Llull dinamita la gestió econòmica dels centres educatius: "És com si comprassis un cotxe i et donassin una bicicleta"

PalmaEls problemes amb Llull, el programa que ha de substituir el Gest-IB com a eina de gestió dels centres educatius de les Balears, continuen dificultant la feina dels equips directius. Mig any després que l'ARA Balears fes públic el malestar dels centres per les incidències de la plataforma, les dificultats amb la firma digital de les factures persisteixen i obliguen els directors a dedicar temps a tràmits administratius que, en teoria, haurien de ser més àgils. A més, bona part de les funcions acadèmiques que han de permetre deixar enrere el sistema anterior encara no estan operatives. Per tot plegat, els equips directius han creat un grup de WhatsApp amb el nom Sobreviure a Llull, on comparteixen els seus neguits i malestar. Educació recorda que és un programari en procés d'implantació.

"Si tenc 15 factures, m'hi tir un quart d'hora", explica Miquel Bujosa, director del CEIP Es Puig de Lloseta. Detalla que el problema és que la firma massiva de documents no funciona correctament i en la majoria d'escoles els directors han de signar les factures una per una. "El procés és lent: cal omplir la factura, signar-la, certificar-la i desar-la. És un rotllo", lamenta. La incidència també afecta els centres de secundària. Francisco Tienda, director de l'IES Quartó de Portmany, explica que els equips directius han de validar i signar individualment les factures, un canvi respecte del procediment anterior que multiplica les tasques administratives. En un centre de secundària, on el volum de factures és elevat, el problema pot acabar acumulant feina.

Tienda assenyala que el programa presenta errades constants i problemes amb la firma digital vinculada a la plataforma. Una de les funcions que hauria de facilitar la feina és la signatura massiva, que permet tramitar fins a deu documents alhora. Però, segons el director, pràcticament mai no funciona amb regularitat. "És una loteria: a vegades funciona i a vegades no", resumeix. El director assegura que la Conselleria d'Educació està al corrent de les incidències i que els equips directius continuen traslladant-li els problemes. Segons explica, l'Administració els ha comunicat que posarà en marxa una nova actualització per intentar corregir-los. Mentrestant, la gestió diària continua condicionada per les dificultats tècniques.

5,4 milions d'euros

El malestar dels centres torna a posar el focus en una eina per la qual el Govern va adjudicar un contracte de 5,4 milions d'euros a la multinacional Ayesa. L'empresa ha implantat a les Balears una adaptació del programari Séneca, que utilitza la Junta d'Andalusia. La dependència del sistema andalús ja havia quedat en evidència durant els primers mesos de desplegament, quan una directora va denunciar que, en intentar validar i signar una factura a Llull, el programa l'havia redirigida al portal educatiu andalús.

L'abril passat, es va informar dels errors de la plataforma, les dificultats per tramitar-hi factures i els problemes que arrossegaven els equips directius amb la gestió pressupostària. Un mes després, també es varen publicar dubtes sobre la tramitació administrativa del contracte, arran de les discrepàncies detectades en la documentació sobre les persones que havien intervingut en el procediment i si estaven autoritzades a fer-ho.

Ara, les noves queixes apunten que una de les dificultats més concretes, la firma digital, continua sense una solució estable. En el cas de Tienda, la Conselleria els ha explicat que les incidències no serien pròpiament de Llull, sinó del sistema de firma digital que hi està vinculat. Sigui quin sigui l'origen tècnic, els efectes es traslladen als centres, que han d'assumir els tràmits manualment quan la signatura massiva falla: més burocràcia amb una eina que l'havia de reduir.

"És com un Gmail"

Més enllà de la gestió econòmica, els directors qüestionen el retard en el desplegament de les funcions que havien de convertir Llull en una alternativa integral a Gest-IB. Bujosa considera que, ara mateix, l'eina s'utilitza bàsicament per gestionar qüestions econòmiques i intercanviar documents. "Empram Llull com si fos un correu: enviam documents i en rebem. Ara mateix, Llull no s'empra per a res més. Ja fa un any que hauria d'haver substituït el Gest-IB per posar-hi les notes, els horaris, les matrícules i les relacions amb les famílies, però no ha estat així. És com un Gmail", critica. El director del CEIP Es Puig de Lloseta considera que la situació no es correspon amb el cost del projecte. "El cost que té per les dues coses per a les quals ens serveix és una vergonya. És com si comprassis un cotxe i et donassin una bicicleta", comenta.

Tienda també expressa preocupació pel retard en la part didàctica i pedagògica. Segons explica, estava previst que entràs en funcionament enguany, però encara no ho ha fet, malgrat que la plataforma ni tan sols funciona amb normalitat en l'àmbit econòmic. Aquesta situació genera inquietud davant el moment en què s'hagin de traslladar a la nova eina les bases de dades dels alumnes, que són molt voluminoses. "Ens fa molta por que, quan s'hagin de traslladar totes les bases de dades dels alumnes, el procés no funcioni correctament i s'acabin perdent pel camí", adverteix.

La implantació de Llull continua marcada per dues qüestions pendents: resoldre les incidències que dificulten la gestió quotidiana i desplegar les funcions que han de permetre substituir el Gest-IB. Mentrestant, els equips directius continuen esperant que una eina concebuda per simplificar la feina administrativa deixi de convertir alguns tràmits habituals en una font afegida de problemes, en un sistema educatiu que, d'aquests, ja en té a bastament.