La sentència que va condemnar Miquel Roldán: "Estava fora de si"

PalmaL’arribada al CEIP Son Pisà de Miquel Roldán, docent condemnat per assetjament a menors, ha provocat la reacció de les famílies, que es neguen a dur-hi els fills. El mateix ja va passar a principi de curs al CEIP Maria Antònia Salvà. Abans, el curs 2024-2025, havia estat al CEIP Gabriel Janer i Manila, on també hi hagué malestar i nervis. La Conselleria no el pot apartar de la docència perquè no està inhabilitat. I hi ha un fet a tenir present: molta gent creu que Roldán és un assetjador sexual, però està condemnat per assetjament a menors, segons l’article 172 ter del Codi Penal. L’ARA Balears ha tingut accés a la sentència que el va declarar culpable l’any 2024. Què va fer i per què el van condemnar?

El Jutjat Penal número 3 de Palma va condemnar Miquel Roldán a un any de presó d'acord amb l'article 172 del Codi Penal per un delicte d’assetjament contra un menor a qui havia conegut temps enrere, quan havia estat el seu mestre. Anys després, varen mantenir una relació d’amistat vinculada a partides de pàdel. La magistrada considera provat que Roldán va mantenir una conducta “persistent i reiterada” per intentar continuar el contacte amb el jove, malgrat que aquest li havia demanat expressament que el deixàs en pau i l’havia blocat de diverses xarxes socials i aplicacions.

Relació que es va deteriorar

Segons la sentència, Roldán, que havia estat professor substitut del menor durant el curs 2016-2017, va reprendre'n el contacte a finals del 2020 a través del pàdel. La relació es va anar deteriorant quan el menor va començar a sentir-se “incòmode” per comentaris i actituds del condemnat, com expressions del tipus 'guapo' o 'guapetón' i invitacions per quedar tots dos sols. Uns comentaris que Roldán va defensar que eren habituals i recíprocs, en el marc de converses basades en actituds de broma i "vacil·lades".

A partir del setembre del 2021, la víctima va intentar tallar definitivament el contacte. Tot i això, la resolució detalla que Roldán va persistir de manera reiterada: li enviava missatges per WhatsApp i Instagram, creava nous comptes quan era blocat, el cercava en tornejos de pàdel, l’esperava a la parada del bus escolar i fins i tot es va presentar a l’IES Sant Marçal per intentar parlar-hi, un fet que van presenciar professors del centre. La situació va arribar a tal punt que la direcció del centre va avisar la Policia Local, que va custodiar el menor durant setmanes a l’hora d’entrar i sortir del centre.

La jutgessa argumenta que aquesta conducta va provocar una alteració en la vida quotidiana del menor, que va reduir la seva vida social, va deixar de publicar contingut a les xarxes per evitar ser localitzat, va disminuir la participació en tornejos de pàdel i va necessitar l’acompanyament constant de familiars per por de trobar-se amb el condemnat. La resolució també dona credibilitat als testimonis de la família, del professorat i d’altres persones de l’entorn, que varen descriure canvis en el menor, a qui veien “atemorit”, “angoixat” i “visiblement incòmode”.

També es dona per provat que Roldán es va presentar a la casa del pare del menor per demanar explicacions sobre la ruptura del contacte i li va dir que, si no les rebia, “l'armaré”, que “ho sentia molt, però que la seva família patiria molt”.

Resposta anormal en un adult

La magistrada rebutja l’argument de la defensa, que sostenia que Roldán només cercava “una explicació” del distanciament, i afirma que “excedeix clarament de la resposta normal esperable d’un adult” insistir d’aquesta manera davant un menor que havia deixat clar que no volia mantenir-hi contacte. A més de la pena de presó, i d’acord amb l’article 172 del Codi Penal, la sentència imposa quatre anys d’ordre d’allunyament i prohibició de comunicació, a més d'una indemnització de 6.000 euros pels danys morals causats al menor.

Per resoldre el cas, la jutgessa va tenir en compte les aportacions de totes les parts. Així, el menor va explicar que ell i Roldán varen tenir una relació d’amistat durant mig any, però que va “començar a veure coses rares, comentaris que no li semblaven normals i a notar que no li agradava la relació”. La víctima va exposar que Roldán li deia guapetón o frases com “no cal que ens veiem per jugar a pàdel, podem quedar per a altres coses”, “No cal que em duguis gent, podem quedar nosaltres”, o que no calia que dugués la seva parella. “Tot plegat amb la intenció de veure's en altres àmbits fora de pàdel i amb menys gent”, diu la sentència.

El menor es va adonar que no era una relació d’amistat i, en un primer moment, per evitar quedar amb el condemnat, li posava excuses com que li feia mal el peu o el genoll. Roldán, segons s’exposa a la càrrega probatòria de la sentència, va continuar insistint-hi fins que el menor va exterioritzar que no hi volia contacte. En relació amb les paraules que varen incomodar el menor, Roldán va assegurar que no eren en sentit literal, un fet que varen defensar els testimonis que ell va aportar: un amic i el seu germà. Roldán també va dir que, en un moment determinat, va advertir el canvi de comportament del menor, li va demanar què passava i aquest li va respondre que no passava res.

L’exalumne, però, aporta més fets per reforçar la seva denúncia. Segons explica, un dia era a les instal·lacions de pàdel i es va haver d’amagar al cotxe de la mare per fugir de Roldán. La progenitora va relatar, “de manera clara i sense fissures”, aquell episodi: el fill es va posar “molt nerviós”, li va dir que no es dutxaria i que li donàs les claus del cotxe perquè l’esperaria allà. Quan la mare va anar cap al vehicle, va veure com Roldán havia ficat el cap dins el cotxe i insistia “tretze són tretze” al menor.

Arran de l’incident, la mare va demanar al fill què passava i aquest li va explicar que ja no volia relació amb Roldán perquè era “molt absorbent i que no s'hi sentia còmode”. A partir d’aquell moment, “va començar una persecució”. “El perseguia al transport escolar, anava a partits de pàdel, anava a casa del pare del menor”.

Bloqueig rere bloqueig

La sentència considera acreditat que el docent va intentar contactar de manera successiva amb el menor, que el va anar blocant de les diferents xarxes i li va escriure un missatge per dir-li que no volia cap relació amistosa amb ell, que no hi contactàs ni li escrivís. Després d’aquest missatge, Roldán insistia a quedar i la víctima el va blocar de WhatsApp. El docent va contactar amb ell després per Instagram, amb un nou bloqueig.

És per això que Roldán va arribar a crear un grup de WhatsApp en què va incloure la víctima i el seu pare i, posteriorment, va eliminar el progenitor per quedar tot sol amb l’adolescent i tornar-li a dir que volia parlar, que no l’entenia “i que no podia viure així”. L’acusat va dir que duia mesos “ratllat" perquè no entenia el canvi d’actitud del menor.

A continuació es varen produir altres intents d’apropament. Un d’aquests va tenir lloc el dia que Roldán va esperar el menor a l'aturada de l’autobús on aquest solia baixar per anar a casa. Roldán va dir, “amb la clara voluntat d’exculpar-se”, que això no era cert perquè aquell dia feia feina fins a les 15 h. El menor, però, va dir “taxativament” que l’havia vist assegut al capó del cotxe i que, per evitar-lo, va baixar a la següent parada.

Els pares, en saber-ho, varen contactar amb Roldán per demanar-li reiteradament que “deixàs en pau” el seu fill. “No ho entenia, estava fora de si”, diu la mare, i ho reflecteix la sentència. Roldán hauria respost que “fins que no parlàs amb el menor, no aturaria, que si no rebia una explicació no podia girar full”.

El Nadal del 2021, després de la denúncia que va donar lloc al judici per assetjament, Roldán va publicar un videoclip en què apareixien imatges del menor enregistrades quan es duien bé. L’alumne va explicar que el ja condemnat havia emprat les imatges per fer un vídeo de comiat perquè l’acusat va desaparèixer “i suposadament, s'havia de llevar la vida”. En el vídeo simulava que es tirava a les vies del tren. El menor va dir que va ser el pitjor Nadal de la seva vida. “Tenia molta por i angoixa per si podia 'anar per ell'”. A més, arran de la cançó es varen conèixer públicament els fets que havien passat, que fins aquell moment s’havien intentat mantenir en la discreció.