El cas Roldán deixa l’escola atrapada en un conflicte sense sortida

PalmaLa legislació vigent permet que un docent condemnat per assetjament a menors continuï exercint a les aules quan ja ha acomplert la pena. És la situació actual, a l’espera que el govern d’Espanya concreti el text de la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per impedir aquests casos, amb el dubte encara obert sobre si s’aplicarà amb caràcter retroactiu. El debat s’ha accelerat arran del cas de Miquel Roldán, professor interí condemnat el 2024 a un any de presó per haver assetjat un exalumne. La llei no preveu casos com el de Roldán i ha pogut tornar a exercir.

El cas del docent ha posat el sistema educatiu contra les cordes per una legislació que obliga centres i Administració a gestionar situacions límit sense eines clares d’intervenció. Amb la Conselleria condicionada per les resolucions judicials i les famílies mobilitzades en protesta, l’escola s’ha convertit en l’escenari d’un conflicte que ja transcendeix el cas concret. Ara, amb la reforma de la Lopivi en l’horitzó, el debat s’eixampla més enllà del CEIP Son Pisà, on exerceix Roldán: fins on ha d’arribar la protecció dels drets individuals quan entren en tensió amb la seguretat i la confiança dins les aules. El centre recupera el dia a dia, però la ferida continua oberta. I queda una pregunta suspesa, que plana sobre tot el sistema: què passarà la pròxima vegada que Roldán canviï de centre?

Segons s’explica a la sentència judicial, Miquel Roldán va començar a jugar a pàdel amb la víctima l’any 2020, després d’haver-lo conegut el curs 2016-2017. El setembre del 2021, el menor va trencar-hi la relació per pèrdua de confiança arran de missatges i invitacions personals, i Roldán va iniciar conductes d’assetjament per esbrinar-ne el motiu: li enviava missatges, assistia als seus torneigs, es va presentar al domicili del pare amb advertiments i amenaces, i també va acudir a l’institut. Va ser-hi necessària la intervenció policial, i agents varen escortar la víctima durant setmanes en entrar i sortir del centre.

D’ençà que Roldán va tornar a exercir la docència a finals del 2024, hi ha hagut confusió sobre el delicte que va cometre: ha estat condemnat per assetjament a menors, no per assetjament sexual. El catedràtic de Dret Penal de la UIB, Eduard Ramon, ho aclareix: el Codi Penal defineix el delicte d’assetjament a l’article 172 ter com un conjunt de conductes insistents i reiterades, en què la repetició és clau. A diferència de l’assetjament sexual, pot no requerir una conducta única especialment greu, sinó una persistència en accions com cercar proximitat física, perseguir o vigilar la víctima.

Famílies enfadades

La reincorporació de Roldán a les aules ha generat rebuig: famílies mobilitzades, centres tensionats i, en els casos més extrems –com al CEIP Maria Antònia Salvà (on anys enrere ja havia tingut problemes amb alumnes) i ara al CEIP Son Pisà–, infants que han deixat d’anar a classe per evitar coincidir-hi. Mentrestant, la Conselleria d’Educació intenta gestionar la situació sense marge legal: amb els drets restablerts i la pena acomplerta, Roldán no pot ser apartat de les aules. 

Als centres on ha fet feina, la inquietud s’hi ha instal·lat des del primer moment. “La sintonia general sempre ha estat de preocupació”, explica Verónica Fillol, portaveu de l’Apima del CEIP Son Pisà, que descriu com les famílies s’han organitzat per contenir la tensió: “Hi ha famílies que han fet de mur de contenció amb les altres: gent molt exaltada i gent molt calmada. El fet de poder-nos reunir ens ha ajudat a donar-nos suport; els uns calmaven els altres”. 

El conflicte, però, ha tingut un impacte directe en el dia a dia: “Psicològicament, per a molta gent ha estat molt dur: si duc el nin a escola, ho pas malament, i si no l’hi duc, no puc fer feina i no arrib a final de mes”. A això, s’hi afegeix la dificultat de gestionar-ho amb els infants: “Els nins xerren entre ells i, si tres tenen por, això s’escampa”

L'escola, un espai segur?

La incomprensió davant la resposta institucional és compartida. “No s’entén que la Conselleria no hi pugui actuar. Sí, ell té dret a la reinserció, però no ha complert una pena social. La gent no s’ha oblidat d’ell, tot és molt recent”, apunta Fillol. Una mare del centre hi coincideix: “Ens preocupa dur els infants a un espai que no consideram segur”. La tensió, diu, també es trasllada als alumnes: “Un infant no sap què és exactament l’assetjament, però sí que capta que hi ha una persona que ha fet coses malament amb menors, i després no saben com han d’actuar, si l’han d’evitar, i ens ho demanen”. I conclou: “En una escola privada això seria impensable, i et fa pensar que la pública ho ha d’aguantar tot. Que tot el dolent ens passa a nosaltres”.

“La Conselleria té poc marge d’actuació, perquè quan hi ha una sentència que determina que una persona no està inhabilitada, no la pot inhabilitar per via administrativa”, expliquen fonts pròximes al Departament d’Inspecció Educativa (DIE). “És comprensible que les famílies considerin que aquesta persona no hauria d’estar amb alumnes. Tanmateix, la Conselleria no pot aplicar una sanció si no hi ha una resolució judicial que ho permeti. L’Administració té les mans molt lligades”, afegeixen.

Les mateixes fonts posen el focus en el fet que, tot i l’impacte mediàtic del cas Roldán, és habitual que els inspectors hagin d’intervenir en conflictes iguals o més greus. “Avui dia, situacions com la de Roldán estan molt vigilades. De tant en tant apareixen acusacions en l’àmbit de Secundària i Formació Professional relacionades amb assetjament sexual o pressions inadequades. Abans, molts d’aquests casos quedaven ocults; ara es denuncien i hi ha protocols que s’activen de manera immediata”, expliquen.

Anar a classe és un dret i una obligació

La protesta de les famílies ha obert el debat sobre els límits legals de l’absentisme escolar. “Els menors tenen dret i obligació d’anar a l’escola. Imaginem que passen dos mesos sense assistir-hi: això no està justificat”, assenyala Ramon, en relació amb els alumnes que han faltat prop de dues setmanes lectives a classe a Son Pisà, i abans, al Maria Antònia Salvà. Fonts d’Inspecció defensen que “és comprensible” la reacció de les famílies, però subratllen que no s’ha activat el protocol d’absentisme crònic perquè no s’ha arribat als llindars mínims. “No és una decisió política ni discrecional. El centre educatiu està obligat a actuar quan se superen els dies mínims. El que queda clar és que el concepte ‘vaga de famílies’ no existeix”, expliquen.

Ara per ara, els alumnes de 4t de Primària del CEIP Son Pisà –el grup assignat a Roldán com a tutor– mantenen la protesta, que en un primer moment va secundar el 60% de l’alumnat del centre. La vaga ‘oficial’ va començar el 23 d’abril, i si les absències arriben a la meitat dels dies lectius del mes, el centre haurà d’activar obligatòriament el protocol d’absentisme crònic, que dona pas a tota una sèrie d’actuacions per garantir el retorn a les aules. Serà així perquè, oficialment, no hi ha cap impediment perquè els alumnes vagin a classe.

El paper dels sindicats

El cas Roldán ha implicat els sindicats, dividits entre la defensa dels drets dels menors i les crítiques a la gestió de la Conselleria. SIAU ha estat especialment crític amb l’Administració i va votar en contra a les meses paritàries entre representants dels treballadors i la Conselleria convocades a principi de curs per impulsar una avaluació psicològica del docent, en considerar que Educació volia traslladar la responsabilitat a les organitzacions sindicals. La mesura es va validar, però no es va arribar a aplicar perquè Roldán es va agafar una baixa i, posteriorment, Educació va retirar-ne la vigilància mèdica obligatòria després del recurs judicial del docent. “Era il·legal”, resumeix SIAU.

El sindicat defensa que és possible compatibilitzar els drets de totes les parts i reclama una reunió conjunta amb la Conselleria, el docent, les famílies i el professorat per desencallar el conflicte, que atribueix a la inacció institucional. “És positiu que hi hagi opinions contraposades, però hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Tothom té dret a discrepar, però sempre des del respecte i el seny”, defensa.

Mans fermades

La Conselleria d’Educació, per la seva banda, ha disposat de poc marge per evitar el conflicte, més enllà de reunions amb les famílies, els sindicats i amb Roldán, l’enviament de mestres per supervisar-lo, intentar tranquil·litzar els pares i les ofertes de recol·locació laboral que el docent ha rebutjat sempre. Recentment, en ser demanada sobre diferents qüestions vinculades a Roldán i a la vaga de les famílies –que ja s’allargava diversos dies–, la Conselleria va respondre-hi de manera breu o generalitzada: “Es tracta d’una qüestió delicada sobre la qual s’està fent un seguiment continuat. A hores d’ara no hi ha cap decisió adoptada”.

Tot plegat en el mateix dia en què el govern espanyol va anunciar la voluntat de modificar la Lopivi per impedir, entre altres qüestions, que docents condemnats per delictes contra menors puguin exercir. Cal recordar que ja al febrer del 2025 la mateixa Conselleria havia demanat a l’Estat, precisament, aquest canvi legislatiu. Ara, una vegada s’ha anunciat oficialment, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha lamentat que la reforma no arribarà a temps per al curs que ve.u