Albert Herranz: “Palma està amagada davall franquícies i l'hem de recuperar”

PalmaL’historiador Albert Herranz guiarà el pròxim 8 de maig la ruta Primer de Maig: cultura i moviment obrer, organitzada per l’STEI. La passejada començarà a les 18 hores a la plaça d’Espanya de Palma (estàtua del rei Jaume I) i repassarà alguns dels espais clau de la història del moviment obrer a la ciutat. Herranz defensa la necessitat de recuperar aquesta memòria en un context marcat per la precarietat i la fragmentació social.

Per què creis que el Primer de Maig ha perdut el seu contingut sociopolític i s’ha convertit només en un dia festiu? Interessa això al capitalisme?

— El Primer de Maig ha perdut, en gran part, el seu sentit combatiu, però no deixa de ser un dia en el qual el moviment obrer diu: “Som aquí! Som una força amb la qual comptar”. Per altra banda, només pel fet que sigui un dia festiu és un èxit del moviment obrer. És una festivitat laica sortida del poble que commemora l’execució sumària i injusta de cinc activistes llibertaris detinguts arran dels fets ocorreguts a Chicago, on el moviment obrer nord-americà reivindicava les vuit hores laborals. Ningú discuteix que sigui festiu, i les vuit hores laborals, si no és per millorar-les. Així que no s’ha de ser tan pessimista. Al capitalisme, no li interessa cap celebració que no sigui el consumisme desmemoriat.

Quin és el risc de perdre la memòria històrica del moviment obrer?

— És gran en una societat fraccionada com la nostra, on les corretges de transmissió generacional estan rompudes, i sense una existència d’una consciència de classe o d’explotat, és fàcil rompre la memòria del que es va fer abans, dels noms i les accions que han conformat, en alguns casos, un horitzó si no positiu, almenys amb possibilitats per a la humanitat en general.

Avui, amb la precarietat laboral actual, diríeu que la importància del Primer de Maig (i la memòria) és més vigent que mai?

— Sí, el Primer de Maig és important com a fet aglutinador i de referència per a una societat precaritzada i fraccionada com l’actual.

Com plantejau aquesta visita guiada amb l’STEI perquè no sigui només informativa, sinó també crítica i connectada amb el present?

— La idea de la visita és explicar com el moviment obrer, a més de les reivindicacions i accions de caràcter laboral, sempre va cercar tenir una cultura i uns referents propis. Vull explicar no tan sols els fets repressius –les presons, per exemple–, reivindicatius –manifestacions–, sinó també com el moviment obrer va tenir cura de la seva memòria –commemoració de la Comuna de París, per exemple–, amb una mentalitat oberta i ample al món. Des d’un cosmopolitisme laic, plural i optimista.

Per què és important “materialitzar” la història vinculant-la amb espais concrets de la ciutat?

— En l’actualitat, Ciutat està més mercantilitzada que mai, desconeguda per a la majoria dels habitants, amagada davall franquícies i negocis que expulsen els palmesans i la resta dels mallorquins. Per això, és rellevant reconèixer i reprendre la ciutat, fer-la nostra. I més encara des d’una perspectiva gens neutral o 'bleda', sinó reivindicativa i plena de desig transformador.

Sense revelar tota la ruta, quins són alguns espais clau per entendre el moviment obrer a Palma, com la plaça d’Espanya i el mercat de l’Olivar?

— Palma és plena de fets i llocs amb significança obrera. Les distintes expressions: anarquista, comunista, socialista, republicanofederal i cristiana omplen els carrers i les places. La visita n'és només una mínima part. Però podríem dir, per exemple, que la plaça d'Espanya i l’enderrocament de les murades anunciaven un nou món on compareixia una nova classe, l’obrera, i les expressions cooperativistes, mutualistes i sindicals, però també on era el magatzem de Can Mir, de mala memòria per als empresonats del 1936. I el mercat de l’Olivar, on abans hi havia un altre presidi que ens recorda que segons quins problemes socials se solucionaven amb presó.

Quina idea o reflexió us agradaria que la gent s’endugués després de fer aquesta ruta?

— Sent maximalista, m’agradaria que se sentissin part d’una cultura i una tradició que vol, encara, transformar el món. Sent realista, m’agradaria que s’identificassin amb un moviment i unes persones que volgueren fer un món nou i, a vegades, ho aconseguiren.