Espanya modifica la Llei de protecció del menor per impedir situacions com la de Miquel Roldán

PalmaEl Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

La reforma, impulsada pel Ministeri de Joventut i Infància, també reforça el dret de tots els infants i adolescents a ser escoltats en procediments judicials i administratius, sense excepcions d’edat, i amplia les garanties de protecció davant qualsevol forma de maltractament. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra Sira Rego ha admès que l’Estat té “un deute amb la infància” i ha criticat que durant anys s’hagi posat en dubte el testimoni dels menors i s’hagi qüestionat la tasca de moltes mares protectores. En aquest sentit, ha demanat reconèixer aquesta realitat i oferir disculpes a tots els infants que no han estat escoltats.

El nou redactat estableix que la declaració de tots els menors haurà de ser recollida obligatòriament en qualsevol procés que els afecti. Fins ara, aquest dret s’aplicava a partir dels 12 anys o quan es considerava que el menor tenia prou maduresa. Un altre dels punts destacats és el reforç del principi de l’interès superior del menor. Qualsevol decisió administrativa o judicial haurà de justificar de manera explícita com s’ha valorat aquest interès i per què la resolució adoptada protegeix el benestar físic, emocional i psicològic de l’infant.

Allunyament de la víctima

En aquest marc, s’inclou com a criteri prioritzar l’allunyament del menor de la persona agressora. “Protegir mai pot significar conviure amb qui maltracta”, ha remarcat Rego. La reforma també prohibeix de manera expressa l’ús del denominat Síndrome d’Alienació Parental (SAP), a més de qualsevol variant amb base pseudocientífica. A partir d’ara, cap informe que el faci servir podrà ser utilitzat en processos judicials o administratius, i les resolucions que hi facin referència podran ser recorregudes. La ministra ha destacat que Espanya es converteix així en el primer país que en veta l’ús per llei.

Entre altres mesures, s’endureixen també els requisits per exercir professions amb contacte habitual amb menors, s’agilitza el reconeixement de les víctimes de violència infantil i s’impulsa la formació especialitzada dels professionals a través d’un pla específic. Igualment, es preveu la creació de torns d’ofici especialitzats en violència contra la infància per facilitar l’accés a la justícia.

Finalment, la reforma introdueix una mesura destacada en l’àmbit assistencial: amb el consentiment d’un sol progenitor, un menor víctima de violència podrà rebre atenció psicològica, social o jurídica, sense que l’agressor pugui bloquejar el procés de reparació. El Consell de Ministres també ha revisat l’estratègia per erradicar la violència contra la infància corresponent als anys 2023 i 2024. Segons el Ministeri, el 90% de les mesures previstes ja estan en marxa, tot i que encara es detecten reptes com les desigualtats entre territoris, la manca d’especialització judicial i la necessitat de millorar la coordinació i els sistemes de dades.