una eina que reparteix igualtat", afirma. Reyero assenyala les polítiques de privatització i les derivacions de pacients com dues de les principals amenaces per al sistema públic. L’associació sosté que l’accés a l’assistència no hauria de dependre de la capacitat econòmica de cada persona i reclama que les administracions prioritzin el reforç dels serveis públics.

L’ADSPIB insisteix que, més enllà de les mobilitzacions puntuals, cal abordar les causes de fons de les demores, millorar les condicions dels professionals i garantir que els recursos públics serveixin per reforçar la capacitat assistencial del sistema. Per a l’entitat, l’augment de les externalitzacions i les dificultats per accedir a l’assistència obliguen a revisar el model i a prioritzar la sanitat pública com a garantia d’equitat.