La tramitació de l’eina que substitueix el GestIB, en dubte per qui va signar el procediment

PalmaEl desplegament del programari Llull, que substitueix l’anterior eina de gestió educativa a les Balears (GestIB), ha generat malestar entre els centres educatius i ha obert dubtes sobre la tramitació del contracte públic. Diversos equips directius denuncien incidències greus en el funcionament de la plataforma, especialment en la gestió econòmica, que s’hauria vist pràcticament paralitzada, i alerten també de dificultats en tasques bàsiques del dia a dia administratiu.

Les incidències coincideixen amb un procés administratiu de contractació que presenta incoherències en la designació dels càrrecs responsables i en la signatura de documents oficials. Segons la documentació del procediment, s’haurien produït situacions contradictòries en relació amb la persona responsable del servei de Tecnologies de la Informació a l’Educació. El càrrec de cap de servei requereix categoria funcionarial A1, mentre que la persona que apareix signant diversos documents (Silvia Silva) és categoria A2, fet que obre conflicte amb els requisits del lloc.

Concretament, la seva signatura consta a la mesa de contractació del 8 d’octubre del 2024, al plec de prescripcions tècniques del 18 de juliol del 2024 i apareix també com a responsable del contracte de licitació, que va recaure en Ayesa. L'empresa ha replicat el programari Séneca utilitzat per la Junta d’Andalusia. El contracte ascendeix a 5,4 milions d’euros.

En resposta parlamentària al PSIB, la Conselleria d'Educació explica que el gener del 2024 Sílvia Silva va ser nomenada coordinadora d’escolarització. També detalla que, davant la necessitat urgent de reforçar el Servei de Tecnologies de la Informació a l’Educació per desenvolupar projectes com Séneca (Llull), Aula Futur i Aula 4.0, a més del manteniment als centres educatius, se li van encomanar de manera temporal les funcions del cap del servei de Tecnologies. Cal recordar que Silva és categoria A2, mentre que el lloc de cap del servei correspon a categoria A1, tot i que se li varen assignar les funcions de manera provisional per garantir l’execució dels projectes del curs 2024-2025.La Conselleria sosté també a l'octubre del 2024 que la responsable de la implantació del programari Séneca-Llull és Sílvia Silva

Però, Silva era la responsable i la cap de servei a l'octubre? En una resolució definitiva del 10 de setembre de 2024, el càrrec de cap del Servei de Tecnologies de la Informació a l’Educació es va adjudicar a Antònia Bauzà mitjançant una comissió de serveis voluntària. No obstant això, en documents posteriors apareixen referències en què SIlvia Silva figura com a cap de servei, mentre que en resposta escrita el 18 d'octubre (un més després del nomenament) la Conselleria identifica Bauzà com a Assessora Tècnica Docent (ATD). Tot plegat, un ball de dates i noms que no deixa clar qui va fer què i en quina qualitat.

L’ARA Balears ha demanat a la Conselleria d’Educació per les signatures de Silva i pels motius pels quals, tot i que ja hi havia una cap de servei definitiva, continuava intervenint i signant documents, però no n'ha obtingut resposta.

Dubtes i malestar

Les discrepàncies en la documentació i en les respostes institucionals han generat dubtes en el PSIB sobre qui exercia realment la responsabilitat del servei durant la tramitació del contracte i la posada en marxa del sistema Llull, com també sobre la coherència interna del procés administratiu i la idoneïtat de la persona encarregada per assumir determinades funcions de tal importància.

En paral·lel, el malestar dels centres educatius s’ha intensificat amb la implantació del sistema. Segons denuncien diversos equips directius, la nova eina ha suposat un canvi brusc respecte del sistema anterior, amb problemes d’operativitat, errors tècnics i dificultats en la gestió diària. També alerten que la falta d’estabilitat de la plataforma obliga en molts casos a utilitzar procediments alternatius per poder continuar amb tasques essencials del funcionament dels centres.

Aquest conjunt de factors ha situat el desplegament del programari Llull en el centre del debat sobre la digitalització de la gestió educativa a les Balears, en un context en què centres i Administració coincideixen en la necessitat d’una eina estable, funcional i amb garanties operatives plenes.