El Govern va enviar un menor a Fiscalia per fer un post contra la massificació turística

PalmaEl que podria haver estat una publicació anecdòtica a les xarxes socials va acabar amb un menor de Mallorca declarant com a investigat davant la Fiscalia de Menors. Guillem (nom fictici per preservar-li l'anonimat), de 17 anys en el moment dels fets, es va veure immers en un procés judicial arran d’una història d’Instagram en què denunciava la massificació turística.

Tot s’originà un dia de primavera de l’any passat, quan el jove, aficionat a l’excursionisme, intentava tornar amb un grup d’amics de Banyalbufar a Palma amb un bus del TIB. Després d’esperar durant hores i havent vist passar diversos busos als quals no podien accedir per la gran quantitat de gent –sobretot turistes–, Guillem va enregistrar un vídeo amb desenes de persones apinyades.

Aquelles imatges es publicaren en format 'història' –que s’esborra al cap de 24 hores– al seu compte d’Instagram, que té poc més de 200 seguidors. El contingut denunciava la saturació turística i anava acompanyat d’una frase literària que insinuava que, si els residents es cansaven de la situació, podria haver-hi violència, fins i tot amb la possibilitat de l’ús d’armes.

Sense ser-ne conscient, el jove havia publicat el missatge en ple context de tensió social. El Govern travessava un moment de nerviosisme per l’arrencada de la temporada turística, amb una massificació creixent que havia derivat en dues manifestacions multitudinàries en només dos mesos.

En aquest escenari, la publicació va anar molt més enllà del seu cercle. Perfils amb milers de seguidors, com SOS Residents, que es dediquen a difondre problemàtiques derivades de la saturació turística, varen compartir el contingut fins que aquest arribà en mans del Govern.

Segons relata la família, la denúncia hauria partit d’una persona “molt important dins la Comunitat Autònoma” i, posteriorment, un funcionari de la Fiscalia de Menors els confirmà que provenia de Presidència del Govern. A finals de l’any passat, els pares del menor varen rebre un SMS mal redactat en què se citava el seu fill com a investigat per la Fiscalia de Menors. Inicialment, pensaren que es tractava d’una estafa, ja que consideraren que no era la manera habitual de notificar una citació judicial prevista per a pocs dies abans de Nadal.

La família, que es dedica professionalment al món del Dret, no va donar importància al missatge, fins que, pocs dies abans de la data indicada, el pare va rebre diverses telefonades insistents des d’un número que aparentment corresponia a l’Administració. Un interlocutor que es va identificar com a funcionari els informà que Guillem havia de declarar l’endemà per un presumpte delicte que no apareixia formalment enlloc.

Després d’insistir-hi, el pare va aconseguir que li explicassin que els fets estaven relacionats amb un suposat delicte d’odi vinculat a la turismofòbia, és a dir, contra els turistes.

En aquell moment, el jove ja cursava el primer curs dels seus estudis universitaris a Barcelona, motiu pel qual la família va sol·licitar un canvi de data per no interferir amb els exàmens. La petició va ser acceptada després d’aportar la matrícula i la justificació acadèmica.

El procés judicial

Finalment, Guillem va declarar com a investigat, acompanyat d’un advocat penalista, sense que prèviament se li hagués comunicat formalment ni el delicte ni el denunciant. 

El jove recorda el procés i el dia de la declaració com una experiència “surrealista” i assegura que es va sentir en un ambient hostil, “com si fos un terrorista d’Al-Qaeda”. Explica que va haver de declarar dret davant un micròfon, sense saber gaire bé com actuar. “Amb el temps, som conscient que ho vaig poder sostenir per la meva manera de ser i perquè m’agrada xerrar, però conec altres persones de la meva edat que en aquell moment s'haurien posat a plorar o no sabrien què dir”, afirma.

Entre moltes preguntes, el jove assegura que li demanaren si formava part d’alguna entitat o organització política. Tot el procediment es va desenvolupar en castellà, i ell no es va atrevir a parlar en català per por de possibles represàlies. “Jo no sabia on em trobava i en cap moment se’m va posar fàcil. Quan hi vàrem entrar, jo em vaig asseure devora el meu advocat perquè no sabia ni on m’havia de posar; va ser ell que em va dir que m’havia de situar davant el micròfon”, explica.

Per a la família, el procés ha estat “dur i innecessari”. Asseguren que el contingut publicat no tenia una intenció real ni anava dirigit contra cap col·lectiu vulnerable, i consideren que es tracta d’una pèrdua de temps per part de l’Administració i d’una persecució ideològica. “Coneixem el nostre fill i no és un jove violent ni ha tingut cap problema de comportament, és bon estudiant i no pertany a cap grup radical. Però com qualsevol jove amb inquietuds i que aprecia el territori, és conscient del malestar derivat de la saturació que hi ha a Mallorca", expliquen.

Segons la família, el fiscal encarregat del cas no va qüestionar si era raonable considerar que un jove de 17 anys, sense antecedents i amb un perfil acadèmic i social normalitzat, pogués representar un perill públic, i va decidir continuar amb el procediment. Durant mesos, la família no va rebre informació clara sobre l’estat del cas. Ni tan sols l’advocat els transmetia novetats; fins que, després d’insistir, es va saber que el fiscal havia decidit arxivar-lo, gairebé dos mesos després d’haver pres aquesta decisió. En total, varen passar uns sis mesos fins a tenir una comunicació clara.

Un arxivament amb conseqüències personals

El procés va tenir conseqüències més enllà de l’àmbit judicial. En l'àmbit acadèmic, alguns exàmens no li anaren tan bé com esperava. La família també destaca l’estrès constant, les telefonades reiterades, la incertesa sobre possibles sancions i el temor que el cas pogués tenir conseqüències greus.

En l'àmbit econòmic, el procediment va suposar una despesa important, a més d'un cost en temps i en “espai mental”. “Jo vaig tenir la sort que la meva família en cap moment va dubtar de mi i va poder assumir les despeses dels viatges de Palma a Barcelona i de l’advocat, però no tothom podria fer front a això, ni tan sols entendre'n el procés”, reflexiona Guillem.

En la resolució de l'arxivament del cas, es conclou que es tracta d’una infracció de caràcter lleu i sense perjudici econòmic, i s’hi assenyala textualment que “el menor ha mostrat el seu penediment, atès que s'entén que amb les diligències practicades ja ha estat prou escalivat”.

Malgrat aquest desenllaç, la família considera que el procés ha estat un càstig en si mateix, amb un fort impacte emocional, acadèmic i econòmic. Lamenten que s’utilitzi el dret penal amb una funció coercitiva i dissuasiva, en lloc de centrar-se en casos realment greus, i denuncien un ús desproporcionat de les eines judicials.

El menor, per la seva banda, expressa sentiments de tristesa, por i ràbia. Assegura que l’experiència no farà canviar la seva ideologia –considera que el turisme massiu ofega el territori–, però sí que creu que el procediment tenia una clara intenció dissuasiva. “No és el meu cas, però això mateix en una altra persona amb una altra situació econòmica o social pot fer que visqui amb por d’expressar-se o de protestar de per vida”, afirma.

També reconeix haver après que “persones amb poder o amb més recursos poden iniciar processos d’aquest tipus i et pot canviar la vida”, i recorda casos com els de Pablo Hasél i Valtonyc. Defensa que la llibertat d’expressió té límits, però considera que ell no els va sobrepassar i critica la manca de claredat sobre on es troben aquests límits. “Si en lloc de ficar-me amb el turisme ho hagués fet contra migrants o contra el col·lectiu LGTBI, segurament no m’hauria passat res, perquè cada dia passa a les xarxes i cap fiscal els cita com a investigats”, sosté.

Segons el seu punt de vista, això contribueix a un context en què “sempre guanya qui té doblers” i en què el debat polític es banalitza, especialment a xarxes socials com TikTok. “Després la gent es queixa que els joves no ens interessam per la política i que estam despolititzats; potser fets com aquests no ajuden que la gent s’expressi, pensi i es polititzi, perquè en poden sortir malparats”, reflexiona.

El cas ha acabat sense conseqüències penals, però Guillem i la seva família no oblidaran mai el dany irreparable fruit del no-res, ja que consideren que el procés els ha suposat un patiment innecessari i injustificat, amb un clar efecte dissuasiu sobre la llibertat d’expressió del menor en un context de tensió institucional per la massificació turística.